Potser hauríem de tornar a explicar, poble a poble i barri a barri, les coses més elementals

Bona nit

Segurament em faig pesada però cada vegada que llegeixo articles on es parla de drets i democracia no puc deixar de comentar el que s’ha fet amb la pandèmia . Se’m revolta tot. No cal que n’expliqui detalls perquè es força clar que es van vulnerar molts drets.
i, el que passa, és que no hi veig mai ni una sóla crítica , ni un contrast d’opinions d’experts …. res de res i això per mi és tant greu com pot ser-ho el que es comenta a l’article.
Carme

I Álvaro de Figueroa y de Torres, àlies “Conde de Romanones” (Màdrix 1963-1950) amollà:

“Que ells facen la llei que nosaltres farem els reglaments”

i

“La llei s’aplica als nostres enemics i la indulgència als nostres amics”

Recordem que en 2012 durant la “Primavera Valenciana” un descendent rebordonit d’aquell “artista-aristòcrata-de-molts-cognoms” de trist i solitari llinatge “Moreno”, caporal contra els nostres fills de l’Institut Lluís Vives i els altres que s’afegiren els titlà “d’enemic” als nostres joves, entre ells, els meus fills i llurs pares.

Erradicar aquest problema de regir-nos amb les lleis españoles és una part de la solució.

Erradicar de dintre nostre -mentalment- la manera estúpida de regir-se els españols, n’és una altra part de la solució construïda que per mor de la llibertat i el canvi sempre roman oberta. No existeix cap solució final en aquest món. Tot és obert i en evolució.

Construir una manera directa la presa de decisions en els afers públics és una altra part de la solució, però aquesta, en canvi, sí hi desa pòsit.

Construir un espai comunicacional obert i de debat social universal que avui sí podem mitjançant la tecnologia disponible de cadenes de blocatge en fa recuperar allò primitiu “d’una persona, un vot” per a qualssevol afectat d’una comunitat nacional o internacional donada la universalització dels continguts.

Entreteixint aquests ítems ens dóna l’eixida a l’impàs en que ens trobem els ciutadans ara i ací.

Josep Blesa de València.

PS1. com dic des de 1983 ençà: “Ho aconseguirem segur !”

Treballar simultàniament aquests vectors-força és el que

I abans d ahir en horari matinal tots els canals televisius de les Espanyes passant vídeos truculents barrejant cada 2 segons la imatge del President Puigdemont amb imatges d’aldarulls al carrer que podien ser imatges de ves a saber quin carrer i la paraula terrorista la van dir com cent vegades. Després unes expertes anaven repetint com lloros la paraula terrorista acompanyant la del nostre President.
Feia mal i fàstic de mirar i sentir com poden tergiversar les coses i quedar tan amples.
Tot perquè mentre fan això tapen les vergonyes de la corona i d altres temes que no els interessen que surtin com els responsables de l atemptat a la Rambla de Barcelona. Això sí que és terrorisme d’estat en majúscula!

EL MAQUINISTA DE LA GENERAL

Això s’acaba, i és inevitable l’esfondrament de la monarquia instaurada pel dictador, perquè fan molt mal tantes bufetades merescudes per incompliment de Tractats, incompliment de Convenis, per no respectar els Drets Humans fonamentals i també, perquè no es pot amagar un dèficit que creix de forma exponencial i no es podrà eixugar mai, Aquestes són les beceroles de perquè volem constituir un estat propi.

He pensat de vegades que si el regne d’Espanya fos una empresa no tindria gaire possibilitats de sobreviure amb l’amo desentès del negoci, i el fill de l’amo que no és benvingut a la planta on es fa la producció, però el més preocupant és que ja no té crèdit i sense combustible, per seguir avançant i mantenir la pressió de la caldera, l’empresa ha d’anar cremant els vagons de fusta del mateix tren, com feia el gran Buster Keaton en “El maquinista de La General”

Però el virus de la feina mal feta, de la banalitat, de la desconfiança, ja ha covat al nostre país.

Us proposo: com reaccionaríem si les nostres autoritats ens demanessin treballar una hora setmanal sense retribució, per fer més forta i rica la nostra societat?

