30.04.2024 - 21:20
|
Actualització: 30.04.2024 - 21:31
Els partits independentistes poden perdre la majoria absoluta en aquestes eleccions a Catalunya. És una constant que assenyalen els sondatges i que manté, també avui, l’enquesta diària de VilaWeb. No sembla que els primers dies de campanya els hagin servit per a revertir la situació. Mentre Salvador Illa s’enforteix en la primera posició i podria obtenir 41 diputats –blindat per la batalla emocional i contra la dreta i l’extrema dreta espanyola que abandera Pedro Sánchez– Junts, ERC i la CUP no arribarien al llindar dels 68. Es quedarien a un escó i, fins i tot, podrien quedar condicionats per una possible entrada al parlament del partit d’extrema dreta Aliança Catalana, que voreja el 3% a Barcelona. ERC i la CUP s’han compromès a no pactar-hi en una declaració subscrita també amb els Comuns. Junts no la va signar. Però Carles Puigdemont va dir que no hi negociaria. Alhora, per la seva banda, obtindria un 0,7% del vot i no entraria al parlament. Així, ERC, Junts i la CUP podrien tocar fons, després de tres anys en què la majoria absoluta parlamentària (amb l’aval del 52% dels vots independentistes) tampoc no ha estat operativa per les diferències polítiques que mantenen.
Malgrat tot, la candidata dels anticapitalistes, Laia Estrada, ha assegurat que no posaran línies vermelles per a negociar ni supeditaran un hipotètic acord a la fixació d’una data per a fer un referèndum. Estrada ha demanat a ERC i Junts que “treguin el focus de Madrid” i prioritzin un acord que impliqui recuperar la iniciativa política a Catalunya. “Quan els acords han estat amb nosaltres, hem avançat”, ha reivindicat Estrada en una compareixença de premsa a l’ACN. Ho diu després d’una legislatura en què el parlament ha deixat de ser el centre del debat polític, que ERC i Junts han traslladat a Madrid per mirar de treure rèdits de la dependència parlamentària del PSOE. Un dels problemes de Junts, ERC i la CUP és que no sembla que aconsegueixin de mobilitzar els abstencionistes que els van deixar de votar en comicis anteriors.
El retorn de Puigdemont a la primera línia ha fet que Junts escali a la segona posició i sigui primera en el bloc independentista, però amb això no n’hi ha hagut prou, ara com ara, per a escurçar distàncies amb el PSC. Els cinc dies de reflexió de Sánchez i la seva decisió de continuar al capdavant del govern espanyol han centrat els focus mediàtics. I Junts, que espera que la maniobra del president espanyol ajudi a polaritzar la campanya entre Sánchez (Illa) i Puigdemont, ha hagut d’entomar la retirada de dos dies de campanya del seu dirigent per la mort de la seva mare, viscuda des de la cruesa de l’exili. Puigdemont es reincorpora demà als mítings, en un acte amb dirigents, militants i simpatitzants de Barcelona. Sánchez participarà dijous en un acte amb Illa a Sant Boi de Llobregat. Els dies que vénen aclariran si se’n surten o no. Mentrestant, la suma independentista es complica amb les caigudes que podrien tenir ERC i la CUP respecte de les eleccions de fa tres anys: de sis diputats ERC i de dos la CUP, segons l’estimació de la darrera enquesta de VilaWeb.
Puigdemont i Pere Aragonès asseguren que volen un acord independentista. “Un pacte amb el PSC d’avui és pràcticament impossible”, deia el president de la Generalitat en una entrevista a VilaWeb. Aragonès assenyalava que el partit d’Illa és “el PSC menys catalanista de la història recent”. I, de fet, l’electorat dels tres partits és majoritàriament partidari del manteniment dels blocs. Però el creixement d’ERC d’aquests últims anys ha estat també per la seva capacitat d’aglutinar una part de l’electorat que, arribat a aquest punt, és partidari de trencar-los.
Un 30% dels votants d’ERC prefereix un pacte postelectoral amb els socialistes catalans. És la segona opció preferida, que no s’allunya gaire del 34% de l’electorat que prioritzaria un pacte amb Junts. Un 12% no voldria cap pacte, i els segueixen un 10% que optaria pels Comuns Sumar i un 8% que triaria la CUP. Tot això, segons dades de la darrera enquesta electoral del CEO. L’electorat de Junts és més homogeni. El 66% prefereix un pacte amb ERC, un 14% no voldria cap acord i, en tercer lloc, un 6% s’estimaria més pactar amb el PSC. Curiosament, aquesta opció està per sobre d’un pacte amb la CUP, que reclamaria un 4% de l’electorat, el mateix suport que tindria un pacte amb Aliança Catalana. El 39% de l’electorat de la CUP vol un pacte amb ERC i, després, prefereix Junts (20%) i els Comuns (17%).
Falten encara molts dies de campanya, però tot fa pensar que la desconnexió amb l’electorat independentista decebut es manté majoritàriament. Hi haurà cap revulsiu que canviarà aquesta tendència?
La proposta
ERC ha tornat a defensar un model de finançament singular perquè Catalunya recapti tots els imposts. Aragonès ha criticat que el PSC renunciés al consorci tributari que preveu l’estatut quan va governar, i que ara defensa, i ha titllat d’estrafolària i improvisada la proposta de Junts de cancel·lar el deute amb l’estat espanyol a compte d’inversions no executades.
La xifra
Unes 150 persones de l’àmbit cultural, acadèmic, polític i periodístic han subscrit un manifest de suport a Illa. Hi ha, per exemple, l’actor Abel Folk; el politòleg Nacho Corredor; els actors Núria Espert, Roger Pera i Mònica Randall; el cantautor Joan Manuel Serrat i els comunicadors Jorge Javier Vázquez i Chelo García Cortés.
La frase
“Els partits del procés s’han convertit en un obstacle per a la nostra llibertat. Són part del problema i no de la solució”, va dir el número 2 per Barcelona d’Alhora, Jordi Graupera, en un acte a Granollers.
