Porres sobre Girona

Qualsevol empresa seriosa, quan algun dels seus treballadors fa una errada monumental, l’acomiada. Si es tracta de funcionaris, hi ha una mesura molt eficaç que és l’apartament temporal de la feina que inclou la pèrdua de sou per aquest mateix període. Quan això no es fa, l’empresa sol acabar tancant. O continua essent deficitària i inútil, com passa en algunes empreses espanyoles, des de Navantia fins les elèctriques. Per no parlar dels funcionaris espanyols, que ja va descriure el seu Larra en aquella història del “vuelva usted mañana”. Les seues forces de seguretat, no de bades pateixen el desprestigi que tenen. Els mossos no s’ho poden permetre.
Per descomptat, els responsables polítics, poden dimitir o ser cessats. No hi veig més opcions.

Tant de bo es prengui alguna mesura, o es depuri alguna responsabilitat , però ho dubto molt. Els fets d’ahir no són sino un pas més de les càrregues que fa mesos s’estan practicant contra els antifeixistes , i no s’ha demanat ni una disculpa, segons Buch, sempre han estat proporcionals, professionsls i ben executades, la d’ahir també.
No ens hem d’enganyar, tal com la democràcia a ñ no és verdadera, pq no va substituir la dictadura, sino que la dictadura la va engendrà, els mossos d’esquadra no són la nostra policia, són els fills dels nacionals.
Quan siguem república, haurem de fer el nostre cos, està clar que tot el què ve heredtat d’aquells anys està contaminat.
Segur que n’hi ha molts que se’n fan creus, però els que s’ensanyen d’aquesta manera no tinc csp dubte, que s’estarien manifestant amb els seus defensats

Bona nit.

D’acord amb la teva editorial, però trobo injust titllar de violència l’acció dels antifeixistes, potser l’hauriem de qualificar de “determinada”: la intenció era arribar a la plaça per evitar l’exhibició dels feixistes. Les tanques les van posar els mossos, ja la nit anterior, per protegir un acte ridícul i indigne. Que hem de fer per intentar mantenir-se digne, ja que no es pot comptar amb els mossos d’esquadra? A Girona hi havia tants feixistes com mossos, va ser una vergonya. I no podem tolerar que se’ns rifin a la cara.

Inacceptable l’actuació dels Mossos! Però també em fa ràbia el ressò que gràcies a tot plegat ha tingut un acte… amb una cinquantena d’assistents! Penso que hagués passat sense pena ni glòria i ara han tingut una campanya genial. A més ells són les “víctimes”… i es menjaran un pollastre a compte dels nostres ferits!
No sé si fer “un Tortosa” a tots els actes d’aquests grups no seria més efectiu… Allò que diuen en castellà “no hay mayor desprecio que no hacer aprecio”!!

No ens ofusquem. Els mossos són força d’ocupació igual que ho son la PN i la GC. I si arribem a la independència serà malgrat els mossos. El que fa més pudor de tot és que el conseller d’interior encara vulgui defensar l’actuació proporcional dels mossos. Es demostra una vegada una altra que el Govern de Catalunya no té poder o, si més no, no vol sortir del guió que li han preestablert a Madrid. I això és el més penós de tot: continuen venent una mentida i ells no són capaços de marxar cap a casa i deixar pas a altres persones que poder sí que li plantarien cada a Madrid i destituirien els caps dels mossos que ordenen violència extrema. Però ja ens tornarem a trobar al carrer i a les urnes.

Les frases finals d’aquest editorial són repetides.
El sr. Partal ja les deia no fa gaire en anteriors accions dels Mossos igual de bèsties, igual de violentes, igual de desproporcionades, igual d’inacceptables.

I el ni el Govern ni ningú han fet res, RES.

Per tant, crec que avui tocava un editorial més contundent, molt més contundent.

Perquè els feixistes han tornat a campar lliures i feliços per les nostres ciutats, insultant, amenaçant i provocant, autoritzats i protegits pel Govern.

I perquè els defensors de la terra, els demòcrates, els republicans mobilitzats per la dignitat d’aquest país han tornat a rebre, han estat perseguits, criminalitzats, atacats amb armes i mitjans i legals per una altra classe de porcs feixistes: els antiavalots dels Mossos d’Esquadra.

