12.06.2021 - 08:18
|
Actualització: 12.06.2021 - 12:28
El recurs dels presos polítics al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) serà un cas important i potencialment històric segons els experts a qui ha consultat l’ACN. “Podria tenir repercussions més enllà de Catalunya i Espanya“, apunta la directora per Europa de la Comissió Internacional de Juristes (CIJ), Roisin Pillay. També Alain Zysset, professor de Dret Públic de la Universitat de Glasgow i especialitzat en el TEDH, creu que serà un cas molt significatiu perquè Estrasburg haurà d’examinar si un afer polític, com és el referèndum d’independència, ha acabat afectant el dret dels presos a un judici just.
Zysset avisa que el TEDH és força conservador en les seves interpretacions sobre drets polítics, i recorda la desestimació de la demanda de la presidenta del parlament Carme Forcadell per la suspensió del ple. Tanmateix, l’expert remarca que aquest recurs serà diferent perquè tracta d’una possible vulneració de drets fonamentals en l’aplicació del codi penal. “No importa si són polítics o membres de la societat civil, els drets s’apliquen per igual”, afegeix, tot negant que el TEDH es miri amb un prisma diferent el cas dels consellers i Forcadell en comparació amb Sànchez i Cuixart.
Per una altra banda, l’advocada Roisin Pillay veu interessant el cas perquè presenta qüestions importants sobre la definició del delicte de sedició. En particular, fins a quin punt aquest crim pot limitar el dret a la lliure expressió. En aquest sentit, avisa que si Estrasburg dictamina que el delicte de sedició a Espanya és contrari als drets humans, el govern espanyol es veurà obligat a canviar el codi penal.
Nova etapa a Estrasburg
L’independentisme ha obert aquesta setmana una nova etapa judicial portant la causa del procés a la màxima instància europea sobre drets fonamentals. El president d’Òmnium Jordi Cuixart ha estat el primer pres a posar a la taula dels magistrats europeus la condemna del Tribunal Suprem pel referèndum de l’1-O. Va presentar dimecres la denúncia contra Espanya al TEDH i, l’endemà, ho va fer també el conseller de Presidència Jordi Turull.
Aquests mesos vinents s’espera que vagin arribant els recursos de la resta de presos per queixar-se de la vulneració del dret a un judici just, a la presumpció d’innocència i a la llibertat d’expressió i reunió en la causa de l’1-O.
Què és el TEDH?
El Tribunal Europeu de Drets Humans és un tribunal internacional amb seu a Estrasburg que s’encarrega d’aplicar la Convenció Europea de Drets Humans ratificada per 47 estats membres del Consell d’Europa. No té res a veure amb la Unió Europea, que és una altra organització regional formada per 27 estats.
La seva funció és garantir que els estats respecten els drets de la Convenció tot estudiant peticions, siguin individuals, siguin dels estats, que hagin esgotat les vies internes de recurs. Les seves sentències dictaminen si s’han vulnerat els drets humans.
“El TEDH no és el Tribunal Suprem d’Europa. No deixa de ser un tribunal internacional que tan sols té poders per a determinar si s’ha vulnerat la Convenció“, aclareix Zysset.
Com es gestionen els recursos?
Quan el TEDH admet d’entrada un recurs l’adjudica a un comitè o a una sala. Si es tracta d’un cas sobre el qual ja hi ha una àmplia jurisprudència anirà a parar a un comitè de tres jutges. En canvi, si es considera un cas relativament nou, l’examina una sala de set jutges, que comunica al govern en qüestió la queixa i li permet de presentar observacions.
Cap recurs no s’envia directament a la Gran Sala formada per 17 jutges, però una sala pot redirigir el cas a aquesta màxima instància si és un afer important que afecta la interpretació del Conveni Europeu de Drets Humans o si hi ha risc d’incongruència amb una decisió prèvia del TEDH. També es pot remetre un cas a la Gran Sala a petició de qualsevol part en el termini de tres mesos des de la resolució de la sentència per part de la sala de 7 jutges, però el tribunal tan sols ho accepta en casos excepcionals.
Tant Pillay com Zysset veuen possible que el cas dels presos acabi en mans de la Gran Sala del TEDH, tot i que no hi ha uns criteris clars sobre la remissió a aquesta instància.
Tampoc no queda clar si hi haurà una vista judicial pel cas de l’1-O, perquè són infreqüents a Estrasburg. El TEDH tan sols convoca les parts a una audiència en un reduït nombre de casos de la Gran Sala, uns 30 l’any. Totes les vistes són públiques i es retransmeten a la web del tribunal.
Temps de resolució
El procediment a Estrasburg pot trigar anys a resoldre’s. La durada del procediment depèn del tipus de cas i de la seva complexitat. Per exemple, el recurs de la presidenta del parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l’1-O es va desestimar en dos anys des que va ser presentat. En canvi, el recurs contra la crema de fotos del rei a Girona va trigar més: tres anys. Alguns casos es poden arribar a allargar cinc anys, però el tribunal intenta desencallar l’acumulació de casos que arrossegava fa uns quants anys.
El TEDH resol per la via urgent els recursos més greus que impliquen un risc per a la vida o si l’afectat es troba empresonat, com és el cas dels presos ara mateix.
Són sentències vinculants?
Pillay assegura que les sentències d’Estrasburg són legalment vinculants per als estats membre del Consell d’Europa que han ratificat la Convenció Europea dels Drets Humans, com és el cas d’Espanya. L’experta admet que les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea són més fàcils de fer complir perquè la llei de la UE està molt més integrada als sistemes legals dels estats. Tanmateix, insisteix que les decisions del TEDH són tan vinculants com les del TJUE.
En canvi, Zysset creu que els estats tenen més marge de maniobra per aplicar les sentències d’Estrasburg. “El sistema del TEDH és exitós quant a l’aplicació de les seves decisions, per tant es pot esperar que Espanya apliqui la sentència, si és desfavorable”, puntualitza.
