20.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 20.05.2024 - 21:43
El 2019, un home de quaranta anys de Bruges (Bèlgica) va ser multat i condemnat per haver conduït sota els efectes de l’alcohol. Tres anys més tard el van tornar a multar perquè va marcar positiu a les proves d’alcoholèmia en dos accidents de trànsit. Ell sempre va negar que hagués begut alcohol, tot i que les proves sortien positives i reflectien un nivell d’alcohol en sang compatible amb una oscil·lació entre 8 copes i 14. Aparentment, res a discutir.
No obstant això, ell estava segur que no havia tastat l’alcohol i no es va rendir fins a aconseguir que tres metges independents demostressin al jutge que tenia una síndrome molt rara: la síndrome de l’autocerveseria (Auto-Brewery Syndrome, ABS, en anglès). Segons els especialistes, el seu cos és capaç de produir alcohol en massa fermentant els sucres que ingereix quan menja.
El jutge el va exculpar i va ser absolt, per bé que la sentència l’instava a prendre mesures i l’avisava que si tornava a ser sorprès sota els efectes de l’alcohol, encara que fos autoproduït i no perquè n’hagués consumit, seria castigat.
Heus ací un altre cas d’un home ebri sense haver tastat ni una sola gota d’alcohol publicat a la revista CG Casi Reports Journal:
“Un home blanc de 25 anys, sense antecedents mèdics ni cirurgies prèvies, es va presentar amb el símptoma de ‘ebri sense haver begut’. Fa dos mesos, el pacient va notar que se sentia molt embriac després d’haver begut només una cervesa o dues. Fins i tot va arribar a sentir-se embriac quan s’abstenia completament de tastar l’alcohol. Va continuar sentint-s’hi una o dues vegades per setmana fins que la seva esposa va decidir de portar-lo a urgències durant un d’aquests ‘atacs’. Ella va explicar que els símptomes eren dificultat de parlar, fatiga, ensopegades, mareigs i nàusees. De tant en tant es ‘desmaiava’ i es despertava al matí sense més símptomes. Recentment, havia començat una dieta per a reduir pes. No va prendre cap medicament. La seva exploració física va ser normal i amb signes vitals normals. No es van detectar drogues en orina. Encara que pràcticament tots els resultats de l’anàlisi de sang eren normals, tenia un nivell elevat d’àcid làctic i una concentració d’alcohol a la sang de 0,3 g/dl en absència de consum d’alcohol.
La seva esposa va comprar un alcoholímetre i va descobrir que, en absència de consum d’alcohol i mentre era asimptomàtic, obtenia una puntuació que anava de 0,04% a 0,07%. Ella es va fer el control i va obtenir valors de 0%. Cada vegada que el pacient tenia símptomes, feia la prova i obtenia una concentració elevada d’alcohol a la sang superior a 0,2%. Se li va diagnosticar la síndrome d’autocerveseria.”
La síndrome de l’autocerveseria
Potser us sorprèn de saber que, en una digestió normal, produïm habitualment etanol endogen. De fet, en una persona sana sempre hi ha una petitíssima quantitat d’alcohol produïda per la fermentació dels bacteris i llevats de la microbiota intestinal. No obstant això, quan proliferen determinats llevats o bacteris a l’intestí poden produir-se nivells extrems d’alcohol a la sang. És la síndrome de fermentació intestinal o síndrome de l’autocerveseria.
Els pacients amb aquesta síndrome presenten signes i símptomes d’intoxicació per alcohol, sovint relacionats amb una dieta rica en sucres i carbohidrats i l’ús d’antibiòtics que poden alterar l’ecosistema intestinal.
És més freqüent en pacients amb malalties com ara diabetis, obesitat, malaltia de Crohn, síndrome de l’intestí curt, obstrucció intestinal o sobrecreixement bacterià de l’intestí prim. Però també pot passar en persones completament sanes.
Poques vegades es diagnostica, i probablement és infradiagnosticada. S’han identificat casos encara més estranys, relacionats amb l’activitat microbiana a la cavitat bucal i a la bufeta urinària.
La síndrome d’autocerveseria s’ha relacionat amb la proliferació de diverses soques de llevats de les famílies Candida i Saccharomyces, S. cerevisiae, S. boulardii, C. glabrata, C. albicans, C. kefyr i C. parapsilosis. També s’ha relacionat amb soques dels bacteris Klebsiella pneumonia, Enterococcus faecium, E. faecalis i Citrobacter freundii.
Una alteració de la microbiota intestinal (disbiosi) pot permetre que aquestes soques fermentadores colonitzin en excés. Una dieta rica en carbohidrats i aliments refinats afavoreix la fermentació i la producció interna d’alcohol, que és absorbit a l’intestí prim, després passa a la sang i finalment produeix els efectes d’una intoxicació sense consum d’alcohol.
La producció d’etanol endogen també s’ha relacionat amb un polimorfisme genètic particular que resulta en una activitat reduïda dels enzims involucrats en el metabolisme hepàtic de l’etanol.
Antibiòtics, antifúngics i pocs carbohidrats
El tractament sol ser una combinació de diverses mesures. D’una banda, es pot prescriure un cicle o més d’antibiòtics o antifúngics. Habitualment es recomana de modificar la dieta amb un alt contingut de proteïnes i un baix contingut de carbohidrats, fins que els símptomes desapareguin. El sucre es fermenta i es converteix en alcohol, i una dieta que elimini els sucres disminuirà l’alcohol fermentat al tracte gastrointestinal.
A més, es poden recomanar suplements amb determinats probiòtics que ajudin a equilibrar la microbiota intestinal, per bé que per a això encara no hi ha cap protocol concret i consensuat.
La possibilitat de la síndrome d’autocerveseria s’ha de valorar en qualsevol pacient que presenti un nivell elevat d’alcohol a la sang i negui insistentment la ingestió d’alcohol. Però, atenció, perquè abans cal descartar possibles trastorns psiquiàtrics i el consum encobert d’alcohol.
Ignacio López-Goñi és doctor en biologia per la Universitat de Navarra. És membre de la Societat Espanyola de Microbiologia (SEM) i catedràtic de Microbiologia a la Universitat de Navarra. Aquest article va ser publicat originalment al bloc de l’autor, microBIO, i reproduït a The Conversation.