No n’hi ha prou amb dir que no torni a passar.

VISCA LA TERRA i
MORI EL MAL GOVERN

Vicent, 3 punts clau i una conclusió:
1.- Les forçes de seguretat son esencials per executar la independéncia, es una de les principals estructures d’estat.
2- Ara si ja, es ben evident que alguns d’ells, enquistats a diferents nivells, no estan per la labor i lluitarìen des de dins per evitar o entorpir la feina principal per la qual els necessitem, i que es ajudar-nos a controlar el territori un cop fet el pas final.
3- No tenim ni temps ja, ni possibilitats reals, de “purgar” com cal d’aquest cos els elements “anti” que s’hi han ficat, ni de canviar realment les arreladíssimes estructures de poder que s’han anat format (o mes aviat deformant) al llarg de décades.
Conclusió: El que s’haurà de fer es UN NOU COS DE SEGURETAT REPUBLICÀ, dissenyat específicament per el nou estat que farem. Un nou cos lliure de mals elements ja que s’hi deixaràn entrar només aquells que sapiguem que ens son lleials. Un nou cos que ja no es diràn Mossos (als quals ningú els treu l’enorme servei que han donat al pais durant aquests anys, i els hi ho agraim, per descomptat). Un nou cos molt més modern i sense remisniscencies ni maneres de fer heretades de l’estat de les autonomíes que deixem enrere. Es mes eficient i ràpid i factible fer-ho així…i es que si no ho fem, si tenim totes les forçes de seguretat del nostre costat, dificilment podrem tirar endevant o correríem el perill que fessin marxa enrere quan tornin els piolins a intentar que no controlem el territori.

Doncs a mi, que m’agrada relacionar fets, la següent seqüència em porta a una altra conclusió sobre els fets de Girona i Terrassa:
1-VOX es va crear, no per a fer de partit polític -ja han manifestat que no tenen cap intenció de governar- si no per a crear conflicte i com a força de xoc. Recordem que estan impulsats per Azanr, Soraya, Aguirre etc. tots ex-PP. Estan a totes les querelles contra l’independentisme.
2-Control ferri dels membres que l’integren, obscurantisme total dels comptes (veure documental ETB) i un líder de baix nivell i sense futur en el seu ex-partit.
3-Després de les eleccions a Andalusia, i amb el “subidón” que porten, desembarquen a CAT amb un munt d’actes i concretament a Girona, plaça clarament indepe.

Després de veure les imatges, quanta premsa!, se m’acut que tant els participants a l’acte de VOX, com els caratapades, com els mossos, formen part del mateix bàndol, coordinats en una operació molt ben orquestrada. Des de quan els indepes van amb la cara tapada? Com és que els detinguts ja estan alliberats? Com és que als mossos els trenquen els cordons amb tanta facilitat últimament i només en les manifestacions fatxes?

Hauríem de pensar molt bé com actuem, perquè la seva estratègia és crear, per tots el mitjans, el nivell de caos que justifiqui qualsevol mesura per errradicar l’independentisme i mantenir l’status quo.

Estic d’acord amb na Antonia Petit: és doblement eficaç un “Tortosa” que una manifestació amb crits de “fill de puta” o de “”fexistes” etc.Amb el primer els anorrees perque els frustres al no poder aconseguir els seus plans de fer merder i ho descarreguen amb el mobiliari urbà, quedant com uns porcs. En el segon cas, els envalentonem i es creixen, creient-se uns herois i creant proselitisme èpic. I nosaltres quedem cada cop pitjor com més adrenalina que nosaltres malgastem. Es tracta d’endagar i fer útil aquesta energia.

De cara a la opinió pública, que al final, és el que compta, tindrem més rèdits ingnorant-los que enfrontant-nos-hi. Si més no, els baixaria molt els fums, és sentirien frustrats i quedarien com lo que son; uns cafres.

Ara estem en un impass, en la calma que precedeix a la tormenta. i hi ha molta tensió perque la gent no soporta la immovilitat i es posa nerviosa. Però ara és el moment de fer plans i estratègies i preparar el pla de xoc definitiu. És moment d’organitzar-nos amb molta discreció i gairebé clandestinitat (que d’això en sabem un munt).