Mentre no ens poguem ni prendre seriosament la petició, perquè ens sembli un cinisme de mal gust, vol dir que la desconfiança continua assolint nivells de societat pícara castellana, enlloc de apropar-nos a les responsabilitats compartides d’aquestes democràcies envejables.

Tot i la importància dels altres comentaris d’en Vicent Partal, avui em voldria centrar el el paràgraf final. Desitjo que Vilaweb tingui més subscriptors que la facin més forta. Penso que que Vilaweb es un gran diari. Sí, de vegades té problemes amb la superficialitat d’algunes notícies o la manca d’experiència dels seus joves periodistes. Té una línia editorial amb punts que es poden compartir més que uns altres. Però el que és substancial és que es un mitjà independent, obert a tots els Paisos Catalans i on es troben informacions i comentaris, també dels subscriptors, molt valuosos. Endavant Vilaweb!

Jo ho veig normal que hi hagi pocs demòcrates. En 300 anys d’historia quants anys de democràcia hi ha hagut a l’estat? Formalment trieni liberal, segona republicà i des del 1978 fins ara. Un minim, minim d’anys. Quantes dictadures, dictatoves, pronunciaments, et cetera, moltes i abundants. Algun historiador em poc corregir.
La immigració que va arribar a Catalunya de l’estat venia de zones amb una tradició democràtica molt menor a la de Catalunya, i la immigració recent, centre i sud-america, africa, mig orient (mon arab) i llunya orient, quantes democracies hi ha en els seus paisos d’origen?
Finalment, com es forma una persona per a ser demòcrata? Qui forma?

Bravo partal! I brava la Sra.O’Leary! ës pot dir més alt però no més clar. No hi hs democràcia sense demòcrates; i no hi ha ni hi haurà demòcrates si les persones no ho volem ser: per por, per mandra o per estupidesa profonda. És el cas de España i els espanyols; per això mai tindran una democràcia mínimament seriosa: perqué no ho volen! És ben senzill.

I precisament per això volem ser independents els catañlans: perquè volem la democràcia majoritàriament. I aquesta divergència és tan profonda i radical que el conflicte entre España i Catalunya sempre resurgeix i resurgirà: són voluntats incompatibles totalment. I això no canviarà ni en cent anys, efectivament…

Mai és tard per encarar el problema que tenim en voler ser, democràticament, lliures amb la base de la democracia: un home, un vot. Ja feta i amb el resultat clar de l’1-O 2017 que mes de 2 milions vàrem exercir.
Però el franquisme i el post franquisme, amb els atuells de monarquia, segueixen impregnant d’escomeses i trampes sobre els desenvolupaments de base democràtica.
El poder judicial?: com els militars, capellans o la “gent d’ordre”, amb vestimentes, togues i gorres diferents però amb les mateixes encaparrades, per anys i segles.
Per això una llum, com la d’aquesta dona, fa esperança en la tenebra del “todo por la picota”.
Salut!.

Als anys 70 hi erem molta gent que veiem clar que allò únic que podía fer de l’estat espanyol una veritable democràcia era una constitució republicana que eliminés el franquisme de manera rupturista i que n’hi incorporés el dret d’autodeterminació de les nacions oprimides. Era quelcom indiscutible per als partits que lluitaven aleshores per derrotar definitivament el feixisme. El qual volia fer la reforma franquista del “todo está atado y bien atado” del Generalísimo, en la figura del rei en Joan Carles.

La reforma política que hi va imposar-se, promoguda pels franquistes que va ser acceptada pel PSC, per CIU i pel PSUC de manera vergonyosa ha suportat el régim espanyol fins al moment actual.

La República només té sentit avui en día si és Catalana, perquè els espanyols i la seva burgesia necessiten la monarquia franquista per a continuar dominant i explotant Catalunya

La República Catalana és l’únic estat que deuen defensar i donar-hi suport els catalans, perquè la llibertat de la Nació Catalana deu d’esser indestriable de la Democràcia.

