Els veïns dels Ports, preocupats pel tancament de Marie Claire: “El futur és molt negre”

“Estem desil·lusionats, desmotivats, perquè hem tingut molta paciència, hem estat ací lluitant per tot, però veiem que passa el temps i no ens donen cap solució.” Són les paraules de Cándido Andrés, delegat sindical d’UGT a Marie Claire, que assegura que comença a guanyar-los el pessimisme. El maig de l’any passat, l’empresa va anunciar la intenció de tancar la planta situada a Vilafranca (els Ports), i de sol·licitar la declaració de concurs de creditors de manera voluntària per a procedir a l’extinció de la companyia.

D’aleshores ençà, els sindicats s’han esforçat per trobar un pla de viabilitat per a la continuïtat de l’empresa a la comarca, en risc de despoblació. La darrera proposta que hi havia damunt la taula era del fons d’inversió C2 Private Capital, amb seu a Madrid, però va retirar l’oferta de compra, que tramitava el jutjat mercantil 1 de Castelló. L’havia presentada al març, i tenia la intenció de continuar la producció de l’empresa i comptar amb els treballadors que encara són en l’ERTO, però finalment se’n va desdir.

Ara la jutgessa ha ampliat en deu dies hàbils el termini per a la presentació d’ofertes –que acabava el 8 d’abril–, atès que hi ha dos interessats més. D’una banda, una unió entre la companyia polonesa P.P.H.U. Koltex Kolbuszowa i la madrilenya For Men S.A., que havien presentat l’oferta dins el termini, però l’administrador concursal va sol·licitar deu dies perquè pogueren atendre el requeriment d’esmena d’una sèrie d’aspectes de l’oferta. I, d’una altra banda, el grup navarrès Cabanillas, que ha demanat més temps per a poder concretar una oferta vinculant de compra.

Amb tot, membres del comitè d’empresa asseguren a VilaWeb que no els han comunicat res de manera formal, i que no tenen més informació de la que publiquen els diaris. “La moral està molt baixa, tampoc podem fer cas de la premsa. No ens tenen en compte i hauríem de ser els primers de saber-ho”, diu Carlos Pitarch, delegat sindical de CCOO a Marie Claire. Segons que ha pogut saber Cándido Andrés, de moment, aquestes ofertes no s’han formalitzat perquè els faltava documentació, i es mostra escèptic. “Suposem que no hi ha res clar. Els ànims van igual, per terra. Ja ningú es creu res d’açò. L’esperança és l’últim que es perd, però ja en tenim molt poca”, diu.

Aquests mesos d’incertesa han fet que els treballadors perden la motivació. “Cada vegada que s’acabava el termini de l’ERTO, sorgia una oferta i ens la venien molt bé; renovàvem l’ERTO tres mesos més, i després no prosperava. I ara ha tornat a passar igual. Al principi, era per a mig any, i ja farem un any. Hi ha una decepció, perquè ens van vendre unes expectatives molt bones de replegar tots els qui som en ERTO progressivament i que l’empresa tornaria a funcionar ràpidament”, lamenta Carlos Pitarch.

Si cap de les ofertes de compra s’ha tancat abans del 24 d’abril, la nova data de finalització del termini, l’empresa Marie Claire a Vilafranca anirà a la liquidació.

Un colp dur per a la comarca

Els sindicats van advertir des del primer moment que el tancament de Marie Claire seria un colp dur per a la comarca dels Ports. És una empresa històrica, fundada el 1907 al poble de Vilafranca. Va arribar a ser capdavantera en el seu sector, la fabricació de calces –allò que al Principat es diuen mitges–, amb un miler de treballadors. Fins i tot, es va reinventar durant la pandèmia de la covid, i va fabricar màscares i bates sanitàries. Però les crisis successives d’aquests darrers anys han fet que anàs reduint la plantilla. Va ser adquirida l’abril del 2021 per l’empresa Think Textil en una operació avalada per l’Institut Valencià de Finances mitjançant un pla de finançament a compte de la lluita contra la despoblació, i mantenia prop dels tres-cents treballadors.