Seria bo de que els CDR, juntament amb els AMI, s’anessin posicionant i organitzant en cadenes de comandament de manera que poguessin moure gran quantitat de gent amb molta rapidesa i eficacia, sense precisar de grans crides.

La gent s’hauria d’enrolar previament en grups en el CDR que li fos més avinent per proximitat o per afinitat de funció o aptitud i fer alguns exercicis tàctics per a abituar-se a fer efectives les òrdres amb la màxima eficacia i rapidesa

No, no es tracta de fer un exercit. No parlo d’armes ni d’exercir la violencia. Parlo de moviment de gent amb una gran mobilitat per, en un moment donat, poder controlar el territori presencialment o fer accions útils al Procés.

No estic d’acord amb en Ricard Juanola en desmantellar els Mossos. Han demostrat abastament la seva eficacia i crec que sería un error. En tot cas, i si cal, s’haurien de depurar d’elements nocius. En ser un Estat, si que precisariem, ademés d’un exercit. Podriem recrear Els Almogàvers.

Els mossos d’esquadra, d’ençà el pretès aixecament del 155 estan vivint un estrany procés d’involució, amb una cúpula que no fa absolutament res i sense el més mínim ànim de crítica per part de cap dels partits que formen el govern. A més de tot això es dóna la circumstància que sovint des del govern s’empeny a la gent a dur a terme accions de resistència que després són durament reprimides des dels mossos.

Costa molt no pensar malament de tot plegat, perquè segueix un patró: la ultradreta, sigui oficial o factual, com és el cas de Jusapol, demana manifestar-se, sovint en llocs i dates emblemàtics i el departament d’interior els concedeix el permís sense fer absolutament res (no dic prohibir-los fer-ho, que hi tenen dret, mal que ens pesi pel que són, però com a mínim enviar-los on no puguin causar problemes), i una manifestació antifeixista es convoca contra ells, la qual és invariablement durament reprimida pels mossos. Les manifestacions antifeixistes, a més, esdevenen cada cop més violentes, cosa que justifica encara més la violència dels mossos.

Tot plegat beneficia d’una banda la ultradreta, que rep publicitat gratis (aquí i fora), incrementa la sensació de por i d’impunitat entre la població, desmobilitza i posa els mossos cada cop més en contra de la població, i de l’altra el control de l’estat espanyol sobre la minvada autonomia catalana. Especialment quan es filtren les connivències entre determinats membres dels mossos i elements ultres de la policia espanyola.

Si el nostre govern està actuant de bona fe en tot això, hauria de ser conscient que està caient en una trampa i prendre mesures urgents, deixant-se d’ingenuïtats. Si és un problema de capacitat, hi hauria d’haver relleus al més alt nivell en els comandaments dels mossos començant, molt probablement, pel conseller.

Estem caient de quatre grapes en la seva trampa. Ens deixem entabanar i els hi regalem ressò mediàtic gratuït i al mateix temps ens tirem terra a sobre.
Hem construït un relat de moviment pacífic que amb aquestes reaccions contra els feixistes estem perdent.
Segurament els Mossos i els seus comandaments no actuen bé. El que fan no m’agrada gens. Però no els hi donem munició tirant tanques i volent impedir una manifestació feixista. 50 persones a la plaça 1 d’octubre manifestant-se a favor de la Constitució no són notícia. La notícia han estat els aldarulls provocats per la contra-manifestació.
L’acció més eficaç com ja s’ha demostrat és fer “un Tortosa”. Organitzem les nostres manifestacions, construïm el nostre relat i deixem que “ells” facin i es manifestin sense entrar en confrontació directa. No patim som molts més.

Aquest editorial m’ha decebut una mica no perque el que diu no sigui veritat (perque es ben cert que la Brimo dels mossos s’ha passat de rosca, com tantes altres vegades) sino perque passa per sobre el problema real: el moviment sobiranista porta tres mesos sense lideratge, i com a resultat els moviments de base (els CDR) cauen de quatre peus dins tots els paranys que els posen davant. Perque aixo de les manifestacions feixistes es un parany: ells tenen tot el dret a manifestar-se, particularment quan l’hora i localitzacio de la manifestacio ha estat autoritzada per la Generalitat, i per tant l’obligacio dels mossos es defensar el seu dret a manifestar-se contra qualsevol que vulgui negar-los-el, encara que ens caigui tan be com els CDR. Quan, a mes, els representants de la CUP hi participen i s’hi fan veure estan donant arguments per a que el Tribunal Suprem els declari il.legals – una cosa que ja va passar al Pais Basc, i que tots sabem que ara esta essent considerat contra la CUP.