Esglesia, jutges, rey i policia son franquisme viven, els hi va la pasta i el Derecho de pwrnada per humiliar aos ciutadans. Escoltar radio OMELLA.COPE.HERRERA ES ESCOLTAR EL NODO DE FRANCO. Omella defensa el Concordato, una vergonya de paperot per robar als ciutadans, trencant totalment la IGUALDAD, beneficiant a aquesta banda de espaloles de primera, al no pagar impostos, com IVA, IBI, DONACIONS, PATRIMONI, i aixó que son la secta més rica i latifundista. OMELLA PAGA JA, lladre antisocial, franquista miserable!!!

Sembla que a la UE només ens podem fiar dels tribunals però no dels polítics. Com és possible que no siguin capaços d’aturar la deriva autoritaris d’Hongria, Espanya i abans Polònia? Que pensa fer Europa per aturar l’exèrcit de judjes prevaricadors que hi ha a Espanya? Que Espanya no hi demòcrates s’ha confirmat en el Procés, atacat il·legalment a tort i dret per tots els partits polítics, inclosos l’esquerra woke. I la ciutadania mirant cap un altre costat, com si aquí no passés res. Malauradament, com deia un altre comentarista, a Catalunya estem molt contaminats per els il·liberals espanyols que han aterrat aquí i per molts dels nostres compatriotes abduïts pel poder de la metròpoli.
En definitiva, a Espanya no hi ha demòcrates i a Catalunya pocs. Entre els que han renunciat a la democràcia hi ha els ERC, qui la han pervertida mitjançant el control dels Media..

Absolutament cert el que diu aquesta senyora, presidenta del Tribunal Europeu dels Drets Humans, però l’únic que rasca una mica, o bastant, és que això que els catalans hem de suportar cada dia de la nostra vida, que se’n diu dictadura del poder judicial, és a dir del poder franquista, els europeus només ho diguin, però no obliguin a canviar-ho, sent els únics que ho podrien fer, ja que el feixisme espanyol és mantingut des de fa anys amb els diners robats dels catalans i dels treballadors europeus, i sense aquest manteniment constant, aquest país se’n va a fer punyetes. A Europa es veu clar el que és la democràcia? Doncs si ho tenen tan clar com explica aquesta senyora, per què ho mantenen? És només per poder simular que la Unió Europea és més gran del que és realitat? Mantenir l’existència del genocidi espanyol des de fa tres-cents anys simulant ridículament cara en fora que és un país democràtic, és en realitat deixar que s’enfonsi l’únic lloc d’espanya que ha estat democràtic històricament: Catalunya.
Quan espanya ja hagi acabat amb el que queda de Catalunya, els europeus es rentaran les manetes, es lamentaran i escriuran als diaris que els sap molt greu i que no hi ha dret que Europa ho hagi facilitat. No sé si la senyora Síofra O’Leary continuarà explicant què passa en aquesta merda de país prostíbul d’Europa, però vull que sàpiga que pels catalans, la Unió Europea ja no significa res, ni molt menys la defensa de la democràcia, sinó més aviat el contrari.

Cap novetat apreciat Vicent, aquesta espaÑa i la seva societat no tenen valors democràtics i després de 300 anys de colonització per aquesta espaÑa a la colònia també va molt justeta de demòcrates.
Només ens faltaven aquesta immigració de procedència espaÑola per rematar la feina; ja veus com està ses Illes i ja que dir del País Valencià; mira Badalona i el seu cinturó de Barcelona.
Però comentar aquesta realitat és tocar el moll de l’ós; sempre queda millor obviar-ho.
Ara ja no entraré a comentar l’immigracio de procedència sud-americana i els seus valors democràtics

SI L’ESPOLI NO ENS MOTIVA, PODEM ANAR EXPLICANT…

Voler exercir de demòcrates desacomplexats en un règim neofranquista, hauria d’haver-hi una forta oposició de desobediència que omplís les presons, com passa als països autoritaris.

