28.12.2016 - 22:00
|
Actualització: 29.12.2016 - 09:19
Enmig de l’ofensiva judicial contra càrrecs electes catalans, el Tribunal Constitucional espanyol encara els dies decisius per a renovar una part dels magistrats, incloent-hi el president, Francisco Pérez de los Cobos, i la vice-presidenta, Adela Asúa. El PP i el PSOE ja negocien per decidir els quatre nous membres del tribunal, i podrien acabar pactant que siguin afins a tots dos partits, per tal d’evitar que formacions com ara Podem puguin dir-hi la seva. El PP farà valer la força parlamentària per mantenir la majoria conservadora del tribunal.
A part el president i el vice-president, també s’hauran de substituir Luis Ortega i Francisco Hernando, tots dos morts. El lloc d’Ortega roman vacant, però Hernando fou reemplaçat per Ricardo Enríquez, per imposició del PP i amb el desacord de l’oposició.
La designació dels nous membres del TC correspon al senat. Els parlaments autonòmics poden enviar-hi propostes de candidats, però la cambra alta els examina i hi diu l’última paraula. S’ha de menester una majoria de tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, 159 senadors, però el PP i el PSOE en sumen més de 200.
Els candidats a president
La decisió més significativa serà la tria del nou president, en substitució del polèmic Pérez de los Cobos, que havia estat militant del PP i fins i tot havia tingut vincles amb forces d’extrema dreta. Un dels més ben col·locats per a rellevar-lo és el conservador Andrés Ollero, membre numerari de l’Opus Dei, aferrissat antiavortista i oposat al matrimoni entre homosexuals. Durant disset anys va ser diputat del PP i arribà a ocupar el lloc de portaveu d’Educació i Justícia. De la mateixa manera que va passar amb Pérez de los Cobos, alguns constitucionalistes destacats, com ara Javier Pérez Royo, van criticar la incompatibilitat entre ser magistrat del TC i haver tingut militància política.
Així mateix, té possibilitats de presidir el tribunal Juan José González Rivas, també clarament arrenglerat amb les posicions més conservadores. Una de les decisions més polèmiques que va prendre fou de prohibir les mobilitzacions del 15-M en la jornada de reflexió de les eleccions del maig del 2011.
