Clara Ponsatí: ‘Durant tres setmanes no vam encertar gaire la resposta’

La consellera Clara Ponsatí, en una entrevista extensa amb Xavi Bundó al programa ‘Via Lliure’ de RAC1, ha impactat els oients amb la seva franquesa i la seva sinceritat. Ponsatí ha explicat en profunditat com havia viscut aquestes últimes setmanes i què pensava sobre els decisius moments polítics que havia viscut. També ha respost a Ada Colau i ha explicat com pensava que s’havien d’afrontar les eleccions del 21 d’octubre.

Us destaquem alguns dels fragments més rellevants.

Com es va decidir què feia cada conseller

‘Jo no compartia els arguments de lliurar-nos, però els respecto. Cada conseller va valorar les seves circumstàncies personals i la situació política per prendre una decisió. Jo tenia claríssim que si m’hagués quedat a Barcelona hauria anat a la presó… En realitat no tenia temps d’anar a l’Audiència espanyola a declarar. La citació va arribar amb tan poc temps de marge que no em va donar temps d’anar-hi.’

Sobre les declaracions d’Ada Colau
‘Estic disposada ara mateix a respondre les preguntes que tingueu i estaria encantada de ser a Barcelona per donar les explicacions que calgués… Ara, la senyora Colau també ha de donar explicacions, especialment sobre els papers que cadascú va fer el primer d’octubre.’

Què va passar després de la proclamació
Després del 27 d’octubre: ‘Vaig témer per la meva seguretat física. Notava que em seguien de manera contundent. A un amic a qui vaig confiar documents i materials li van assaltar el despatx i es van endur el material. Hi havia molts símptomes de guerra bruta, i per això vaig escampar la boira.’

Estaven preparats?
‘Potser els meus companys no estaran prou contents amb això que diré. Jo crec que no estàvem prou preparats per a donar continuïtat política de manera sòlida a allò que va fer el poble de Catalunya el primer d’octubre. Potser a alguns els va agafar una mica desprevinguts. Donar resposta a aquella acció contundent, potser no ho hem sabut fer de la manera més encertada.’

‘La resposta del govern espanyol ha estat una resposta de guerra, estàvem preparats per a una resposta de guerra dels sectors judicials i la col·laboració del partit socialista. Probablement no estàvem preparats per a això. Va ser un error?. Home, jo crec que sí, però cadascú té les seves responsabilitats. La situació present és d’una repressió brutal i no es pot donar la culpa a les víctimes de les accions dels botxins.’

‘Jo no vaig enredar ningú, ho vull dir amb tota la contundència. Jo sóc partidària de les responsabilitats individuals, tot i que he format part d’un govern i n’assumeixo les accions fins al 27 de setembre sense reserves. Però no estàvem preparats per a un nivell d’agressivitat com aquell. L’independentisme en general, i el govern, no va tenir en compte la força del nacionalisme espanyol, que estava adormit i que es gestiona de manera antidemocràtica i vegades violenta. I això no és el que vam copsar.’

La violència als carrers feia por?
‘És clar que sí que va fer por. Quan em diuen que hi havia amenaces serioses de provocar violència, m’ho crec. En tot cas, entenc aquesta avaluació de després del 27 de setembre. És ben conegut que la meva proposta de reacció al referèndum no era exactament igual que la que va seguir el govern. Durant tres setmanes que no vam encertar gaire la resposta. Hi havia un gran afany de negociació, i no només de no hem  arribat a negociar, sinó que ens van respondre amb violència i venjança. Davant això és molt difícil fer judicis polítics per a negociar.’

‘La resposta de l’estat espanyol havia de ser política i va ser una resposta de guerra.’

Com ha d’actuar l’independentisme amb vista a les eleccions del 21 desembre
‘Des del primer moment vaig tenir clar que l’independentisme havia de concórrer a les eleccions amb una resposta d’emergència nacional. Són unes eleccions que s’han de prendre com una manera de mesurar la resposta del poble de Catalunya. I la manera és amb una única candidatura del sobiranisme.’

‘Superar els vots de l’unionisme seria una manera de respondre a l’estat espanyol. Si és possible o no, no n’estic segura. És possible, però no és fàcil. Malgrat l’escapçament dels lideratges, estaria bé que es fessin tots els esforços per mostrar a Espanya i al món que aquest és un moviment legítim que no es pot apagar amb repressió. No sé si formaré part d’una llista. Tan sols estaria en una llista transversal, però no en cap llista de partit.’