El PP i Ciutadans tornen a fracassar en l’enèsim debat sobre l’amnistia a Brussel·les

Dirigents independentistes i socialistes han defensat novament la llei d’amnistia al Parlament Europeu, en aquest cas, durant la darrera reunió del Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interns. “La llei rectifica un error gravíssim del sistema institucional espanyol que no hauria d’haver succeït mai”, ha dit l’eurodiputat de Junts, Toni Comín. En el mateix sentit s’han expressat els membres del PSOE, que han defensat l’objectiu legítim de la reconciliació que persegueix l’amnistia i han assegurat que la Comissió de Venècia avalava el text. Per la seva banda, el PP i Ciutadans han fracassat en la seva intenció de convertir la sessió en una reprovació europea a la norma.

Durant la seva intervenció, Comín ha subratllat que l’estat espanyol no era una democràcia normal perquè havia portat al terreny penal un conflicte polític, i ha defensat que la llei d’amnistia desjudicialitzarà el conflicte a Catalunya. Al mateix temps, el dirigent de Junts ha respost a la Comissió de Venècia –que recomanava una aprovació de la llei per una majoria qualificada en comptes de simple– posant de manifest la negativa del Partit Popular a donar-hi suport.

En la mateixa línia s’ha manifestat l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, que veu en l’amnistia una oportunitat per a la negociació i l’obertura d’una nova etapa per a avançar i arribar a “nous acords perquè la ciutadania catalana pugui decidir el seu futur de forma democràtica”. Ha defensat que els objectius de l’independentisme eren legítims i ha criticat l’oposició permanent de la dreta espanyola a la llei. “A vostès, per arribar a acords mitjançant el diàleg, la democràcia els importa poc”, ha declarat.

Per part dels socialistes, l’eurodiputat Javier Moreno ha defensat que la Comissió de Venècia avalava la llei, i l’alemanya Birgit Sippel ha subratllat que la reconciliació política era un objectiu legítim. En aquest sentit, han fet una crida a tots els actors involucrats –en una nova referència al Partit Popular– perquè participin en el disseny de la llei d’amnistia amb esperit de la cooperació.

Precisament, l’eurodiputada dels liberals de Renew, Sophia In ‘T Veld –el grup polític del qual també forma part Ciutadans– ha lamentat que la qüestió s’hagi polititzat, tot i la seva legitimitat, i ha reconegut que li hauria agradat que s’hagués produït un debat més serè.

Crítiques del PP i Ciutadans

Per part del PP, l’eurodiputat Javier Zarzalejos ha agraït a la Comissió de Venècia la tasca d’anàlisi al voltant de la llei i ha dit que l’amnistia impulsada pel govern espanyol oferia impunitat indiscriminada. “Va vinculada a un pacte, en què els principals beneficiaris donen suport al mateix govern que els amnistia”, ha assenyalat.

Si bé Zarzalejos ha reconegut que les amnisties poden ser elements de reconciliació, ha deixat clar que aquest no era el cas, i ha tornat a esmentar l’informe de la Comissió de Venècia, el qual també posava de manifest la divisió que la llei havia generat entre la societat.

Al seu torn, l’eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundúa ha manifestat que la llei d’amnistia oferia impunitat als aliats del govern de Pedro Sánchez i ha instat la Comissió Europea –present en el debat per mitjà del director per a l’estat de dret, drets fonamentals i democràcia de la Comissió Europea, Julien Mousnier– a actuar.

Intervenció de la Comissió de Venècia

En el debat també ha intervingut la vice-presidenta de la Comissió de Venècia, Marta Cartabia, que ha fet un repàs de la valoració que va emetre aquest organisme el març passat. Durant el seu torn, Cartabia ha admès que l’amnistia havia generat certa controvèrsia i havia agreujat la divisió de la societat espanyola, per la qual cosa ha instat les autoritats a prendre el temps necessari per a tenir un diàleg profund sobre la qüestió.

Alhora, la jurista italiana considera que seria més adequat que la norma s’aprovés per una majoria qualificada –en comptes de simple– i que la llei s’introduís a través d’una esmena constitucional. A més, ha tornat a expressar els seus dubtes sobre el caràcter impersonal de la mesura i pel funcionament de les comissions d’investigació que es preveuen en el congrés espanyol.