01.04.2023 - 21:40
L’advocat Gonzalo Boye es declarava convençut que enguany el president Carles Puigdemont tornaria a Catalunya. Ho va dir en una entrevista a RAC 1, quan Jordi Basté li va demanar: “El 2023 veurem Puigdemont entrant a Catalunya tal com va fer Clara Ponsatí?” Boye va respondre: “N’estic convençut.” La decisió de tornar de l’exili té un component personal que és impossible de calibrar; fins a quin punt l’exiliat està disposat a assumir un risc (personal, polític…) en la decisió sobre el seu retorn. I cal tenir en compte això a l’hora de respondre la pregunta de què ha de passar perquè Puigdemont pugui tornar a Catalunya, o perquè pugui tornar el conseller Toni Comín, que és en la mateixa situació judicial. Perquè aviat hi pot haver novetats importants que determinaran si hi pot haver aquest retorn, o si el grau de risc que estan disposats a assumir serà més alt o menys.
Allò segurament més determinant serà la sentència que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) dictarà previsiblement abans de l’estiu sobre la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Ara com ara, tots tres eurodiputats la tenen restablerta de manera provisional mentre no es resolgui el fons de la demanda que tenen interposada contra el Parlament Europeu per haver-los-la retirat a petició de Llarena i per no haver-la emparat a petició seva. Són dues demandes fusionades en un sol procediment perquè tenen per objecte decidir si poden continuar tenint immunitat després d’aquell polèmic suplicatori i quin abast té aquesta protecció.
El retorn de Clara Ponsatí dimarts a Catalunya va servir per a veure fins on està disposat a arribar l’estat espanyol, si efectivament és capaç de fer detenir una eurodiputada que disposa d’immunitat. Ha quedat clar que sí, i si això passés amb Puigdemont i Comín, la detenció portaria amb tota seguretat a una situació de presó preventiva, a l’obertura d’un judici oral i a una sentència condemnatòria que podria arribar als dotze anys de presó. Perquè el president i el conseller a l’exili són processats per malversació, a més de la desobediència que també té Ponsatí.
A Ponsatí no la podien mantenir en presó preventiva perquè el delicte pel qual la processen ara, després de la reforma del codi penal espanyol en què desapareix la sedició, no implica pas penes de presó, sinó d’inhabilitació. La situació de Puigdemont i de Comín és diferent. I, de fet, el retorn de Ponsatí permet de corroborar el temor expressat pel vice-president del TJUE, el danès Lars Bay Larsen, quan el maig de l’any passat va concedir la immunitat provisional a tots tres eurodiputats pel risc real que veia que fossin empresonats si mai eren extradits mitjançant una euroordre a l’estat espanyol; si el cas de la detenció del president a l’Alguer s’hagués resolt d’una manera diferent, si aquella jutgessa de Sàsser hagués decidit de fer cas de la petició de Llarena.
La batalla de les tres immunitats
Per això tenen restablerta la immunitat provisional, perquè hi ha aquest risc, i la detenció de Ponsatí el fa més evident. La situació en què es troben Puigdemont i Comín és, doncs, que es poden moure amb llibertat per tota la UE excepte l’estat espanyol. I el seu advocat, Gonzalo Boye, espera que la sentència que vindrà del TGUE sobre la seva immunitat trenqui aquesta situació i forci la justícia espanyola a reconèixer que no pot fer res contra ells si trepitgen Catalunya; espera que els cinc magistrats del tribunal que examinen les seves demandes i que segurament deuen acabar ara de tancar els serrells de la sentència hagin fet cas dels seus arguments i deixin per escrit que la immunitat que tenen com a eurodiputats també els protegeix a l’estat espanyol.
Què fa que Llarena continuï argumentant que no és així? Els eurodiputats disposen, pel fet de ser-ho, de tres menes d’immunitat, reconegudes en l’article 9, paràgraf segon del protocol número 7 de privilegis i immunitats de la UE. La primera és la que els protegeix dins el territori de l’estat on van ser elegits. El jutge Pablo Llarena considera que no han tingut mai aquesta immunitat perquè van ser processats per l’1-O abans no fossin elegits eurodiputats i que això, segons la llei estatal a la qual remet el protocol d’immunitats europeu quan parla d’aquesta primera immunitat, fa que no puguin tenir aquesta protecció.
