“Potser s’arriba tard a les decisions”

El Ripollès, tancat perimetralment. I l’hospital de la comarca, l’Hospital de Campdevànol, té en aquests moments vint membres del personal sanitari infectats per covid-19. Això és gairebé un 10% dels 215 treballadors, inclosos administratius i gent que treballa fora, als CAP de la comarca. Com és possible que tant personal sanitari s’hagi infectat? Doncs no se sap ben bé, i els responsables de l’hospital no poden donar-hi cap resposta taxativa. Hi ha dues grans hipòtesis: els sanitaris s’han infectat fora de l’hospital perquè molts viuen al Ripollès, comarca amb un alt índex de covid-19. O bé s’han infectat dins l’hospital, contagiats per alguns pacients que primer van ser negatius en covid-19, i per tant no es van aïllar, però al final va resultar que sí que tenien el virus i van poder contagiar el personal. Sigui com sigui, a l’hospital són crítics amb el pla d’obertura del govern, i creuen que les decisions de tancament perimetral arriben tard.

Aquestes són les explicacions donades per Joan Grané, metge i director gerent de l’Hospital de Campdevànol, en conferència de premsa; Núria Gomis, adjunta a la direcció d’infermeria, en declaracions a VilaWeb; i una treballadora de l’hospital que s’estima més de mantenir-se en l’anonimat:

Contagi dins l’hospital?

Diu Grané, el gerent: “Ens vam trobar que dins l’hospital va haver-hi un petit brot amb afectació de malalts, que sembla que quan van entrar no eren positius, però després es van positivar. I va començar a aparèixer també personal sanitari amb proves que sortien positives […]. Vam tenir una sospita de brot després de fer cribratges cada setmana al personal sanitari. Hi passen tots. Així vam veure-ho.”

L’adjunta a la direcció d’infermeria, Núria Gomis, explica: “A alguns pacients que van ingressar els van fer una PCR d’ingrés que va sortir negativa i van ser col·locats en una planta neta. Al cap de pocs dies aquests pacients s’han positivat. La PCR no és fiable al 100%. Això ja ho sabíem. I aquesta malaltia té uns períodes d’incubació. Pot haver passat això: que quan ingressessin els pacients fossin negatius i després positius.”

Per acabar, la font anònima de VilaWeb explica això: “No se sap gaire bé d’on ha sortit aquest brot. Pot ser que els professionals vinguessin contagiats de fora, però també hi va haver pacients que primer van fer proves que van sortir negatives i al cap de pocs dies presentaven símptomes, però no havien estat aïllats. Són els quatre dies que la prova pot sortir negativa sense ser-ho.”

Per una altra banda, no hi ha queixa, en aquests moments, de manca de material ni d’EPI. A diferència de la primera onada, el personal va equipat perfectament de guants i màscara de protecció. Això sí, segons la font que vol mantenir l’anonimat, la manca de personal pot haver tingut un paper important en el contagi: “Durant la primera onada la gestió va ser molt bona i vam fer grups bombolla: els metges i infermeres no es barrejaven, sempre eren els mateixos. Però ara ha estat impossible, i amb tanta baixa per contagi s’han hagut de doblar torns, perquè faltava personal, i no s’han pogut fer grups bombolla del personal sanitari.”

El gerent explica quines mesures apliquen al personal sanitari si són contacte estret. Mesures que han canviat: “Abans enviàvem el personal sanitari a casa durant quinze dies pel sol fet de ser contacte estret, però fent-ho així el sistema sanitari es col·lapsava. El Departament de Salut va canviar el protocol. Ara si són contacte estret vénen a treballar i els fem una PCR el dia 0, el 4 i el 10. Si els surt positiva, els enviem a casa immediatament. Si no, vénen a treballar.”

Contagi fora?

Però els protagonistes també creuen que el contagi pot haver estat fora de l’hospital. I de fet són crítics amb el relaxament de les restriccions que hi ha hagut i el gran moviment de persones: “El problema que arrosseguem és de fa dies, perquè la situació epidemiològica de la comarca va empitjorant cada vegada. L’obertura que s’ha fet aquests mesos no hi ha ajudat. Sempre ho he dit. Si fem que la gent es mogui el virus gaudeix. […] Potser s’arriba tard a les decisions. Des del mes d’octubre anàvem malament. Som al desembre. Es fan accions de confinament ara? Quins resultats tindran? No ho sé. I passat Reis? Ja ho veurem. Ho hem d’observar.”

Núria Gomis: “Tenim personal infectat perquè vivim a la comarca i els índexs són els que són. Per tant, potser alguns dels treballadors eren portadors del virus –asimptomàtics– des de fora. Que tots s’han contagiat aquí dins no ho comparteixo. Alguns potser s’han contagiat a dins, però molts a fora. No és un problema de l’hospital, és un problema comarcal i de país. En el moment que va començar a poder-se bellugar pel territori, són mesos que la gent infectada s’ha anat multiplicant. I hem arribat aquí. Però des del mes de setembre, quan les dades pintaven vermelles, s’havia de pensar en unes altres mesures a escala territorial.”

Un hospital només amb pacients covid-19

En aquests moments l’hospital només ingressa pacients de covid-19. Tota la resta es tracten (per exemple, cataractes), però si necessiten ingrés es deriven als hospitals de Girona, d’Olot i de Vic. Segons el gerent, deu persones s’han derivat fora. “Demano a la gent que si té problemes greus vingui a l’hospital. Aquí no s’infectaran. El possible brot és història i aquí tractem tothom. Que no deixin de venir. És important. Els tractarem. I si els hem de derivar per a un ingrés, ho farem”, diu.

És un hospital sense UCI, i per tant si el malalt covid-19 està molt greu també es deriva. Però s’hi fan intubacions, tenen màquines d’alt flux per a ajudar a respirar i també s’hi administra el tractament farmacològic. La majoria de pacients són del Ripollès mateix, i no de fora. Des del començament de la pandèmia en aquest hospital hi han mort 28 persones.

Quant a llits, n’hi ha 25 d’ocupats per pacients covid-19 i tres places lliures. A més a més, hi ha 25 llits buits de la unitat no covid-19 que s’ha tancat i que es podrien fer servir en cas de necessitat. “La situació no és ni de bon tros dramàtica. I molt millor que no va ser a la primera onada. La diferència és que entre la primera onada i la segona, ara tenim més personal de baixa. Però de pressió assistencial podem dir que estem bé. Disposem de llits encara. No estem desbordats, no”, diu Núria Gomis.

“Aquí plorem molt”

“Tot plegat fa que el personal comenci a estar molt cansat físicament i psíquicament. No hem pogut descansar. I la gent es troba en situació d’angoixa. Que se’ns morin malalts, 28 en total, doncs… Som personal sanitari, però tenim cor. Hi ha personal que claudica. Tinc personal plorant. I això s’ha de dir: aquí plorem molt. I en algun moment estem deixats de la mà de Déu. I la gent d’urgències, pateix”, diu Joan Grané. “Cansa no veure la llum del final del túnel. A urgències són els que ho passen malament. És on els han d’intubar”, diu Núria Gomis. “Els treballadors estan cansats, desanimats, amb un cúmul d’hores extra; hi ha por perquè cada dia hi ha companys infectats. Com que no se sap d’on ve, es treballa amb tensió”, rebla la font anònima.