Aquí encara purguem l’1-O i va per llarg, però l’independentisme institucional es debat entre defensar-se de la repressió i autocensurar-se davant l’Estat. Amb l’amenaça de la llei en tenen prou. Com explica Josep Blesa, si volen que rentar roba sigui terrorisme, faran una llei…

La notícia és el grau de tolerància de la nostra societat que fa suportable, l’asfixiant atmosfera antidemocràtica d’aquest Estat. I és en aquest blanqueig de l’Estat que deslluïm la nostra lluita i esdevenim víctimes incompreses…Fins quan?

“La diferència la fan els humans i el seu comportament diari.” Certament. I, en aquest comportament, hi té molt a veure la cultura ètica de cada país que acostuma a venir de la tradició religiosa en presència i també dels pensadors. Simplificant-ho: Alemanya, de tradició protestant; França, un estat laic; Anglaterra, de tradició protestant anglicana. I així anar fent.
Espanya manté un concordat de privilegi amb l’església catòlica. Des del segle XIX, els paguem entre tots, catòlics i no catòlics, perquè ens diguin què hem de fer i perquè s’oposin a qualsevol progrés de pensament lliurepensador.
De totes maneres: “mai diguis mai”.
Que l’estat espanyol sigui difícilment reformable no vol dir que nosaltres ens en puguem separar…al menys de moment. Som en temps de reformes.

No s’h d’estudiar gaire per saber que els teus drets s’acaven en el moment en que tu estas conculcant els drets dels altres.
L’escandol permanent de portar l’aigua que no et pertany al teu moli, a casa nostra, es el nostre pa de cada.
Els espanyols saben que sense Catalunya, tenen la gana assegurada i els europeus miren amb recel que no la passin, perque despres no els podran aturar, com no ho han pogut fer, en tantes d’altres vegades.
Per aixo ningù ens ajuda i si seguim portant el ramet de flors a la ma per semblar macos, per ells (els europeus) el problem dels catalans amb Espanya (amb democracia o sense) ja esta resolt, com sap perfectament la Sra. O’leary I la resta de mandataris europeus.
De moment el sarcasme es l’unica postura que et parmet no emprenyar-te mes del compte i de tant en tant, riure una mica veient el desfici pel perpetuar- se en el poder, d’aquests que ens han de treure les castanyes del foc, com aquest president que tenim ara, que fins a aconseguit que el jutge Garcia Castellon el fes responsable del CDR. Ufff,!!.

Excel.lent editorial Vicent. Com diria un gran historiador comunista francès especialitzat en Catalunya i Espanya. A la península ibèrica hi ha el centre i la perifèria, ambdós completament diferents. La perifèria abonada al comerç i en contacte permanent amb altres cultures i l’interior peninsular tancada al contacte amb altres civilitzacions. La perifèria va evolucionar cap a la interrelació amb la resta del món mentre que la interior va romandre tancada i va evolucionar cap a la violència com a única manera de sobreviure, cap el domini per la força de la perifèria. Catalunya va evolucionar cap a la democràcia i la resta de Espanya ha quedat estancada en la la Unitat d’Espanya mantinguda per l’autoritarisme. La única manera de arribar a ser nosaltres mateixos es assolint la independència.

Diu el Sr.Partal: “Hi ha democràcies que fan enveja i on tot va com una seda, i n’hi ha que són un ensurt permanent.” Sé de moltes com aquestes últimes, però ja no sé on són les que fan (o feien) enveja i on tot va (o anava) com la seda, ni on és la seva influència positiva sobre la resta, començant per Espanya.
La democràcia, entesa com el govern del poble, pel poble i per al poble, en ordre al seu progrés material i espiritual, no hi és avui ni tan sols al país que va encunyar aquesta definició a les darreries del segle divuité, regit avui per un poder nodrit pels beneficis que li reporten les guerres que ha escampat pel món des de fa setanta anys, mentre relega a l’oblit i a la indigència la desena part de la seva pròpia gent.
I per descomptat no existeix en una Europa vassalla d’aquest poder, de la que com a català no espero res. Faig meu el comentari del Sr. Albert Miret.

