Per què tanta gent mira pornografia a la feina?

La dimissió de Neil Parish, diputat del Partit Conservador al parlament britànic, ha dut molta gent a demanar-se com és que algú pot pensar que mirar pornografia a la feina és acceptable.

Després de ser denunciat per companyes de feina que van presenciar els seus actes, Parish va admetre que dues vegades havia mirat continguts pornogràfics al telèfon, essent a la Cambra dels Comuns.

Com ha pogut comprovar Parish, aquesta pràctica pot posar fi a la carrera d’algú. Pràcticament tothom ho considera inacceptable, i generalment sol ser vist com una falta greu. I no tan sols pot costar-te la feina si t’enxampen; també pot tenir greus repercussions en les relacions personals.

Els psicòlegs solen entendre l’ús de la pornografia al llarg d’un espectre, i de fet alguns la consideren relativament inofensiva, o fins i tot útil. Però mirar-ne en excés –i més per motius equivocats, en llocs inadequats– pot causar greus distorsions en les percepcions i valors de l’usuari. Tots aquests factors formen part d’allò que els experts anomenen “ús problemàtic” de la pornografia. Mirar-ne a la feina entra, certament, en aquesta categoria. I, tanmateix, hi ha milers de persones que ho fan d’una manera regular.

Qui mira pornografia a la feina?

Una enquesta de l’any 2014 als Estats Units, feta a uns 2.000 adults, va revelar que els tres mesos anteriors un 63% dels homes havia mirat pornografia a la feina almenys una vegada, i un 38% més d’una vegada. Entre les dones, aquestes proporcions foren d’un 36% i d’un 13%, respectivament.

És possible que hi hagués un cert biaix d’autoselecció entre els participants de l’estudi, de manera que segurament no sabem tot l’abast d’aquest hàbit. Si bé la qüestió ja no és tan tabú com abans, un participant de cada deu continua optant per no respondre a les preguntes sobre sexe de les enquestes. Això, afegit al fet que els més joves solen tenir actituds més liberals vers la pornografia que no els més grans, pot esbiaixar molt els resultats d’aquesta mena d’enquestes.

Les investigacions sobre el consum de pornografia a la feina se solen centrar en les professions en què es requereix accés a internet. La Fundació de la Ciència dels Estats Units, per exemple, va descobrir el 2009 una epidèmia “d’ús repetit de pornografia” entre el seu personal. Al parlament britànic, segons dades oficials, va haver-hi 24.000 intents d’accedir a continguts pornogràfics entre les eleccions generals del juny del 2017 i el gener del 2018. Si bé aquesta xifra inclou també els intents dels visitants, la magnitud del problema continua essent sorprenent.

Per què arriscar-s’hi?

Un estudi fet amb 2.500 homes i dones a Hongria va revelar que darrere el consum de pornografia a internet hi ha vuit motius. El més comú, esmentat per un 45% dels enquestats, és simplement el plaer; un 12% al·legà curiositat i un 10% va dir que la pornografia els permetia de satisfer fantasies sexuals inassolibles a la seva vida diària.

Cap dels vuit motius no anava directament associat amb el consum problemàtic de pornografia, però alguns enquestats van dir que miraven la pornografia a la feina per a controlar l’estrès o bé distreure’s de les seves emocions, sobretot en episodis de mal humor. Aquests dos motius sí que tenen una relació més estreta amb el consum problemàtic de pornografia, bàsicament perquè reflecteixen una tendència a consumir-ne per fer front a uns altres problemes.

És possible que alguns mirin la pornografia a la feina per algun altre motiu, com ara rebel·lar-se contra els caps. Fins i tot el fet de tenir un secret que no sap ningú més, o bé abstreure’s breument de l’estrès laboral poden ser raons.

Malgrat el rebuig generalitzat d’aquesta pràctica, hi ha una petita fracció de treballadors que s’atreveix a compartir els seus hàbits amb els companys. Les dades del Congrés de Sindicats britànic, per exemple, mostren que el 10% de les treballadores han estat exposades a pornografia a la feina. En molts casos, l’ús d’aquesta mena de continguts esdevé un mitjà d’assetjament sexual més, i això fa que les dones no gosin denunciar-los.

També hi ha repercussions per als companys

Una vegada fou enxampat, Parish va insistir que no mirava pornografia amb la intenció que els seus companys en fossin conscients. Tant si això és cert com si no, el fet és que en va mirar en un lloc on podia ser enxampat i que l’exhibició d’imatges i vídeos pornogràfics és –segons la Comissió d’Igualtat i Drets Humans del Regne Unit– un exemple de conducta sexual no desitjada. L’assetjament sexual no sempre és intencionat, i fins i tot hi ha hagut casos d’empresaris que han provat d’excusar l’exhibició de pornografia del seu personal com “una excentricitat pròpia de la creativitat de l’empleat.”

Alguns treballadors poden tenir motius més sinistres per a mirar pornografia a la feina. Pot ser una manera de demostrar la posició d’un mateix dins una organització, o bé una manera d’intimidar els companys.

Parish continua insistint que la primera vegada que va mirar pornografia a la feina va ser per accident: diu que mirava tractors a internet, i per casualitat va topar amb un portal pornogràfic. Les persones que són enxampades consumint pornografia a la feina no solen acabar de confessar els seus actes, si més no fins que no se’n presenten proves irrefutables. Generalment, l’historial de cerca dels usuaris revela un consum molt més extens que no han admès originalment. La raó és que aquells qui miren pornografia solen sentir culpa, fàstic i vergonya d’haver-ho fet, i això sol limitar la seva disposició a parlar-ne obertament fins que no els en presentin proves. Fins i tot aleshores poden justificar-se amb un seguit d’excuses, com ara que van fer una cerca innòcua que “va sortir malament” o bé que el seu ordinador fou piratat, per a evitar de confrontar aquest fet.

Els qui miren pornografia a la feina són un risc per a l’empresa. Les investigacions acadèmiques han descobert un vincle entre l’ús problemàtic de la pornografia i els comportaments asocials, des de la deshonestedat al frau, per part dels empleats. Aquesta relació es deu al fet que l’ús problemàtic de pornografia afavoreix la deshumanització dels altres i, de retruc, empeny l’usuari a desvincular-se moralment d’aquells qui l’envolten.

Així doncs, i per bé que el consum de pornografia a la feina pot ser més comú que no ens pensem, és evident que travessar aquesta proverbial línia pot tenir tota mena de repercussions greus, tant per a l’usuari com per als companys de feina.

Craig Jackson és professor de psicologia ocupacional a la Birmingham City University, al Regne Unit. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.