De partit a bloc: PP, Ciutadans, Vox

Que l’extrema dreta sempre ha existit a Ñ està clar mires on mires i sobretot quan vas més amunt en la piràmide de poder: jutges, notaris, registradors de la propietat, procuradors, inspectors, militars, governs, banquers…en definitiva qualsevol nivell alt de poder i amb control social. El que passa és que ara ja no intenten dissimular. Saben que manen i pensen que poden dir i fer el què vulguen perquè estan acostumats a funcionar així. I els demés a callar i obeir.
Veure que a Catalunya els intentem parar els peus els ha tret de polleguera i ha fet que mostren la seva veritable cara. Per això ara criden més alt, desitjant que ens acollonim.
Respecte a la Bonig, opino que és de les persones més malèvoles i cíniques que hi ha. Voldria tornar al 1940.

Respecte a la qüestió de fons, l’extrema dreta espanyola que ha passat 40 en hibernació fins a despertar-se en temps de neo-feixismes internacionals, res a dir.
Ara bé, parlant de gent de bona fe.
Em sorprèn , m’incomoda , em neguiteja , em fa enrabiar , la “gent de bona fe” que continua alieanada en aquest llimb d’innocent equidistància. Des de l’1/O de 2017 ja ningú pot reclamar bona fe. Ni PSC, ni Podemos, ni EnComúPodem, ni ex convergents, i, òbviament tampoc, ERC.
Avui no és dia d’allargar-ho, continuarem parlant-ne. El resum és de que apel·lar a ponts de diàleg i a la bona fe d’Espanya, de qualsevol partit( d’Espanya – (sí, incloent-hi els d’esquerres-esquerres) és una de les següents dues opcions :
a) falta d’una anàlisi acurada sobre els elements en joc en la present situació, és a dir diagnòstic erroni ,
b) falta d’una sincera avaluació sobre les intencions reals, respecte les declaracions, és a dir, cinisme per a súbdits.

Qualsevol de les dues opcions no ens serveix per a resoldre el problema entre l’antagonisme dels projectes espanyol i català per a Catalunya. Seguirem parlant-ne.

Crec que ara l’única actuació a fer si és que no som un país esclau ni suïcida és aliar-nos amb algun país democràtic, o amb un front antinazi amb exèrcit i separar-nos definitivament d’aquesta societat malaltissa que ja ens ha fet perdre 300 anys de la nostra història. Això està sent el mateix argument que desgraciadament hem de veure per la tele cada dia en què una parella comença discutint i mentre el marit es va armant amb pistoles i ganivets, ella va fent denúncies a una policia que no li acaba de fer cas. Al cap de dos dies apareix morta i tothom plora pels descosits i corre cap als jutjats a cridar “asesinos” i fins a la setmana que ve. Què hem d’esperar més? Ens agrada plorar davant la mateixa desgràcia cada vegada que es produeix sense fer res per a arreglar-ho? Si no sabem o podem desarmar a l’enemic per la força ni políticament, només queda un camí, i se’n diu ALIANÇA. Deixem-nos d’orgulls i de distanciaments estúpids i traïdors, formem un grup amb altres pobles democràtics i que els agradi la vida i no la mort, l’avenç i no el retrocés i deixem que es matin i odiïn entre ells si, com demostren un dia darrere l’altre, és l’únic que saben fer. Ja no vull esperar ni un dia més patint un càncer i plorant. Vull extirpar-lo d’una vegada i treure’l de la meva vida!!!

SER-HI JA HI EREN. ARA, LA TRÍADA FEIXISTA

Si ens empenyem en mantenir els matisos de dreta, extrema dreta, dreta joseantoniana, etc. és lògic parlar de bloc (una suma amb diferències, p.ex. el bloc del 155). Jo em quedo amb els seus continguts programàtics i els anomeno, com Ricard Aguirre, tríada feixista, perquè el programa de cadascú (encara que implícitament) està contingut en el de l’altre. Les diferències són amb la disputa pel poder per enriquir-se (corrupció) i ocupar càrrecs.