Molt d’acord Vicent.
Imaginem una Espanya on tenguessim la llibertat d’escollir per referèndum com ens volem governar, on poguessim triar si volem o no monarquia, on hi hagué respecte i promoció per tots els pobles i cultures que la integren, on no hi hagués ciutadans de primera i de segona, on ningú me volgués imposar el marc de la meva pàtria, on el català no estigués perseguit.

En aquesta Espanya me podria sentir bé, però aquesta Espanya no existeix ni existirà mai.

Per això vull la independència.

Que Espanya s’enfonsa. Que Espanya no és viable. Que això s’acaba…
Que no ho veieu que si Espanya s’enfonsa anirem a l’infern amb ells?
La sensació d’urgència m’atrapa. Hem de ser independents abans que Espanya caigui. Però no veig a ningú que tingui pressa. Molts debats, molts raonaments ….. i donem voltes i més voltes sobre com i quan “tornar-ho a fer”.
Els pocs grups que encara hi treballen s’ho prenen amb una calma que esparvera (he intentat contribuir però tot és un exercici intel.lectual que no concreta res).
Quan des de l’exili varen dir “preparem-nos”, qué volien dir?

Quina manera de blanquejar el discurs d’eixa dona del TEDH, que el que ha dit és que hi és un assumpte intern de l’e.e.’
I després un bla bla bla sobre els jutges o la democràcia.
Per tant, de ‘forment ni un gra’.
Jo no veig la bofetada ni el triomf enlloc.
No s’havia d’haver pronunciat ja el susdit tribunal sobre els recursos del presos polítics i exiliats?
I on és el TJUE ?
No havia de dir alguna cosa sobre el recurs d’en Pugi and co. vers el dictamen negatiu del TGUE?
Qué vol vendre’ns el sr.director amb el seu positivisme malaltís quan les bufetades les rep l’independentisme, a tort i a dret.
Que el TEDH, si no s’ha llavat les mans ja, se les llavarà d’ací poc.
A suivre…

Falten demòcrates i sobren colonitzadors. Els castellans han creat l’estat a la seva imatge i semblança i, a més, l’han sacralitzar en forma de pàtria i malden per imposar-lo als veïns amb l’escola, l’exèrcit, l’esglèsia i la roja. I darrerament amb l’immigrant estranger i tot, degudament manipulat. Tota pedra els fa paret. Als altres pobles hispans, peninsulars, només ens deixen el rol colonial, polític i econòmic. Demòcrata colonitzador és un oxímoron però va de dreta a esquerra espanyoles amb comptades i honroses excepcions. La resta és tragicomèdia.

“Spain ist diferent”. I tant com ho és! I Europa que ho tolera? Estic d’acord amb el senyor Albert Miret (7·41 h). Més clar aigua. I si Europa no té agalles per portar al solc de la democràcia a Espanya, que es deslligue d’ella. Que l’afronte davant el món sencer. Perquè no ho fa? De moment està perdent credibilitat llavant-se les mans com Pilat en favor del poder d’un estat corrupte, dictatorial, excloent del diferent que no se li sotmet. I ens provoca a pensar en alternatives sense ella.

Totalment d’acord amb allò del proselitisme independentista poble a poble i barri a barri. Val a dir que encara hi ha gent, vinculada a les poques assemblees de base de l’ANC que resten actives, que ho fa. Però els partits “nostrats” fa temps que se’n desmarcaren i ara trobem molts dels seus membres col.ligats amb el PSC (fins i tot en alguns cas amb el PP o C’s) en equips de govern de poblacions i
diputacions .
Tant de bo que els partits tornin a enviar els seus militants a treballar per la indrpendència. Ens hi va el país, el benestar dels catalans i la llengua i la cultura catalanes.

Millor definició de democràcia que la de la senyora O’Leary, no la trobarem ni en un diccionari. per pràctica , contundent, real i vera. El problema, estimat Vicent, rau en la forma d’interpretar el significat del mot que, a voltes, i de forma molt grotesca i grollera fa molt pregonament l’estat espanyol. Aquest estat i la seva intel·lectualitat pensen, sense corregir ni un bri en el seu raonament que democràcia és tot allò que emana del seu propi estat i, de la qual cosa, se’n deriva la unitat nacional i grandesa del país.