Fins fa tres mesos teniem un lideratge clar, i per tant quan hi havia una manifestacio d’aquest tipus feiem tots un Tortosa, que es la forma intel.ligent de reaccionar. Pero ara ni en Puigdemont, ni el govern a l’exili (on son? que fan? on es el famos Consell de la Republica?), ni l’ANC (que des que va donar l’ultimatum del 21-D al govern d’en Torra ha fet poc mes que que promocionar vagues de fam mes o menys simboliques en recolzament de les ben reals dels presos politics), ni Omnium (que encara esta mes quieta), ni el govern de la Generalitat, ni els partits (la Crida esta totalment immovil, ERC esta clara que s’ha venut a l’espanyolisme (i potser fins i tot esta desitjant que il.legalitzin la CUP, que es el seu competidor electoral directe), PDECat esta enfeinat minant en Puigdemont i els seus partidaris, i la CUP no sap fer una altre cosa que protestar per tot, no col.laborar en res i caure a tots els paranys que els posen els unionistes, com ara la manifestacio d’ahir a Girona.

El sobiranisme catala va impressionar el mon des del famos referendum d’Arenys de Munt de l’any 2009 fins fa cosa de tres mesos amb la seva enorme capacitat d’organitzacio massiva i alhora intel.ligent i disciplinada. Aixo, pero, calia lideratge. Despres dels fets d’Octubre de 2017, aquests lideratge encara existia (recordeu el cant “Puigdemont, el nostre President”), malgrat que cada cop estava mes clar que la cupula d’ERC maldava per destruir-lo i tornar a un tripartit autonomista, i aixo ens va permetre guanyar les eleccions del 21-D i seguir fent palesa la nostra posicio, pacifica pero ferma, fins a la manifestacio massiva de l’11-S passat. A partir d’aleshores, pero, hem perdut el nord. Quan el President Torra anuncia una “tardor calenta” pero no pot articular el que vol dir i envia els mossos per a dissoldre les interpretacions de les seves propies paraules que no li agraden (i si no va enviar ell els mossos es encara pitjor, perque ell n’es el responsable), quan l’ANC promociona unes primaries “d’unitat” pero no posa cap pressio als partits sobiranistes per a afegir-s’hi, quan s’inauguren la Crida i el Consell de la Republica pero despres passa mes d’un mes que es com si no existissin, quan els partits son incapacos d’arribar a cap mena d’acord, la impressio que dona es que tots ells (que coneixen el pany molt millor que nosaltres) ja s’han donat per derrotats pero no gosen dir-nos-ho, i nomes es dediquen a amagar-se per a no sortir escaldats personalment.

La valentissima decisio dels presos de JxCat (pero no d’ERC) de fer vaga de fam s’emmarca, crec, en aquest context: es un intent “in extremis” de reanimar el sobiranisme, car ells saben que, sense movilitzacio, com be va dir l’Amer Anwar fa molt poc, la derrota es segura. Els presos d’ERC, sospito, poden tenir un acord amb el govern espanyol (per aixo es neguen a recolzar cap moviment d’unitat), mentre que els de JxCat, que s’ho han jugat tot, ara veuen que fora la preso tots els altres liders malden abans de tot per a salvar-se ells mateixos i, com a resultat, els abandonen a la seva sort.

