09.03.2024 - 21:40
Portugal vota avui en unes eleccions avançades que és previst que deixaran una situació totalment oberta i farcida d’incògnites. El candidat de la dreta tradicional, Luís Montenegro, serà el més votat, segons els sondatges, però la ultradreta de Chega, que sembla que triplicarà els resultats, pot ser fonamental per a la configuració de majories.
Les darreres eleccions es van fer fa solament dos anys, el gener del 2022, i va guanyar amb majoria absoluta el Partit Socialista de l’aleshores primer ministre António Costa, que va poder formar un govern sense necessitat de pactar amb els seus antics aliats de més a l’esquerra, la Coalició Democràtica Unitària i el Bloc d’Esquerres. Tot i haver-hi un govern monocolor i amb una majoria sòlida, el tercer govern de Costa es va caracteritzar per la inestabilitat, amb escàndols i controvèrsies que van fer que en prop d’un any pleguessin dos ministres i onze secretaris d’estat.
El detonant, la crisi que va fer caure el govern, va ser el 7 de novembre passat, quan es va informar que la policia i la fiscalia registraven la residència oficial del primer ministre i la de més ministres en un cas de corrupció vinculat al negoci del liti, l’hidrogen i la construcció d’un centre de dades. Costa va plegar i el president portuguès, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, que tenia l’opció d’haver nomenat algun altre dirigent socialista, va decidir de dissoldre el parlament i convocar eleccions.
Això deixa els socialistes en una situació fràgil. El partit va fer un congrés a principi d’any i va elegir de nou cap i candidat Pedro Nuno Santos, de quaranta-sis anys, representant d’una nova generació de dirigents socialistes, nascut després de la Revolució dels Clavells. Tot i la renovació que ha portat al partit, tindrà complicat de remuntar i desmarcar-se de l’actuació del darrer govern. Però ha volgut remarcar que l’etapa de Costa s’havia acabat i s’ha compromès a apujar el salari mínim fins a mil euros, controlar el preu dels lloguers i crear un parc públic d’habitatge.
El rival principal és Luís Montenegro, del Partit Social Demòcrata (PSD), que ha format una aliança amb el demòcrata-cristià Partit Popular (CDS-PP), amb el nom d’Aliança Democràtica, la mateixa denominació que la coalició que van fer els dos partits amb els monàrquics a final dels setanta i principi dels vuitanta, amb què Francisco Sá Carneiro va aconseguir dues majories absolutes.
En un parlament de 230 escons, la majoria absoluta és de 116. El darrer sondatge amb una estimació de com pot configurar-se el parlament, preveu que l’Aliança Democràtica obtindrà entre 88 escons i 98 i, en segon lloc, hi haurà el Partit Socialista, amb un interval entre 70 diputats i 80. Tots dos molt lluny de la majoria absoluta. A l’esquerra, el suport del Bloc d’Esquerres, entre 4 escons i 7, i la Coalició Democràtica Unitària, entre 4 i 6, serien insuficients per als socialistes; en canvi, sí que hi hauria una majoria de la dreta amb la ultradreta, atès que Chega tindria entre 33 diputats i 41. La resta de formacions que podrien obtenir representació són Iniciativa Liberal, amb un suport entre 6 escons i 10 (ara en té 8); el partit de l’esquerra verda Lliure milloraria l’escó actual i n’aconseguiria 2 o 3, i l’animalista PAN podria mantenir el diputat o perdre’l.
De manera que el tercer lloc és previst que l’obtindrà Chega, el partit d’ultradreta i ultraconservador encapçalat per André Ventura, amb propostes contra la corrupció o la immigració, que pot passar d’un 7,2% dels vots a més d’un 15%. El cap de la formació ha dit que no pensava donar suport extern ni arribar a cap acord si no entrava al govern. Com que no sembla que cap candidatura pugui arribar a la majoria absoluta, la ultradreta pot ser imprescindible per a formar un govern de dretes. Sobre això, el candidat socialista s’ha reivindicat com un baluard contra la ultradreta i ha dit que estava disposat a facilitar un govern del centre-dreta si guanyava i el PS no podia formar una alternativa, per evitar així el protagonisme dels de Ventura. Per la seva banda, Montenegro ha dit que no pactaria pas amb Chega, però no ha dit si facilitaria un govern presidit per Pedro Nuno Santos si fos el més votat.
En la campanya electoral, la corrupció ha estat una de les qüestions principals. Aliança Democràtica ha proposat noves mesures, com ara regular els grups de pressió i criminalitzar l’enriquiment il·lícit, però un cas de corrupció els va afectar de ple setmanes abans de la votació. El president el govern de Madeira, Miguel Albuquerque, va ser vinculat a un cas de corrupció per contactes irregulars; tot i que finalment va plegar, al cap dos dies després d’haver sortit la notícia, primer s’hi va negar en rodó. Solament va dimitir quan l’animalista PAN va anunciar que li retirava el suport parlamentari i això feia que perdés la majoria.
Finalment, si alguna cosa ha marcat la campanya ha estat la indiferència i la desconfiança envers els polítics, fet que podria portar a un augment de l’abstenció. Després de nou anys, acaba l’etapa de Costa, amb la incògnita de cap a on anirà Portugal. Una pregunta que potser avui no obté cap resposta.
