26.12.2024 - 21:24
El dia 16 passat vaig escriure un editorial sobre allò que jo definia com un fracàs del Consell de la República. L’article va rebre crítiques ben fonamentades. Blanca Serra mateix, en els comentaris dels subscriptors, va començar una desfilada de discrepàncies importants que accepte de bon grat, com no podia ser altrament. Per correu i en persona també he rebut molta informació nova que agraesc.
En la crítica al meu article, més o menys tothom posava en relleu que el fracàs que jo evidenciava no era pas del Consell com a tal, sinó de la gent que l’havia dirigit aquests darrers temps, i assenyalava de manera molt especial Toni Comín i el president Puigdemont mateix. Molts lectors consideraven, i consideren, que una institució com el Consell té prou elements importants per a sobreviure una crisi en la direcció, per més significativa i important que siga, tal com passa amb la crisi actual.
El cas és que, especialment, els consells locals del Consell de la República s’han mobilitzat, com també vam explicar en aquest article publicat ara fa una setmana. Un bon grapat de consells s’han posat a treballar i han preparat una candidatura amb perfils que volen que siguen reconeguts però independents dels partits polítics. Amb la intenció de preservar el Consell de la República i fer-lo créixer, però sense dependències polítiques de Junts ni de cap formació política més.
Enmig d’aquest moviment, el dia de Nadal el Consell va informar que convocarien eleccions per a designar un nou president, que seran entre el 8 i el 12 de febrer.
Corren molts rumors sobre noms, però crec que abans d’especular cal esperar a veure quines candidatures s’hi presenten i quins projectes entomen. Tot indica que hi haurà una candidatura continuista que voldria mantenir l’statu quo que ha portat el Consell a la situació de feblesa extrema en què és ara mateix i almenys una altra que representarà les bases de la institució i que provarà de perfilar un camí propi. I no es pot descartar, el nostre país és així, que n’hi haja algunes més, amb un perfil molt personalista.
És obvi, per tant, que seran unes eleccions decisives, que marcaran de manera clara el futur de la institució. D’una institució que es pot haver fet malbé i que passa per moments molt difícils, però que té, per la seua constitució mateixa, aspectes crucials que encara juguen a favor seu.
El Consell de la República és important sobretot perquè representa la legitimitat emanada de la declaració d’independència, tal com queda reflectit en l’acord entre les forces polítiques independentistes per a fer president Quim Torra.
És important també per la voluntat –fins ara la més reeixida, encara que en absolut suficient– d’establir un cens nacional i activar-lo. En definitiva, és un òrgan d’autoorganització nacional que construeix el país sense cap més límit legal que la voluntat dels catalans.
I per la capacitat tecnològica que ha desenvolupat, sobretot per a fer eleccions i referèndums. És, o hauria de ser, una institucionalització republicana que marcàs a cada moment el contrast amb la decadència autonòmica. En aquest àmbit, la votació i la creació de l’Assemblea de Representants van marcar una fita.
I hauria de ser, com en algun moment ja ha intentat tímidament, però hauria de ser-ho molt més, una institució veritablement nacional, no condicionada geogràficament als àmbits administratius que Espanya i França han imposat tradicionalment a la nostra nació. Si no és condicionada a les seues lleis, no pot ser que accepte les seues divisions.
Per tant, no són pas pocs els elements que hi ha en joc en aquesta cruïlla decisiva. Oimés tenint en compte el més determinant de tots, que és la necessitat de reconfigurar el procés independentista, una necessitat en què l’ANC i el Consell de la República tenen un paper enormement determinant.
PS1. Sobre això, ara fa una setmana Julià de Jòdar, Josep Costa i Albano-Dante Fachin van participar plegats en aquest episodi de La tertúlia proscrita i van mantenir una conversa especialment interessant, molt ben enfilada, sobre què havien de fer l’ANC i el Consell de la República. Crec que va ser una mostra significativa, i molt ben argumentada, de com algunes coses es mouen clarament entre les bases independentistes amb la voluntat de donar un nou impuls al procés i prendre la iniciativa des de baix, tal com va passar en l’onada anterior.
PS2. VilaWeb us ofereix un resum de l’any 2024 en forma de converses amb els periodistes del diari sobre els temes de la seua especialitat. Ja hem publicat aquesta conversa extraordinària amb la cap de redacció Esperança Camps sobre la gota freda i tot això que ha passat al País Valencià; aquesta altra amb Blai Avià, que va seguir les eleccions americanes dels Estats Units estant i ens en fa una anàlisi acurada, i avui en publiquem aquesta altra de documentadíssima, com sempre passa amb ell, amb el cap de redacció Josep Casulleras sobre la rebel·lió judicial contra la llei d’amnistia. Aquestes converses es continuaran publicant fins Cap d’Any, una cada dia.
PS3. Beth Rodergas diu que, com que els nens sempre vénen amb un pa sota el braç, la seua darrera filla li ha dut un dels anys amb més feina de la seua vida. A banda dels concerts, ha tornat al teatre, set anys després, i parla de tot plegat amb Clara Ardévol en aquesta entrevista.