Tot plegat es una vergonya. Quan dintre de deu anys el moviment sobiranista sigui una nota a peu de pagina gairebe irrellevant als llibres d’historia, quan l’economia catalana hagi estat devastada (i valencianitzada) per una combinacio de governs conservadors (PP-Cs-VOX) a Madrid i tripartits (ERC–PSC-Comuns) a Catalunya, els historiadors encara es meravellaran de com un moviment que semblava tan massiu, tan decidit i alhora pacific, tan admirable en tants aspectes va perdre’s per pedregar tan facilment i es va acabar dissolent com un terros de sucre en un cafe calent…

Totalment d’acord amb el que diu la Maria Rosa Jardí
“No Vicenç, un manifestant d’ultradreta no pot tenir els mateixos drets que jo, perquè ells volen matar-me, fer-me desaparèixer i jo he de defensar-me. La ultradreta no vol manifestar-se contra per defensar els seus drets, sinó per llevar-me els meus”. Del que se’n desprèn que és el que autoritza la provocació el que comet el delicte, i no una vegada, sinó cada vegada, i es qui s’ha de fer dimitir i enviar a casa perquè n’és l’únic culpable, perquè ho fa amb tota la mala llet, perjudicant greument tant als Mossos com als manifestants que es defensen d’una agressió clara i repetida cada vegada que els dóna la gana venir a provocar.

Vicent, no et quedis tan curt en la teva exposició. Crec que fora bona praxi periodística un article en profunditat en què ens expliquéssiu que hi ha darrera aquest canvi tan radical dels Mossos.
Quins comandaments polítics i policials estan implicats. Perquè amb en Trapero/Forn havíem aconseguit una policia al costat del poble i ara una policia que passa gust d’atonyinar indepes (és així clarament).
Què passa a la Generalitat? Perquè Torra i. Uch consenten? Són còmplices o tenen les mans fermades?
Què facis un editorial exigint dimissions no és suficient. Volem més periodisme!

INTOLERANTS AMB ELS DEMÒCRATES?

La defensa de la llibertat com exercici d’equidistància entre demòcrates i feixistes, amaga la supressió de les llibertats reals de la gent. Tinguem-ho en compte !!

En la cèlebre paradoxa de la tolerància, Karl Popper ens ho recorda: una actitud tolerant il·limitada posa en perill, l’exercici efectiu de la tolerància. Per tant de la democràcia diria jo.

Deixar que los feixistes es manifestin amb tot l’escarni a la plaça del 1-O de Girona, amb provocacions de tot tipus com la del “fantotxe” d’en Marixalar, etc., és un exercici, no pas de tolerància, sinó de submissió sense límit als qui ens neguen les llibertats.

I no cal parlar de l’atac als militants antifeixistes, amb unes càrregues que demanen a crits dimissions de comandaments i d’una profunda depuració dins el cos del mossos. ¿Per què no s’encerclen a les 50 rates feixistes com a símbol de mostrar d’on ve la violència, de qui ens hem de protegir? Com fa la policia alemanya p.ex. La barrera de separació té aquest caràcter d’estúpida equidistància entre dues forces –diuen– antagòniques. Fantàstic!

Davant de cada provocació hi ha d’haver resposta. No entraré en el nivell d’intel·ligència que ha de tenir, però la resistència al feixisme no pot supeditar-se a la manipulació que facin els mitjans. El despertar de la bèstia –diu Iglesias– és per exigir les llibertats nacionals a Catalunya. Pervers argument de tolerància al feixisme perquè campi tranquil. Com les porres d’ahir a Girona que van despertar aplaudiments dels feixistes.

Ens cal a Vilaweb una analisi (Andreu Barnils, t’ha tocat) del perquè de l’actuació del mossos. Què diu el col·lectiu “Guilleries” ? Qui mou els fils i qui no els pot moure? Etc.

Estan dient a Catradio que estem caient en el mateix parany que els hi van posar al païs basc als partits d´esquerra abertzale. 30 fatxes anàven a un poble petit molt independentista a provocar. Demanàven permís, el govern basc qui els hi donava (per lo de la llibertat d´expressió), i els abertzales sortien emprenyats a fer-los fóra. Això obligava a la ertzaintza a actuar contra els abertzales i a protegir als fatxes. Aquests 30 fatxes se´n anàven ben contents pensant “feina feta”, i acte seguit marxàven a casa a veure per la TV els alderulls i les detencions dels joves abertzales. Fins que van aconseguir la il.legalització de Batasuna.