Amb aquesta polarització i desacomplexament dels partits feixistes que iran tots a una en la defensa del règim neofranquista, no en tinguem cap dubte, volen un monolític món espanyol. Serà interessant anar seguint la trajectòria de supervivència política del PSOE-PSC i dels equidistants de Podemos perquè darrere Catalunya (que se’n va) van ells.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

El meu punt de vista, en fa pensat que ha diferencia del que ens imaginem, la dreta més rància, no estava hivernant no ho ha estat mai.
Política de dretes i parlo en el sentit més ampli de l’economia i no tant sols ibèrica l’han estat practicant els governs del ex-president González i en Pujol.
Si el que surt a destacar és el retorn de declaracions homofogues racistes i sobretot beates és el que pot diferenciar la pàtria de VOX a la del PSOE.
Ja que com he dit la part econòmica (Íbex 35) no es pot tocar donat que representa el Santa Santorum i són els que pagan.
Si durant un temps aquesta colla tornarem a veure demanar la beatificació del Caudillo.
I això en fa pensar que tret reobrin la creuada nacional ja no tenen més asos que jugar.
El aquí on queda la transició del 78. Sense vel.

Molt d’acord amb l’editorial, gràcies. Bé, s’han desemmascarat, però ja els coneixíem, els hem estat patint durant quaranta anys, aquell país és profundament ultra. Ara són un bloc, no té més importància, nosaltres hem d’anar a allò nostre que és la independència i la república.
Per altra banda el passat 21 que el govern socialista va aterrar atribolat a BCN. No és van veure cap increment de banderes espanyoles ni multituds enfervorides per saludar el Gobierno, i es que el Reino és així.

Correr per Internet un mapa que indica en blau les zones on VOX tindrà més vots. Excepte Catalunya, País Basc i Navarra, Galícia y crec que Lleó, tota la Península en blau. Quina mena de pacte pot fer Catalunya amb una Espanya així? On trobarem les aliances i les complicitats per poder sortir del conflicte democràticament per més que siguem? El que hem de fer és tocar el dos quant abans millor. És o República progressista, o esquelet autonòmic gobernat dés de Madrid pels ultres (perquè això ho són tots 3). I si, com diu Rosa Gisbert algú hauria d’explicar als que mai voten perquè passen de politica, però que a les autonòmiques d’aquí hi van anar, com els gitanos i inmigrantes de Besos (bcn) a qui Ciudadanos El regalava mantes a canvi del vot, què hi poden perdre amb tot aquest panorama.

Entenc que l´absolut fracàs del 21D us deixa desorientats, però no us sembla una mica delirant renegar de la dreta mentre el vostre President Puigdemont és de dretes, el vostre President Torra també és de dretes i la majoria dels catalans són de dretes?

A veure si algú em pot explicar això: si els catalans son d´esquerres i republicans, perquè a Catalunya ha guanyat sempre les eleccions la dreta? I agafat fort , perquè les últimes les va guanyar un partit que a més és monàrquic. Ale, a veure com s´explica això si els catalans son tots esquerrans i republicans.

Excepte el període del tripartit (2003 i 2006), que va ser un despropòsit i un fracàs absolut en quant a gestió pública, a Catalunya ha guanyat eleccions, com a partit més votat:
– CiU (de dretes),
– JxSI (majoritàriament de dretes),
– JxCAT (de dretes)
– i C´s (liberal, de dretes, feixista, genocida o com volgueu, tant se val).

Al 21D la suma de C´s (de dretes), JxCAT (de dretes) i PP (de dretes) fan 74 escons, és a dir: majoria absoluta. Es pot dir que la majoria absoluta de catalans son de dretes. Aquesta és la realitat objectiva, sense opinions ni subjectivitat de cap tipus.
Com és que si tots els catalans son d´esquerres l´esquerra no guanya mai les eleccions?
I per contra, si a España son tots feixistes, com és que l´esquerra ha governat molts més anys que la dreta?

