Postfeixisme: Trump i més

Segueixo la Carme Colomina a l’Ara i si la trobo a TV3. Les seves columnes i informacions internacionals, dia rere dia, permeten seguir fets, persones i aspectes de com va el món ara mateix que no sempre són prou relatats ni analitzats pel sistema mediàtic (el nostre director Partal, que també en sap un munt, té molts fronts informatius i editorialistes oberts, que per això és director i aquí també en passen de grosses).

La nova era no compta només amb l’emperador Trump mascle alfa occidental i el tsar Putin de la nova Rússia igual de mascle alfa. Estan acompanyats d’un govern mascle alfa així mateix a Romania, per exemple, que acaba de decretar que pots ser corrupte legalment fins a 44.000 euros (per què aquesta xifra i no una altra?), una concessió a un altre mascle alfa, Liviu Dragnea (retinguem-ne el nom), líder del partit socialdemòcrata al poder. És el que han dit les notícies mundials de la setmana. La Colomina hi afegeix més context.

La revolta romanesa, sense precedents des de l’execució pública del dictador Ceaucescu el 1989, treu al carrer aquests dies, ‘a temperatures sota zero’, com aquell desembre, remarca l’analista, entre dues-centes mil i tres-centes mil persones, que aviat és dit. D’alguna manera, el que passa al govern romanès fa pensar en Trump i la manera de ‘governar’ ara els Estats Units. Fa ben poc que els socialdemòcrates (t’ho dius i ja està, qüestió de noms) han tornat al govern, després de menys d’un any d’haver-lo perdut per les protestes ciutadanes anticorrupció que van obligar a fer eleccions anticipades, acusat el primer ministre, Victor Ponta, d’evasió fiscal i emblanquiment de diners. Doncs no hi fa res, tu. El nou govern hi torna, per protegir el capo del partit, Liviu Dragnea, corrupte entre els corruptes.

Amb tot, el que és veritablement significatiu, analitza la Colomina, és el paper renovat de les protestes ciutadanes. A Bucarest i altres ciutats, ‘la societat romanesa s’ha convertit en un contrapoder real, en l’eina més efectiva de pressió i exigència de control democràtic’. Això mateix passa a Polònia, que ha viscut un mes de protestes espontànies similars a les romaneses contra el partit governamental, de nom Llei i Justícia, ultraconservador, que va decidir vetar l’entrada dels periodistes al parlament, així, per les bones. Alguns diputats de l’oposició es van plantar al faristol i van ocupar la cambra. Com si res, el partit va intentar aprovar el pressupost del 2017 a la sala del costat. Però ‘els polonesos van improvisar protestes a Varsòvia i altres ciutats del país per intentar pressionar el govern. El parlament ja ha recuperat aquesta setmana certa normalitat, però no la vida política i social d’un país en plena ofensiva conservadora i de control de tots els poders de l’estat’. A veure com segueixen.

No sembla tot plegat gaire diferent de la manera que Donald Trump està començant a governar, la veritat. Hi haurà matisos, naturalment, i els analistes els han de considerar i avaluar. L’historiador de les idees Enzo Traverso és un italià, avui catedràtic de la nord-americana Universitat de Cornell després de passar per la universitat francesa, de qui disposem del ben interessant Els usos del passat (PUV, 2006, traducció de Gustau Muñoz). En el seu imminent llibre, escrit en francès, a punt de sortir aquest mes a París, Les nouveaux visages du fascisme (‘Els rostres nous del feixisme’, Textuel), parla de ‘postfeixisme’.

En una entrevista amb el diari Libération, que podeu llegir ací, Traverso diu, tradueixo: ‘El concepte de “postfeixisme” mira de copsar un procés de transició. Ens ajuda a analitzar les noves dretes contemporànies, que són un fenomen mòbil, heterogeni, en plena mutació. Algunes revelen neofeixisme, com Jobbik a Hongria o Alba Daurada a Grècia; d’altres, com el Front Nacional [francès] han engegat una metamorfosi […]. Pel que fa a Trump, és un líder postfeixista sense feixisme. És el retrat prototípic de la personalitat autoritària, tal com la definia Adorno el 1950 […]. Però el seu programa és lluny de l’estatisme i de l’expansionisme dels partits d’extrema dreta dels anys 30. Sobretot, darrere seu no té cap moviment feixista.’ Però el pot tenir: de fet, quan va guanyar no va parlar de ‘partit’, sinó de ‘moviment’, me’n recordo prou…

Contra Trump, com a Polònia i a Romania, s’ha alçat una revolta bastant continuada. Iniciada per les dones, la Marxa de les Dones, l’endemà mateix del coronament de l’emperador mascle alfa d’Occident. Deixo per a un altre dia les altres senyores del moment polític, als Estats Units com a l’Europa continental i a la britànica que vol deixar de ser europea. Continuaré llegint la Carme Colomina, i avui, dissabte, a les 12.00, acudiré a la concentració Stop Trump davant del consolat del seu imperi (passeig de la Reina Elisenda de Montcada, 23).

La revolta ciutadana s’estén per molts llocs, com bé sabem prou aquí mateix.