Llarena tan sols els reconeix la segona immunitat, la que els protegeix en la resta dels estats de la UE, i és tan sols aquesta la que va demanar de retirar-los en el suplicatori que va enviar al Parlament Europeu. L’eurocambra va assumir acríticament la petició de Llarena en el suplicatori per a retirar-los la immunitat, que deia que solament demanava que els llevessin la segona perquè la primera, d’acord amb la legislació espanyola, ja no la tenien.
Boye contesta en aquesta demanda que el TGUE ha de resoldre aviat que sí que tenen totes les immunitats, que la primera no la poden perdre si no s’ha obert judici oral contra ells quan són elegits. I aquest no és pas el cas ni de Puigdemont ni de Comín ni de Ponsatí. El judici oral contra ells no ha començat perquè la justícia espanyola no els ha pogut extradir. I que per això tenen totes les immunitats d’ençà del moment que van ser proclamats electes. I en la vista a Luxemburg del novembre passat va recordar als magistrats del tribunal que ells mateixos van dictar una sentència el mes de juliol segons la qual tenien la condició d’eurodiputats amb tots els seus drets d’ençà que n’havien estat proclamats, el juny del 2019.
La qüestió essencial és si el TGUE ho tractarà en la sentència. Perquè es podria limitar a dir, d’una banda, si el Parlament Europeu va aprovar correctament el suplicatori demanat per Llarena o si fou irregular –o bé per la persecució política que el motivava, per la manca d’imparcialitat del president i del ponent de la comissió parlamentària que el va tramitar, o bé per unes altres irregularitats de procediment. I, d’una altra banda, si Sassoli va fer bé de desatendre la petició de protecció de l’empara de Puigdemont i Comín l’octubre del 2019 quan els ho van demanar una trentena d’eurodiputats. El TGUE es pot quedar aquí i no anar més enllà. I d’ací en pot sortir una bona sentència per als exiliats si diu que efectivament el suplicatori fou irregular i s’ha de revocar, i els retorna en ferm la immunitat que tenen ara provisionalment.
Però en aquest supòsit, tot i que la sentència seria favorable, a la pràctica la situació seria la mateixa que la que hi ha ara en termes de garanties jurídiques de la protecció de la seva immunitat dins l’estat espanyol. Puigdemont i Comín necessitarien que el TGUE anés una mica més enllà i que deixés clar d’alguna manera que la immunitat restablerta els protegeix, també, dins l’estat espanyol. Això seria pràcticament una carta de retorn per als eurodiputats exiliats; sempre, és clar, amb un cert risc. Però el risc serà més assumible com més incontestable sigui l’argument del tribunal europeu sobre l’abast de la seva immunitat. I serà en gran part d’aquesta tensió entre una cosa i l’altra que en sortirà la decisió de tornar enguany.
Tot i que hi haurà factors polítics que hi poden acabar d’empènyer, en un any en què l’estat espanyol tindrà la presidència de torn del Consell de la UE, entre el primer de juliol i el 31 de desembre, i en què hi ha previstes eleccions espanyoles a final d’any. La justícia espanyola farà detenir i empresonar uns eurodiputats amb immunitat mentre l’estat espanyol té aquesta presidència de torn? És possible, en veient què ha passat amb Ponsatí. Però aquest factor de pressió política en aquest sentit també pot ser determinant.
I una darrera consideració, que té a veure amb la tercera immunitat de què disposen com a eurodiputats, la de desplaçament, que Llarena es va oblidar de demanar que els retiressin. Aquesta immunitat sempre l’han tinguda, fins i tot després del suplicatori, i per això, en part, la justícia italiana va deixar en llibertat Puigdemont, perquè els blinda per poder anar a les reunions del Parlament Europeu. Llarena reconeix explícitament que la tenen, i que fins i tot en cas de ser empresonats els hauria d’autoritzar d’assistir a les reunions parlamentàries sempre que no tinguin suspesa aquesta immunitat, que no és el cas.
Que Puigdemont i Comín puguin seguir enguany els passos de Ponsatí dependrà en bona part de com el Tribunal de Luxemburg descabdelli el complex litigi sobre les seves immunitats.