Res del que dieu té suport a la realitat. No hi ha cap argument interessant, cap proposta, cap critica sòlida, només que si feixistes, que si us volem matar a tots, que si genocides, que si l´espoli… i bla bla bla, el mateix discurs loser dels últims 300 anys.
Heu renunciat a construïr, viviu de la reacció contra els espanyols.
On és el vostre projecte? Dir que España és caca és la vostra proposta?

Els catalans ja hem deixat clares les coses moltes vegades, però el 21D ho vam tornar a fer quedant-nos molt majoritàriament a casa o marxant de cap de setmana el dia del Consell de Ministres, que segons vosaltres era el dia de les supermovilitzacions, de la superrevolta, d´aturar el pais i de moltíssimes coses superimportants més que anaven a tombar “el règim”.
80mil al carrer el dia en que toooootes les organitzacions i partits indepes van fer una crida conjunta i massiva a la movilització?

No us fa por com el poble català us gira decididament i clara l´esquena?

Albert Miret… la metastasis mai arrivará a Catalunya si desde l’independentisme n’hi ha unitat i ja no es tan sols això sinò l’unitat dels demócrates sigan d’esquerres o de dretes, parlo de democrates no de res estrany ni enganyós dels que es diuen democràtes i els fan el lloc a l’adversari fatxòs.. Es cert, necessitem un exèrcit per a impedir l’avanç d’aquesta malaltia ultradretana que ens vol exterminar sense impunitat.. mentrestant els nostres cossos en faran d’alambrada, conservem-los sans que fins que no arrivi l’exercit o qualsevol força internacional mediadora entre conflictes ho tenim clar… malgrat el panorama que els ultres vaticinen, nosaltres a lo nostre sense donar-los l’imatge que volen en caure en les seves trampes… cuidem-nos que això va per a llarg i em nego a perdre les perspectives fins arrivar a la Republica… Catalunya s’ho mereix, el poble expectant i agafant forçes i manifestant-se quan cal fer-ho i pacifica, civica i dignament… ni un pas enrera.
Visca Catalunya Lliure
Visca la Republica Catalana!!!

Res de sorprenent. L’anàlisi és simple: en un món canviant on la gent es compra l’últim model (igual que l’anterior amb algun detallet diferent), cal portar a terme una campanya mediàtica on es presentin coses iguals amb imatges diferents per arribar a més públics-meta. Això ho va entendre molt bé la FAES que ha estat nodrint les seves noves criatures per assolir l’objectiu de no moure’s d’on Ñ sempre ha estat: en l’autarquia xenòfoba i ultracatòlica (Opus i jesuïtes). No ens enganyem, no són la dreta, són l’essència de l’espanyolitat caciquista. La dreta espanyola no es comparable a cap altra del món i s’hauria de rebatejar com el que és caciquisme ultracatòlic. És a dir, res a veure a la dreta catalana o de la resta del món (comentaris precedents). D’altra banda, han de fer desaparèixer el PP identificat amb la corrupció, però sense canviar personatges sinistres ni res d’important. El PSOE, en canvi, representa la dreta ultraliberal i neoesclavista del mal anomenat capitalisme (que no existeix si ens atenim a la definició) de les multinacionals que des dels anys 70 van infiltrar els partits republicans espanyols mitjançant la CIA, la mort de Carrero Blanco n’és la icona més clara. Hi ha una lluita entre aquests dos blocs. Què ens queda? Marxar i construir la República. No mirem enrere on es convertirem en figures de sal…

Em permeto la llibertat de fer una premonició, basada en el títol de l’editorial: De partit a bloc: PP, Ciutadans, Vox
Seguint la idea de Zygmunt Bauman: creador del concepte “modernitat líquida”, definint la societat actual com una era de canvi i moviment constant, en què l’home està orfe de referències consistents i els conceptes són més inestables que mai.
Crec que el títol “De partit a bloc” no trigarà gaire a estar de tornada, per dir: DE BLOC A PARTITS DESBLOCATS… Veurem!