Marie Claire és un dels principals motors d’activitat de la zona, i concentra un percentatge elevat de l’activitat econòmica i l’ocupació. És per això que és considerada estratègica per a l’economia valenciana i ja va rebre una injecció econòmica de la Generalitat per valor de vint-i-un milions d’euros, aprovada en el marc del Fons Valencià de Resiliència per a empreses estratègiques afectades per la crisi, repartida en dos préstecs. Però sembla que no n’hi ha hagut prou per a remuntar la companyia. Al juliol, uns dos-cents treballadors van ser acomiadats amb un ERO, i setanta-vuit es mantenen en l’ERTO. Actualment, només queden en actiu sis persones o set, segons que explica Cándido Andrés.

Però en un poble de dos mil habitants, el tancament de la fàbrica no afecta únicament els seus treballadors. Cándido Andrés explica que “la vida era Marie Claire, era el centre”, i diu que afectarà indirectament tots els negocis. “Fa uns anys que l’hostaleria va tancant. De moment, la gent ha aguantat molt, perquè tenia atur, i molts són gent jubilada. Però si Marie Claire tanca definitivament, no hi ha cap empresa que aguante els joves, afectarà a tot arreu. Era la roda principal. I ja es va veient en la vida al poble, dia a dia, que va minvant”, lamenta.

Pitarch també assenyala que el tancament de la fàbrica serà “un colp molt fort per al poble i per a la comarca”. Diu que molta gent ja ha estat acomiadada aquests darrers anys, i que la liquidació implicaria acomiadar-ne una vuitantena més, la majoria en una edat avançada i de difícil recol·locació. “Quan la fàbrica va començar a anar de baixa i a deixar gent al carrer, el poble es va desinflar. Hi ha menys hostaleria, es tanquen botigues i no se n’obren de noves. Som en un procés de despoblació, això és claríssim”, diu.

Rosa té una botiga de queviures a Vilafranca, i ho confirma. “El meu negoci ha anat de baixa perquè a Marie Claire treballava molta gent de la comarca que ja no hi treballa, de manera ja no para ací a comprar, es queda al seu poble. I també hi ha molta gent que se n’ha anat a Castelló amb els fills, i jubilats abans d’hora”, explica. La seua intenció és “aguantar fins al final”, però és conscient que la situació és difícil. Quan li demanem per la situació de la restauració, respon: “Fatal, no tenim res, només tenim dos bars, que no donen ni dinars, ni sopars, ni res, quatre entrepans i quatre plans combinats i poca cosa més.” Diu que el futur del poble és la gent jove, però que se’n veu poca, no hi ha llocs de faena per a ells. “Jo crec que, a la llarga, ens quedarem en un poble de caps de setmana i d’estiu”, diu amb pesar.

Necessiten solucions

“No hi ha cap opció”, diu Cándido Andrés. “Sempre m’he queixat perquè l’administració ens ha deixat de la mà de Déu. Eixim cada dia a la premsa, i tots ens diuen bones paraules, però a l’hora de la veritat nosaltres som ací, abandonats. Tot això va començar fa temps, l’administració que hi havia abans es va gastar vint-i-cinc milions d’euros ací, en aquesta empresa, i almenys tenia la motivació de fer que anàs endavant. No ha pogut ser? Doncs no ha pogut ser. Però és que l’administració que hi ha ara no ajuda en res. Fan declaracions que no van enlloc, ni tan sols ens han rebut. Haurien pogut rebre’ns i saber de primera mà el problema que tenim en aquesta zona, un problema gran de tota una comarca, que a poquet a poquet es va despoblant i va tot a la deriva”, critica.

Carlos Pitarch es manifesta en la mateixa línia: “Esperem que donen alguna solució, o ajuda, o que lluiten perquè les coses milloren. Que no siga només de cara a les eleccions, sinó que l’ajuda per al despoblament siga real.” I insisteix que s’ha d’exigir a les administracions que busquen opcions per a solucionar el problema. Amb tot, la situació és desesperada. “Si les poques coses que ens aguantaven les anem tancant, el futur dels pobles és molt negre”, diu Cándido Andrés.

Segons la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, i el president de la Generalitat, Carlos Mazón, l’oferta que van retirar era “escassa” i “insuficient”. Els membres de l’oposició acusen el Consell de “no estar a l’altura” i lamenten que haja “tancat l’aixeta de les inversions”. A més a més, denuncien que han posat en perill el futur econòmic de la comarca dels Ports per haver deixat sense suport Marie Claire. I mentrestant, hi ha famílies senceres, i pobles, pendents de veure quin futur tenen davant.