Pot Escòcia organitzar un referèndum unilateral?

El Tribunal Suprem d’Escòcia (Court of Session) estudia si el parlament escocès té potestat per aprovar les lleis necessàries per a fer un referèndum d’independència sense l’acord del govern britànic. Un grup d’activistes, liderats per Martin Keatings, han dut el cas a la justícia després d’una campanya de micromecenatge per finançar els costos de l’acció legal.

Aidan O’Neill, l’advocat que defensa el cas, considera que els escocesos tenen dret de saber si el seu parlament, conegut amb el nom de Holyrood, pot organitzar un referèndum sense el consentiment de Londres, sobretot amb la proximitat de les eleccions legislatives del maig. El principal argument per la defensa és que el parlament escocès ha de rendir comptes al poble escocès, d’on obtè la legitimitat, i no pas de Westminster.

La sessió telemàtica del tribunal va començar ahir i continuarà avui, però la resolució final no se sabrà fins més endavant. Els activistes esperen que la decisió permetrà accelerar la celebració d’un segon referèndum d’independència.

El govern de Nicola Sturgeon finalment no ha volgut personar-se en aquesta petició, però és evident que la resolució podria tenir un impacte en la seva estratègia política. Fins ara Sturgeon ha promès un referèndum d’independència durant la primera part de la legislatura que segueixi el mateix model amb què es va convocar el referèndum del 2014, és a dir, que sigui el fruit d’un pacte amb el govern britànic. L’any 2012 l’aleshores primer ministre britànic David Cameron va acceptar que el parlament de Westminster traspassés el poder per legislar-lo al parlament escocès. Tanmateix, l’actual premier Boris Johnson s’ha negat repetidament a acceptar un acord semblant.

El govern britànic considera que la deliberació d’aquest tribunal serà acadèmica i la veu prematura i irrellevant.