Efectivament als cossos de mossos hi ha simpatitzants de VOX que frissen per pegar-nos, com hi ha demòcrates que els deu saber molt greu haver de fer-ho. Ahir hi va haver actuacions totalment desprorcionades, fins i tot un intendent en cap sense proteccions i a cops de puny contra els nostres joves. Indignant, fastigós, fa una ràbia que no tinc paraules. Crec que hi ha d´haver responsabilitats i dismissions, i com molt bé diu Vicent Partal hi ha gent que ha de ser rellevada directament. Mossos ha de ser una policia democràtica, i mentre hi hagi 300 persones que formen el col.lectiu “Mossos por la Constitucion” que feliciten Vox a les xarxes, estem lluny de ser aquest cos que volem tenir.

Dit això, jo sempre em queixo en privat, de com els nostres polítics no es van deixar aconsellar pels polítics independentistes bascs, ja que ells portàven molta més avantatge enfrontant-se a l´Estat. L´experiència és un grau. Potser els nostres joves anti-feixistes si que també han d´aprendre de l´experiència dels joves abertzales dels 90 al país basc. És una reflexió després de la indignació supina d´ahir. És una batalla nova la que fem, i que requereix d´error-encert, i de molta intel.ligència sobretot emocional, per no errar en la intel.ligència estratègica.

Está claro, para mí, de qué va… los jueces advierten a los Mossos, a los mandos, con inculparlos por desacato o lo que sea si no se cumplen los mandatos judiciales que son estrictos últimamente, supongo, y el ensañamiento de los Mossos no ofrece otra explicación. Para mí hay una presión detrás, presión que no ignoran los consellers. Por otro lado el Govern tiene la presión de la gente y se les está haciendo muy difícil sobrellevar esto. El Estado (el poder judicial) está en una estrategia de represión porque creen que eso produce efectos inmediatos y creen en el miedo como método de control social. A medio largo plazo tienen perdida la batalla pero viven en la distancia corta. Lo de ayer es la distancia corta. Yo creo que hay que aguantar pero también demostrar que en Catalunya eso del fascismo.. simplemente NO VA A SER…

Estic totalment d’acord amb l’Eduard Gràcia. Ens estan aplicant un Plan Zen en tota regla, i nosaltres estem caient en el parany. Cal ser intel.ligents. Si us hi fixeu, quan l’ultradreta s’ha manifestat sense gaire oposició per part dels antifeixistes, sempre hi ha hagut aldarulls per part dels feixistes. Quan s’han manifestat amb aldarulls dels antifeixistes, els feixistes no han muntat aldarulls. Perquè? feina feta, ja han aconseguit el que volien, imatge de “violència”, n’hi hagi o no, que després amplifiquen els mitjana afins. Igual que al país basc. Cal coordinació, intel.ligència, i perseverància. Com? no ho sé. És evident que no podem permetre que el feixisme campi impunement, però cal aprendre lliçons dels bascos i canviar d’estratègia, sabent que la justícia està de part de l’ultradreta i que part dels BRIMO tenen la missió de desacreditar tot el cos de MOSSOS. Si Buch no pot controlar el Mossos, hi ha d’haver depuracions dels als comandaments, i ell ha de dimitir. Es troba a faltar a Trapero. Molt.

“Els carrers seran sempre nostres”… sempre i quant les autoritats responsables controlin o expulsin els provocadors feixistes del carrer. Malauradament, emparats en drets que neguen als altres, exerceixen lliura i legalment la provocació que obre el pas a les bullangues que estem veient. On es la solució? Que parli la política. que per això els hi hem atorgat poders representatius. El cert es que si entrem en la dinàmica acció-reacció perdrem tot el guanyat fins ara. No a la provocació! Tot i que la República promesa no existeix, comenceu per respectar-la escrupolosament.
Coratge! Decisió! Unitat! Lideratge! El poble ho demanda. No perdem més el temps. Ens va a la contra.

Al final us haurem de donar una condecoració per la vostra malaptesa política!
Penseu això: ja no es veu a la policia espanyola atonyinant catalans sino a policies catalans defensant la ciutadania espanyola de la minoria separatista violenta.
AQUEST RELAT ÉS UN REGAL CAIGUT DEL CEL!

El dia que el Mossos no facin la seva feina i deixin que els violents totalitaris, siguin del signe que siguin, arribin fins manifestants autoritzats s´haurà acabat la revolució dels somriures i tindrem només revolució. Ja no es tractarà de com fer front a dos milions de votants sino de com fer front a 10 o 15mil brètols violents. I això és fàcil! Combatre la violència és qüestió de llei i força, no de política ni de diàleg.

