Postal de Menorca (estiu 2022)

Quan jo era petit, el nostre carrer Major del Migjorn Gran era el carrer 8 de Febrero de San Cristóbal. La data, òbviament, era la de l’entrada de les tropes franquistes per “alliberar” el poble. Pel carrer, de tant en tant hi passaven cotxes i furgonetes i camions. No hi havia venedors de gelats, però sí de peix fresc, un parell de cops a la setmana, ja que al poble no hi havia peixateria. Encara el sento ara, el venedor: “Hi ha gerrets, molls, cap-roigs i peix de roca! Ep, que me voy!” Quan s’acostava un vehicle, els nens que jugaven al carrer s’apartaven a la vorera quan sentien el crit matern que, després del nom de la criatura, afegia amb veu dramàtica: “Alerta, un cotxo!”

Ja fa uns anys que pel carrer principal del poble més petit de l’illa no en passen, de cotxes, i encara en fa més que per sort va canviar el nom. Va ser el 1988, un any abans d’adquirir el rang de municipi i segregar-se del Mercadal. Només hi ha un dia en què, al capvespre, hi ha una desfilada interminable de bicicletes, patinets, motos, cotxes d’època, camions, tractors… Tots toquen el clàxon i fan gatzara. Va ser diumenge passat, dia de Sant Cristòfol del Sant, patró dels conductors i automobilistes, que, juntament amb els vehicles, són beneïts a la plaça de l’Església pel capellà del poble. Després, a final de mes, quan arribi la festa major, el Migjorn celebrarà Sant Cristòfol de les Corregudes. Enguany, després de dos anys de sequera, finalment un altre cop amb cavalls i jaleo.

Els vehicles, com gairebé tot, com la gestió dels residus i les reserves d’aigua, són un tema quan arriba l’estiu a Menorca. La carretera principal, que uneix Maó amb Ciutadella, o Ciutadella amb Maó, que viure vol dir prendre partit i l’ordre dels factors a vegades sí que és significatiu, és el més semblant a una filera de formigues que he vist mai. Aquelles famoses de Joan Salvat-Papasseit: “Camí de sol – per les rutes amigues – unes formigues.” D’ençà de ben d’hora al matí, fins ben entrada la nit, la carretera és un continu de cotxes i autobusos turístics i turistes en escúter i camions que porten begudes i queviures amunt i avall. De tant en tant, hi ha algú que es posa a avançar, per demostrar que l’evolució humana té encara molt de recorregut per davant.

Hi ha 56.750 menorquins amb carnet de conduir i a l’illa hi circulen més de 83.000 vehicles, que ho omplen tot, és clar, no solament la carretera principal. Els pàrquings de les platges que hi ha a la zona de Ciutadella sovint ja són plens a les deu del matí. Els de les platges que no tenen límit de cabuda estan saturats. Tant a Menorca com a Eivissa ja s’han fet les primeres reunions polítiques per seguir les passes de Formentera i instaurar un numerus clausus de vehicles a l’estiu. A Formentera, que té 12.000 habitants fixes, l’han establert a 10.956. Limitar el nombre de vehicles, el de places hoteleres i el de creuers que poden amarrar són les mesures més evidents que tenen els polítics per a combatre la massificació de les Illes.

L’altre dia, VilaWeb publicava una entrevista de lectura obligatòria amb l’economista menorquí Guillem López Casasnovas. Hi parlava de massificació, però sobretot descrivia de manera crua i realista els interessos econòmics que hi ha al darrere, i el perill de fiar-ho tot al turisme i deixar morir el teixit industrial. També explicava com els fons d’inversió s’aprofitaven de la bona feina conservacionista feta fins ara per comprar propietats a l’illa sense gairebé ni ubicar-les al mapa, tan sols amb la certesa que són diners ben invertits que prosperaran en el futur. I apuntava que caldria trobar una manera perquè els beneficis que n’extreuen repercutissin de manera positiva sobre els ciutadans i es promoguessin noves activitats a l’illa. Amén, que deia aquell.