13.11.2018 - 14:14
La Junta de Portaveus ha tancat la porta a la creació d’una comissió d’investigació sobre la fugida de capitals l’endemà del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. PP, PSOE i Ciutadans han votat en contra de la petició d’ERC i el PDeCAT basada en la informació publicada al diari Ara el 5 d’octubre, que denunciava una operació de l’estat contra les principals entitats financeres catalans a través de la fugida massiva de dipòsits de les empreses públiques i de l’administració espanyola, especialment a CaixaBank i el Banc Sabadell. La iniciativa proposava que la comissió d’investigació esclarís quines administracions públiques van retirar fons durant les primeres setmanes de l’octubre del 2017, amb quin pretext i quines quantitats, així com les autoritats que van ordenar aquestes operacions i el paper de la Casa Reial com a ‘agent actiu en les pressions a directius i empresaris per impulsar l’èxode de seus socials d’empreses catalanes’.
Segons la proposta, aquella va ser una ‘operació d’estat’ per crear ‘pànic econòmic a Catalunya’ en un ‘ús indegut i fraudulent o mafiós de les institucions de l’estat per desestabilitzar l’economia mitjançant pràctiques pròpies de règims autoritaris i corruptes per perjudicar idees polítiques legítimes i democràtiques’.
A l’explicació de motius de la iniciativa, els dos grups apuntaven a la cúpula del govern de Mariano Rajoy ‘amb la col·laboració del cap de l’Estat, Felip VI’, i al fet que durant aquells dies ‘diversos empresaris i directius van rebre pressions des de la cúpula de l’estat per retirar els seus dipòsits d’aquestes entitats bancàries, fet que va derivar en el gran èxode de seus socials d’empreses catalanes fora de Catalunya’.
Segons la iniciativa, malgrat que no es coneix la xifra exacta de la retirada de dipòsits, les informacions apunten que se situaria entorn de 12.000 milions d’euros al Banc Sabadell (2.000 milions en un sol dia per part de Renfe, Adif, Ports de l’Estat o RTVE) i 24.000 en el cas de CaixaBank.
Les dues formacions recullen també les repercussions del que qualifiquen com un ‘saqueig’ que “va tenir un impacte als mercats internacionals” que es va traduir en una ‘pèrdua de valor de les accions entitats bancàries, que entre el dilluns i el divendres de la primera setmana d’octubre van perdre el 8& del seu valor en el cas de CaixaBank i un 12% en el del Sabadell’.
‘La caiguda de preu de les accions va comportar el pànic dels petits clients i la consegüent sortida de dipòsits’, sosté la iniciativa, i ‘la decisió adoptada aleshores per les dues entitats bancàries per defensar la fugida de capitals va ser el canvi de la seu social fora de Catalunya”, facilitada pel Reial Decret de sortida de seus socials. Després “més del 80% dels fons van tornar de forma coordinada a les entitats bancàries, perquè ja s’havia aconseguit l’objectiu perseguit’.
