El popper, una nova manera de “col·locar-se”?

El popper és una substància que serveix per a netejar vinils o productes de pell. També per a drogar-se. En el lot per a sortir de festa és incontestable que hi ha les cerveses i els combinats. Ara, a les butxaques i les bosses, ara també podem trobar-hi petits pots de vidre plens de nitrit d’amil, de popper. Fa una olor semblant a dissolvent de pintura, és una substància líquida que s’inhala i deixa “col·locat” efímerament. Produeix un efecte estimulant i vasodilatador que es percep al cap de pocs segons. Causa una sensació d’eufòria, lleugeresa, i augment del desig sexual, i també de cert mareig. Tanmateix, tots aquests efectes desapareixen de pressa i donen pas a una sensació d’esgotament.

El popper apareix, primerament, en els nuclis d’homes gais de Califòrnia, concretament a San Francisco. D’ençà del començament dels anys setanta s’ha anat fent un lloc al menú farmacològic dels joves nord-americans i europeus: “A casa nostra, va arribar més tard, però en els darrers temps s’ha popularitzat i ha guanyat visibilitat”, explica David Pere Martínez Oró, doctor en psicologia social i director d’Episteme Social.

Tot i que d’entrada es consumia per mantenir relacions sexuals, per les seves propietats com a vasodilatador i perquè ajuda a relaxar la musculatura de l’esfínter, ben aviat es va convertir en una substància més que es va incorporar al menú psicoactiu de la festa: “Fa vint anys es considerava que consumir-ne era d’homosexuals, però ara s’ha trencat aquesta barrera i els joves d’avui no tenen aquesta mena de prejudicis o estigma”, diu Martínez. “En la comunitat gai no hi ha hagut canvis en el consum d’aquesta substància respecte de fa uns anys, però sí que s’ha vist un augment en població heterosexual. Fins fa molt poc el consum era anecdòtic”, diu Luis Villegas, coordinador de Stop Sida.

Claudio Vidal és el director d’Energy Control, un programa d’intervenció en la reducció de riscs en l’àmbit dels consums recreatius de drogues, i considera que el fet que ara aparegui en uns altres espais –i amb un altre públic– vol dir que respon a unes altres demandes. Tot i això, encara no tenen prou dades per a saber què pretenen els consumidors.

Tots els experts assenyalen que és una substància nociva que, com totes les que són psicoactives i que s’inhalen, passen molt de pressa la barrera que va fins al cervell. Així, el popper és agressiu per les vies respiratòries i té efectes negatius per a la salut, tot i que no es pot comparar amb unes altres substàncies, com ara les coles. Això sí, pot ser altament tòxic si se n’abusa. “Hi ha la percepció que no és una droga com la resta, que és menys agressiva. Però pot ser-ho. Si s’ingereix pot ser mortal, és un verí, i si toca les fosses nasals pot causar ferides”, explica Villegas. Vidal també diu que cal vigilar quan es consumeix per reduir-ne els riscs i els efectes negatius: “Hi pot haver quadres d’hipotensió, la gent es pot marejar més del compte i, sobretot, com que es duu el pot a sobre mentre es balla i enmig de la festa, pot vessar i fer cremades a la pell. Causa irritacions quan toca la pell i les mucoses. Per això, cal extremar la precaució quan es consumeix: tancar el pot, evitar de xocar amb ningú, evitar que vessi…”

Tot i això, Vidal assenyala que, ara per ara, el consum és minoritari, que no té potencial addictiu i que no necessàriament comporta inconvenients greus. Per això, considera que allò que cal tenir en compte és: la quantitat que se’n consumeix, la manera com es fa i amb quines altres substàncies es barreja: “És aquí on cal estar atents i prendre precaucions.”

Què ho fa que interessi?

Un dels factors que n’explica el consum és que no hi ha cap limitació a l’hora d’adquirir-lo, és a dir, el popper és una substància legal. De fet, en venen per internet i també en botigues físiques de qualsevol ciutat. “Aquestes substàncies es poden comprar sense cap mena d’obstacle i aquest és un dels motius pels quals s’han incorporat a la panòplia psicoactiva de la majoria de joves”, diu Martínez.

Vidal assenyala que, a més, es consumeix en un moment i en un context molt concrets: de música electrònica. “També destaquen en el context de festivals de música o en discoteques més aviat alternatives”, diu Martínez. “Els ofereix una ‘col·locada’ més neta i menys duradora, de manera que poden arribar a casa en unes condicions acceptables i controlades. No hi ha la sensació de poder perdre el control com pot passar amb unes altres drogues”, conclou.