Anem a la deriva i tant els radicals d´esquerres com els radicals de dretes s´están apropant massa al timó!! Això espanta molt senyors, i la por és un factor d´unió molt fort. La por és el punt on finalment ens retrobarem tots els que no som ni espanyolistes irredempts ni indepes de pedra picada, és a dir, la majoria.

Paradoxalment, penso que fruit de la nul.la experiència de govern i de la llavor violenta inherent a la ideologia comunista, la CUP i els CDR estan fent el més gran servei a España: liquidar el caire pacífic d´una revolució socialdemòcrata, de base ampla i diversa, que España no sap com tractar ni molt menys com combatre.

El Govern del PP s´ho va jugar tot a aquesta carta: aquests no aguanten 1 any sense fragmentar-se, devorar-se entre ells i engegar-ho tot a la merda (“Antes se parte Cataluña que España”, Aznar dixit). Per això van convocar eleccions el 21D. Van apostar per desencadenar una lluita de poder en el si de l´independentisme amb l´esperança que tot fos com sempre i que l´ambició fos més gran que el patriotisme.
Sembla que la van encertar.

El subscriptor Sr. Escobedo, que coneix molt bé com són i funcionen els espanyols, està dient que no haurien de fer, no només els independentistes, sinó tots els demòcrates que viuen a Catalunya. Per sortir del laberint espanyol i trobar la sortida és tan senzill com divergir de les seves provacions. Pel que fa als mossos i els seus comandaments només cal deixar de copiar les pràctiques colonials espanyoles. Pel que als polítics catalans han d’abandonar la vella cobdícia partidista espanyola. Pel que fa als demòcrates que viuen a Catalunya fer allò que fan a la resta d’Europa votar que ens fa iguals a tots en la diferència. Per sort, seguint les observacions de l’esmentat subscriptor el colonialisme espanyol és fàcilment superable tant a Catalunya com a qualsevol altre indret que aprofundeixi en la democràcia. Gràcies per recordar-nos-ho.

Alguns comentaris diuen molt clar que està passant.
A) En el cos dels mossos d’esquadra hi ha persones que no combreguen amb l’ independentisme. I de manera pragmàtica hem de veure els mossos són un cos de policia de l’Estat.
B) Fer un “Tortosa” és molt més eficaç…… i atenció en no caure en el parany que han desplegat per aplicar-nos el que tant bé els va anar al país vasc : Il·legalitzar la CUP i l’independentisme.
C) En el grup d’antifeixistes hi ha més infiltrats que CDR i aixó és incontrolable……. aviseu els fills/es, nets/netes. Els encaputxats no es poden identificar…… però si que els infiltrats poden fer identificar els altres.
Quan hi hagi una manifestació ultra cal organitzar-ne un altra…… lluny de la que fan els fatxes.
Cal anar amb molta atenció. No tenim líders i la força de l’Estat és molt gran. La sola cosa a la que no poden arribar és de que nosaltres deixem de voler la llibertat política del país. Catalunya només ens té a nosaltres.

Un vot de confiança per als mossos. Les vegades que he necessitat d’ells, O m’han requerit com a testimoni, he trobat sempre grans professionals, i eccelents consellers. El dia de les urnes també.
La seva posició és infernal, perquè són policia judicial, i suposo que els jutges percussionistes s’atipen de ordenar i amenaçar-los. D’aquí els resultats.
En principi crec que el conseller és més aviat una víctima dels fils ocults, però dinàmics, que mouen les coses en la distància (600 km aproximadament) i el seu paper és el de Don Tancredo, i ha d’ aguantar l’escomesa. Potser no en trobarem un altre que vulgui tan galdós lloc.
Recuperem el seny, no caiguem en el parany, necessiten la violència i no s’estan de provocar-la. Vindrà aquest partit que reconquesta i vindrà el Gobierno un pleno el dia 21. Provocacions.
Per altra banda qui són els antifeixistes de la cara coberta, ho sap algú? Es molt sospitós. Tots els meus amics i coneguts són antifeixistes i cap d’ells va a fer volar tanques sobre la policia.
Calma, sabem qui és l’adversari del nostre país Catalunya.