Ponsatí i Graupera acceleren la presentació d’Alhora i aspiren a “rescatar el vot independentista dels partits del procés”

Clara Ponsatí i Jordi Graupera estan disposats a accelerar la presentació del seu partit polític, Alhora, per a arribar a temps a l’avançament electoral del 12 de maig. Així doncs, si tenien previst que el dia de Sant Jordi al Teatre Borràs hi hagués l’acte inicial, ara es converteix en l’acte final de la presentació, abans de començar la campanya electoral. Encara no volen revelar quines cares els acompanyen, però de moment avui han presentat en una conferència de premsa dues impulsores més: l’economista Ada Ferrer, fins fa poques setmanes tresorera de l’ANC, i l’escriptora i traductora Anna Punsoda. El conjunt de candidats, però, es coneixeran el dia que es publiquin les llistes electorals.

“Ens hi presentem tots quatre, ho hauríem revelat el dia de Sant Jordi”, ha dit Graupera, molt crític amb ERC, Junts i la CUP: “La irresponsabilitat dels polítics que han comandat el procés els darrers anys és evident. El fracàs de la legislatura i el final abrupte demostra que els polítics del procés estan més preocupats de protegir el seu espai que de l’alliberament.” Tot i la urgència que implica l’avançament electoral, diu que hi ha un seguit de tasques que, com a partit extraparlamentari, haurien hagut de fer amb presses igualment, perquè la llei electoral marca que s’han de recollir els avals en vint dies naturals des que es convoquen formalment les eleccions. “La tasca és igualment difícil i ingent –ha dit–. Hauríem preferit fer les coses endreçadament i ens hem trobat que hem de fer una cosa més accelerada. Però estàvem preparats per a fer-ho.”

Justament per això, ja han començat a demanar voluntaris per a recollir signatures.  En cerquen cinc-cents, i ja en tenen vora quatre-cents. Més endavant, ha dit Ponsatí, demanaran contribucions econòmiques per a finançar la campanya: “Ens finançarem gràcies a la gent que ens vulgui ajudar.” Tot plegat, amb la idea de presentar candidatures a les quatre circumscripcions catalanes. “Alhora és un projecte de país. Voldríem presentar-nos a les quatre circumscripcions per a acabar d’aquesta vegada entre la dicotomia entre Barcelona i el territori que van fer socialistes i convergents”, ha dit Punsoda.

I què proposa Alhora? “Una de les nostres tesis és que la independència no és un projecte amb una dificultat insuperable. Hi ha coses a fer que són normals i que s’han fet en els països que s’han independitzat”, ha dit Graupera, que creu que al capdavall tot és condicionat pel fet de mantenir la posició: “La possibilitat que Espanya faci una intervenció militar a Catalunya tendeix a zero. La independència és un projecte d’ordre públic, cal que estigui preparat. Que el govern i el parlament vulguin fer-ho. Ara mateix això no ho tenim. Els polítics ens han volgut fer creure durant anys que el problema de l’independentisme era a la base, però era a la cúpula. Han volgut posar la por al cos als ciutadans perquè no s’atrevissin a fer la independència.”

A més, Graupera ha defensat que la manera de fer la independència és la bona governança, trencant les dinàmiques econòmiques establertes durant anys a Catalunya. S’ha manifestat clarament en contra de projectes com el Hard Rock, “que revela el model econòmic en el qual estem enfangats”. “És una mesura especulativa, d’explotació del sòl i de mà d’obra barata. Hi estem en contra d’una manera frontal. Pel projecte concret i pels poders fàctics que hi ha darrere”, ha dit Graupera. I Ponsatí ha defensat un model econòmic d’alta productivitat i d’alt capital humà. Ara, han evitat de definir-se com un partit d’esquerres o de dretes: “Ens sembla que ara mateix necessitem tothom. Hi ha talent, energia i idees entre gent que es considera de dretes i d’esquerres.”