A part de l’entorn, el moment vital també té un paper fonamental a l’hora de consumir: “La major part de nanos té ganes d’experimentar amb els límits de l’adolescència i de la joventut. I veiem com, cada vegada més, l’interès tendeix cap a substàncies que no són sotmeses a fiscalització, és a dir, que consumir-ne no implica conseqüències penals ni administratives per a ells”, diu Martínez. Això marca una diferència respecte del cànnabis o substàncies més dures: “Hi ha evidències que demostren una reducció del consum d’aquesta mena de drogues.” Per tot plegat s’ha potenciat una mirada que en banalitza els efectes: “L’envolta una aura de legalitat, de netedat, que només provoca unes riallades i una ‘col·locada’ d’uns minuts.”

Un dels inconvenients que assenyalen els experts és que hi ha un fort component de màrqueting darrere el consum popper: “Es ven amb moltes marques diferents, de classes diferents, que si amb CBD, que si aquest és un clàssic… Hi ha una retòrica consumista que va traient al mercat noves menes de popper. Ofereix una mateixa substància de diferents maneres com a via per a atraure nous clients i per a satisfer els que ja té amb innovacions contínues”, explica Martínez. Per ell, d’una òptica de la salut pública, no es pot potenciar ni estimular el consum de productes que presenten certs riscs per a la salut. Per això considera que cal una regulació del món d’internet i de la publicitat, que ben segur és complex.

Tot i aquest idea d’acceptació que caracteritza el popper, per Martínez prohibir-ne o limitar-ne el consum seria perjudicial: “Cal eliminar-ne el component consumista: colors, lletres maques, preus atractius per als joves… Haurien de ser productes neutres, que tots els pots fossin iguals. Això ja s’ha fet amb el tabac en alguns països, com ara Austràlia. Si ho prohibim, expulsem els consumidors als marges socials, però el mercat continua existint.”

Consumir és una manera d’assegurar-se l’acceptació social?

En un moment en què la societat es veu limitada per la incertesa i l’automatització, la gent necessita vies d’escapament: “El cicle vital de molta gent és setmanal i, fins no fa gaire, quan les societats eren agràries, la gent es plantejava les coses a un any vista. Per això, hi ha aquests episodis durant el cap de setmana”, detalla Martínez. A més, l’organització social és basada en l’hedonisme, l’individualisme i, sobretot, el presentisme –l’aquí i l’ara–, tres factors que poden impulsar el consum: “Són els tres valors hegemònics i que més triomfen de cara a la galeria. Són retòriques pablocohelistes i tronades, però que funcionen en certs grups de joves”, assenyala.

Un altre factor important a l’hora d’entendre les dinàmiques de consum és l’efecte que produeix. En el cas del popper, no és compatible fer vida quotidiana–treballar, assumir responsabilitats– mentre en dura l’efecte, de manera que no es tendirà a compaginar-ho. En canvi, amb la cocaïna sí que és possible: “Si un dilluns quan et lleves consumeixes popper et quedes atordit tot el matí, en canvi, una persona consumidora que s’aixeca fatal, si consumeix una ratlla de cocaïna, es pot posar a lloc. Pot ser que aquests siguin –durant un temps– els més ràpids i els més eficients de la feina. La compatibilitat o la incompatibilitat amb els ritmes habituals és clau”, conclou.

Hi ha risc d’addició al popper? Quan es considera que algú és addicte?

Els qui desenvolupen una addicció solen tenir unes altres dificultats derivades del seu context i el consum de substàncies en són la via d’escapament. Per això, en aquests casos, tendeixen a escollir drogues més dures que no pas el popper: “Trobar algú que sigui estrictament i únicament addicta al popper és farmacològicament impossible”, diu Martínez. Tot i això, pot ser que, per alguna gent, sortir de festa deixi de tenir sentit si no consumeix: “Pensen que per anar de festa i no drogar-se es queden a casa i fan unes altres coses. En aquests casos, festa és sinònim de droga.”

Les variables que cal tenir en compte per considerar si algú és addicte o no a una substància són la freqüència i la intensitat de consum, si es consumeix en grup o tot sol i els efectes que produeix. Ara, l’element definitori que fa que una persona sigui addicta és que abandoni o vegi alterades les seves responsabilitats quotidianes: “Hi pot haver gent que consumeix de fa temps, però sempre ha estat funcional socialment, i alhora que hi hagi gent que per quatre ratlles en un festival s’arruïna la vida”, diu Martínez.