11.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 11.03.2024 - 21:52
Es veia a venir, però la realitat ha superat totes les expectatives. L’extrema dreta portuguesa, Chega, ha quadruplicat el seu suport electoral: ha passat de tenir dotze diputats a l’Assemblea Nacional a tenir-n’hi quaranta-vuit, i ha esdevingut l’àrbitre de la governació del país.
Portugal s’afegeix, doncs, a l’onada ultra que escombra Europa i, si bé comparteix alguns elements amb la resta del continent, cal observar bé unes certes particularitats que són interessants de destacar.
1. La influència del Brasil. Ja fa molts anys que, per raons de llengua, de mercat mediàtic i de proximitat cultural, la política brasilera és molt seguida a Portugal. Els mitjans en parlen constantment, i per als portuguesos Bolsonaro o Lula són gairebé tan coneguts com els polítics propis. Això ho ha explotat perfectament André Ventura, el dirigent de Chega, que s’ha identificat amb Bolsonaro i ha mirat d’identificar José Sócrates, l’ex-primer ministre de Portugal, amb Lula; i tots dos amb la corrupció.
2. Són moderns: no enyoren la dictadura. A punt de fer cinquanta anys de la Revolució dels Clavells, resulta xocant que l’extrema dreta obtinga uns resultats tan bons. Però cal tenir en compte que aquesta extrema dreta, més o menys com la majoria de les d’Europa, és moderna i no s’adorm en el passat ni en la nostàlgia. Nostàlgia que ells saben bé que en el cas de Portugal seria contraproduent, car la població assimila la dictadura de Salazar a una època de gran pobresa i a l’endarreriment econòmic i social.
3. Una “xenofòbia flex“. Els analistes han encunyat aquest concepte per a explicar una característica de l’extrema dreta portuguesa: la flexibilitat ideològica. Comparteixen amb l’extrema dreta europea els mòbils més definitoris –racisme i xenofòbia, antifeminisme i negacionisme climàtic–, però saben ser molt flexibles i adaptar el missatge cada vegada que ho necessiten. Portugal sempre ha estat un país de molta immigració de les antigues colònies, però recentment hi han arribat molts emigrants asiàtics, de països com el Nepal, el Paquistan o Bangladeix, i Chega ha sabut fer una campanya xenòfoba contra ells, alhora que s’ha guanyat, per exemple, el vot de molts immigrants brasilers.
Per una altra banda –i en això Meloni ha estat precursora–, l’extrema dreta portuguesa ha anat adoptant sense descabellar-se posicions contradictòries en aspectes econòmics i socials. Ara, per exemple, defensa la sanitat i l’ensenyament públics, però fa dos anys tenia un programa ultraliberal. I de vegades ha pres posicions gairebé anticapitalistes, com ara la proposta de taxar el lucre excessiu dels bancs.
4. Els joves com a impuls. És un fenomen visible a tot Europa, però que a Portugal assoleix un abast molt gran. El creixement de Chega es fonamenta en els joves, homes. Tots els sondatges de la campanya electoral ho han posat en relleu. I en la majoria Chega era el primer partit de la franja d’edat que va de 18 anys a 34. Per als analistes portuguesos, això s’explica per dues raons. La més important és la situació del país, amb molts joves que han d’emigrar, amb els preus de l’habitatge enfilats i, en general, sense cap suport públic en el moment que se’n van de casa i consoliden la independència. Durant la legislatura anterior aquest espai va ser molt festejat per Chega, que va proposar tot d’iniciatives sobre reducció d’imposts, accés a l’habitatge i facilitats d’accés a subvencions públiques, que foren rebutjades pels partits tradicionals.
I ací entra la segona raó. Tal com explicàvem en aquest reportatge sobre Rita Matias que vam publicar ahir, Chega ha creat un ecosistema enorme d’influenciadors de xarxes socials que saben arribar a una generació al·lèrgica als mitjans. Saben arribar a la gent de la seua edat, simplement.
5. La corrupció i el caos, i el cansament de la gent. Amb tot, l’ascens de Chega no s’explicaria sense la corrupció dins el Partit Socialista, que ha fet que es convocassen aquestes eleccions quan fa tan sols dos anys que el PS guanyà amb majoria absoluta. Com a tot arreu, l’extrema dreta sap presentar-se com aquella gent disposada a trencar amb tot i a engegar a rodar el sistema partidista tradicional, del qual la gent està cansada. I fins i tot la tria del nom va ser molt encertada: Chega prové del verb chegar (‘arribar’), però una de les accepcions de la paraula, especialment popular entre els joves, és “Ja n’hi ha prou”.
PS1. D’aquest problema de l’habitatge, ens en parla avui Marta Rojals en el seu article setmanal, a partir de l’entrada de l’índex dels preus de referència: “Regular els lloguers, o que la por canviï de bàndol“.
PS2. Jaume Asens ha estat un dels grans protagonistes de tot el procés que ha acabat desembocant en la llei d’amnistia. L’ha entrevistat Josep Casulleras: “Llarena es trobarà obligat a amnistiar Puigdemont”.
PS3. Per celebrar el primer aniversari de La tertúlia proscrita, dijous farem el programa en directe, a les set del vespre, a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, a Barcelona. Si voleu participar-hi, encara en queden algunes invitacions. Les heu de demanar a inscripcions@vilaweb.cat.
