12.01.2021 - 21:50
|
Actualització: 12.01.2021 - 23:03
El preu de la llum es va disparar divendres passat fins al segon màxim històric de l’estat espanyol. L’associació de consumidors FACTUA denuncia que ha augmentat d’un 36% els primers onze dies de l’any respecte del mateix període del 2020. Enmig d’una onada de fred i en un moment en què els més vulnerables han de resistir les conseqüències de la pandèmia, moltes veus critiquen que es continuïn permetent aquests augments.
Aquesta pràctica fa anys que es repeteix quan hi ha un creixement de la demanda. L’especulació del sector elèctric és el resultat d’un sistema de fixació de preus que es va establir el 1997. Seguint les directives europees, el govern espanyol va aprovar una llei per a liberalitzar el mercat i el sistema va passar de ser un monopoli a ser un oligopoli que beneficia les grans companyies elèctriques.
Retrets i reaccions del govern espanyol
Fa dies que el govern espanyol rep crítiques de tot arreu. Una de les promeses del pacte de govern de PSOE i Podem era la reforma de la factura elèctrica, però, un any després de començar a governar, no l’han complerta.
Això ho retreia la cap de llista de la CUP a les eleccions catalanes, Dolors Sabater, al vice-president espanyol, Pablo Iglesias: “Entrar a la institució des de les lluites socials ha de servir per a fer polítiques al servei de la vida de la majoria, no per a continuar essent còmplices de l’espoliació que les elits perpetren.”
Per una altra banda, el president Carles Puigdemont demana mecanismes independents que serveixin per a verificar el compliment de promeses i evitar de “ser víctimes de nous enganys com aquest”. I el vice-president del govern, Pere Aragonès, reclama de fixar topalls per als serveis bàsics com la llum.
La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) considera “vergonyosa” l’alça del preu i proposa una reforma fiscal sobre els serveis energètics, aplicant un IVA reduït o superreduït, pel fet de tractar-se de serveis bàsics.
Aquests darrers dies el govern espanyol ha respost a les crítiques al·legant que l’augment de la factura elèctrica és aïllat i que també afecta més països. Aquesta reacció contrasta amb la del govern portuguès, que ha anunciat ajudes extraordinàries per a alleugerir els efectes de la pujada de la factura de la llum. Aquesta mesura entrarà en vigor durant un nou confinament generalitzat que es farà a Portugal a partir de demà.
A l’hemeroteca, hi trobem exemples de les crítiques que el president espanyol actual, Pedro Sánchez, adreçava al govern de Rajoy per aquesta mateixa qüestió:
La política energética del Gobierno de Rajoy empobrece al país. El recibo de la luz se encarece un 4,6% en lo que va de diciembre. Hugo @Moran_Fernandez https://t.co/57cnUoUPJx
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) December 26, 2017
També hi trobem exemples de les promeses de Podem que no han arribat:
🗨 "Solo si Unidas Podemos gobierna podremos sentar a los jefes de las eléctricas y decirles: 'La factura de la luz va a bajar y, por tanto, sus beneficios van a bajar un poco para que la gente pueda tener una factura de la luz que pueda pagar'".
@Irene_Montero_ #LaRutaDelCambio pic.twitter.com/Kug2hOYKxN
— PODEMOS (@PODEMOS) March 28, 2019
Per què no s’ha aprovat la reforma elèctrica?
El secretari general de FACUA ha assegurat que les companyies elèctriques ingressaran unes “quantes desenes de milions d’euros més”. Segons ell, la ministra espanyola amb competències sobre el sector sembla no tenir pressa a aplicar les mesures que va anunciar el govern espanyol quan començà la legislatura.
Mentre PP i PSOE s’acusen de ser els responsables d’aquests augments tan bruscs, els consells d’administració de les principals empreses energètiques espanyoles són plens d’ex-alts càrrecs, tant de l’un partit com de l’altre. Alguns exemples actuals són els socialistes José Montilla i José Blanco, que formen part del consell d’administració d’Enagàs; l’ex-minsitre del PP Ángel Acebes, d’Iberdrola; a més de Miquel Roca i Junyent, del d’Endesa.
L’educador ambiental Manel Rivero considera que el canvi de model és una qüestió de voluntat política. Diu que la ministra espanyola per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, no ha sabut plantar cara al poder de la patronal de les grans elèctriques, l’ALEC (abans UNESA). “No volen canviar les regles del joc, tenen molt de poder”, diu Rivero. També pensa que el govern espanyol té eines per a assegurar que el lliure mercat continuï funcionant però amb lleis que fixin condicions perquè el subministrament sigui segur, fiable, universal i a un preu raonable. Tanmateix, algunes veus demanen de crear agències públiques i nacionalitzar el servei.
En relació amb les portes giratòries, el portaveu de Compromís al congrés espanyol, Carles Mulet, ha demanat per carta a la ministra Ribera si ja té una oferta per a entrar a formar a part d’un consell d’administració en acabar l’etapa a l’executiu. I així mateix, segons Pep Puig, activista per la transició energètica, les portes giratòries són el principal motiu pel qual es continua afavorint les grans empreses i s’impedeix de fer els canvis estructurals necessaris: “Són als consells d’administració per pagar-los els favors que han fet abans, és un sistema molt corrupte.”
La manipulació d’aquestes empreses ha estat constatada unes quantes vegades fins i tot per la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC), que en alguns casos els ha imposat multes. El govern espanyol ha demanat a la CNMC que investigui els motius del pic actual.
Moltes veus asseguren que la gran influència d’aquestes empreses també va fer que el Tribunal Constitucional espanyol tombés la llei de pobresa energètica que va aprovar el Parlament de Catalunya.
Un sistema complex i poc transparent
Com ha passat arran del temporal Filomena, quan hi ha un excés de demanda, perquè fa molt fred o molta calor, com que l’electricitat no es pot emmagatzemar a gran escala –si més no, de manera econòmicament viable–, s’ha de generar en temps real. Una vegada exhaurida la producció des de fonts d’energia renovables, que són més barates, cal recórrer a fonts d’origen fòssil, com ara les centrals de cicle combinat de gas, que són molt més cares. Amb el sistema espanyol establert l’any 1997, el pool, la darrera energia que es fa servir és la que acaba marcant el preu final i això fa que es dispari la factura. Amb això s’afavoreix la manipulació de les grans elèctriques que tenen parcs de producció d’energies diferents.
El 1997 també es va fragmentar l’activitat del sector elèctric en la producció, el transport, la distribució i la comercialització. Ara, només la producció i la comercialització són liberalitzades i, malgrat que hi ha més de dues-centes empreses que hi participen, molt poques se’n beneficien.
Entendre com funciona aquest sistema volàtil que marca els preus és molt complicat. La manca de transparència afavoreix les empreses de l’oligopoli. Segons Puig, això és fet expressament. A més, considera urgent que se separi el mercat de les energies renovables del de les fòssils però les empreses que conformen l’oligopoli tenen centrals de cicle combinat i no els interessa.
Per a molts actors, la solució a mitjà termini és impulsar les energies renovables i que els consumidors puguin deixar de dependre de les grans empreses. És a dir, crear una alternativa al sistema actual afavorint al màxim l’autoproducció d’energia renovable –particular o col·lectiva, en l’àmbit del poble o d’una comunitat.