Sobre qüestions més concretes, han dit que l‘impost de successions és, “en abstracte, un impost legítim i raonable”, però que el problema és que en el marc fiscal espanyol no és una eina efectiva de redistribució de la riquesa i que hi ha massa diferència amb els tipus en altres comunitats autònomes de l’estat espanyol. “El problema de l’impost de successions només és si despatrimonialitza els catalans”, ha dit Graupera, i si fa que el seu patrimoni passi als fons voltors. “Aquesta és la nostra preocupació, no és una objecció per principis”, ha afegit. També han dit que el problema de l’habitatge es resoldria millor amb una gran operació d’oferta d’habitatge de lloguer –”un pla Marshall que cap govern no s’ha plantejat perquè no té les eines”, ha dit Ponsatí–, que no pas amb la regulació de lloguers. “La discussió sobre el control de preus dels lloguers és per a evitar el fracàs de la política d’habitatge dels darrers quaranta anys, que comença amb els socialistes construint un parc d’habitatge de venda i no de lloguer”, ha dit Graupera, que ha assenyalat també el fracàs de la política de transport a l’àrea metropolitana de Barcelona, que condiciona el lloc on els ciutadans volen viure.

Un moviment polític amb voluntat de permanència

Els impulsors d’Alhora han dit que el nou partit, que aspira a entrar al Parlament de Catalunya, té la vocació de mantenir-se actiu si no ho aconsegueixen. “La nostra vocació és construir un moviment polític capaç d’alliberar el país amb una bona governança. Conscients que el material polític del país no farà la independència, necessitem substituir-los o transformar-los”, ha dit Graupera. Això ha menat a una altra pregunta, sobre què demanarien a ERC, Junts i la CUP en canvi dels seus vots en qüestions cabdals, com un ple d’investidura. “Que es deixin liderar per les nostres idees”, ha respos Graupera amb un somriure.

On han estat més concrets és en la negativa de pactar coalicions o aliances amb altres opcions independentistes extraparlamentàries: “Oferim un projecte de país i n’hem d’escoltar la resposta. La política catalana té una història d’acord in extremis entre grups i grupuscles, i el resultat és a la vista. Ara mateix, nosaltres no volem escoltar cants de sirena que ens vulguin entabanar amb aquestes coses”, ha dit Ponsatí.

Encara no tenen cap de llista, tot i que Ponsatí ha reconegut que la possibilitat que ella i Graupera encapçalin la candidatura “és bastant alta”, però han reiterat que faran públics els noms d’Alhora en l’acte de la diada de Sant Jordi. “La nostra tesi és que els tres partits que són al Parlament de Catalunya han renunciat a fer la independència. No han renunciat a fer-la servir com un espantall electoral per a recollir l’anhel dels catalans, però els fets des de l’octubre del 2017 demostren que ells no volen fer la independència. Volen mantenir la seva activitat política”, ha dit Ponsatí, que ha afegit que el primer d’octubre del 2017 ella era l’única consellera del govern de Puigdemont que volia obeir el mandat de les urnes i proclamar la independència.

Malgrat que ha reconegut la importància de Puigdemont com a “president dels catalans desposseït pels espanyols”, tant ella com Graupera han retret a Junts que ja basteixi un discurs electoral sobre el seu possible retorn. “Serà la base de campanya de Junts perquè no tenen res més a oferir. El grup que envolta el president Puigdemont està disposat a dir que tornarà per sobre de les seves possibilitats. Són més curosos a repetir-ho que no pas a fer-ho”, ha dit Graupera. I Ponsatí ha afegit: “El president Puigdemont és un cap de cartell potentíssim, segurament és el polític més estimat pels catalans, per això Junts el fa servir malgrat que no tenen cap projecte.”

Fragmentació del quart espai independentista?

El context polític ha fet que, a més d’Alhora, hi hagi més espais independentistes esgotats amb la política d’ERC, Junts i la CUP i que volen esmenar-los, però que competiran entre si per entrar al parlament. Tanmateix, Graupera ho ha girat i ha dit que ells aspiren a “rescatar el vot independentista dels partits del procés”, no pas a fragmentar-lo. “A rescatar-lo dels que volen fer-lo servir per al contrari del que diuen que faran. És legítim fer-ho. Volem prendre el vot als partits”, ha dit.

Quant al projecte de llista cívica impulsat per l’ANC, que demà anunciarà si els socis l’han avalat, Ponsatí ha dit que li sembla molt mala idea: “No és una oferta a llarg termini, és basada en la ingenuïtat que un grup de persones cíviques poden fer, per art de màgia, la independència.”