La potentíssima dona irreverent

Poques formes d’humor m’han arribat tan endins com la de la humorista nord-americana Ali Wong (1982). Quan l’any 2015 la vaig veure dalt l’escenari, embarassada de la primera filla, em va fer un impacte que em dura encara ara. Els seus tres espectacles –Baby Cobra (2016), Hard Knock Wife (2018) i el darrer, de fa poques setmanes, Don Wong (2022)– són un exercici potentíssim d’humor irreverent i políticament incorrecte –accessible a Netflix. En els dos primers espectacles, hi apareix embarassada, amb una panxa de set mesos, i hi parla de sexe explícit d’una manera crua, bèstia; de com caçar marits rics, de com optar a una vida regalada pagada per un home; i ho fa amb aire alliberador, de faig allò que em dóna la santa gana en aquesta vida. Wong no satisfà el criteri de la correcció política actual i és capaç de dir coses sobre sa mare com aquesta: “És horrorós això de tenir fills perquè has de caure simpàtica a una mare que no s’ha ocupat mai de tu perquè ara et faci de cangur.” Una dona que desafia els homes de l’audiència a dir quants n’hi ha que s’hagin ficat al llit amb dones més riques i poderoses que no pas ells, pobres covards que ni gosen ficar-se al llit amb milionàries com ella; o que detalla el plaer de tenir un sexe de primer suau, però després un punt agressiu, que inclou “acudits racistes a l’orella”. Wong, en definitiva, és l’antivictimització, és la dona amb poder i èxit fotent-se tant d’ells com d’elles.

Wong, ara humorista, fou una estudiant brillant de l’UCLA, amb estudis sobre els asioamericans, el món dels quals fa aflorar als seus espectacles, amb beca Fullbright, i intel·ligència ràpida, aguda, i profunda. El seu darrer espectacle es podria resumir en aquesta idea: “De jove era una dona que no em veia capaç de guanyar-me la vida i vaig haver de caçar un marit amb carrera a Harvard. Però ara, ai ara, ara veig que les coses em van molt bé, hem fet dos fills i m’adono que sí que em puc guanyar la vida jo tota sola, i ara l’única cosa que penso és què coi hi faig, amb aquest marit, quan allò que vull és anar al llit amb tots els homes fora d’ell. Com em vaig equivocar! Vaig entrar voluntàriament a la presó del matrimoni, i al final sóc jo qui porta els diners a casa, no pas ell!”

La senyora Wong, ara de quaranta anys, basa els seus monòlegs parcialment en la seva vida, com tants monologuistes. Efectivament, el seu marit és un empresari amb carrera a Harvard, Justin Hakuta, vice-president d’una multinacional de productes de bellesa i fill de l’star televisiu Dr. Fad

La premsa americana explica aquests dies que fa poques setmanes Ali Wong i el seu marit han anunciat que es divorciaven, després de vuit anys. Però al llibre de memòries que va publicar el 2019, adreçat a les seves filles, Ali Wong ja hi explica que el seu contracte matrimonial especifica que ella podia accedir a una quantitat limitada de diners del marit, per desig de la família del nuvi, més opulenta que no pas la d’ella.

He rigut com poques vegades veient com Ali Wong seccionava la vida matrimonial del punt de vista d’una dona que es riu d’ella mateixa, de la seva ètnia i de les estratègies, la por i les esperances posades en el matrimoni. Parla de la covardia dels homes davant les dones poderoses, i dels intents d’una dona de viure amb els mateixos privilegis que un home, tot plegat amb un humor sobre sexe que hi ha qui veu més masculí que no pas femení, de tan directe i groller. I ara, ara que als EUA fan passes enrere en la qüestió de l’avortament, me la imagino escrivint guions sobre la seva nova vida, o sobre els bessons que va perdre, en aquesta Amèrica del segle XX, en què els legisladors viuen en un planeta i els legislats en un altre. Amb un humor a l’Ali Wong més necessari que mai.