27.07.2017 - 09:28
“Barcelona no estarà disposada a complir amb la legalitat del Parlament?”, es pregunta davant l’1-O
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
La nova consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Clara Ponsatí, ha deplorat que el sistema d’ensenyament català es troba sota una situació de “llibertat vigilada o sense llibertat” per part de l’Estat, i ha defensat que una eventual proclamació d’independència serviria per recuperar l’autonomia i l’autogovern.
En una entrevista d’Europa Press, ha descartat que Catalunya hagi d’emprendre passos urgents a nivell d’ensenyament de cara a la consecució d’un Estat, i s’ha referit al sistema com una “estructura d’Estat” en si mateix.
“El principal avantatge és que tornarem a tenir autogovern i no estarem intervinguts. Les competències les tenim, el que passa és que ara estem en llibertat vigilada o sense llibertat”, ha dit, en preguntar-li per les prioritats d’Ensenyament de cara a un triomf del ‘sí’ en el referèndum previst per a l’1-O.
En defensa d’una independència de Catalunya per al sistema educatiu, ha afegit: “Ens traurem del damunt aquesta mena de control ferri, aquest afany d’invasió de competències, tenint en compte que el sistema educatiu català funciona i no ens l’hem d’inventar”.
“Bàsicament, ens trauríem unes quantes tafaneres”, ha subratllat la titular d’Ensenyament, que ha defensat que en una futura república es faria extensiu el debat educatiu ‘Ara és demà’, que des del 2016 ha sumat nombroses opinions sobre el futur de l’educació a Catalunya i que apunta línies generals.
Ponsatí, que va prendre possessió del càrrec fa dues setmanes després de la marxa de la seva antecessora Meritxell Ruiz, ha remarcat que “Catalunya està absolutament preparada per fer el pas cap a la independència en matèria ensenyament”.
GARANTIES DE VOTACIÓ A TOT EL TERRITORI
La consellera ha reiterat que el Govern organitzarà la logística perquè tots els catalans que vulguin votar ho puguin fer, i sobre si hi ha obstacles, ha afirmat: “Serà perquè algunes institucions fan una cosa, que no se m’acut, que ho pugui impedir. No ho poden impedir però potser hi poden interferir”.
Ha assegurat que quan es convoqui el referèndum hi haurà una legalitat emanada pel Parlament: “Barcelona no estarà disposada a complir amb la legalitat del Parlament? Són ells els qui han de respondre aquesta pregunta” de si no se senten vinculats a les decisions de la Cambra catalana.
DEBAT SOBRE LES URNES A BARCELONA
Sobre si la Generalitat farà valer el seu 60% en el Consorci d’Educació de Barcelona –del qual depenen les escoles públiques de Barcelona–, ha afirmat que aquesta institució com a tal “no ha de prendre decisions” sobre el referèndum, sinó que qui ha de fer-ho són la Generalitat i el consistori.
Precisament aquest dimarts l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va recordar en una entrevista que la majoria de les escoles de la capital catalana depenen en la seva majoria del Consorci d’Educació, que controla la Generalitat en un 60%, davant un 40% del consistori.
RESPONSABILITAT DE LES INSTITUCIONS
Ha instat a demanar per aquesta qüestió al consistori, i ha sostingut que quan el Parlament aprovi la llei del referèndum i el Govern el convoqui serà responsabilitat de l’Ajuntament participar i ajudar perquè els ciutadans puguin votar, mentre que el Consorci d’Educació ha d’ocupar-se que s’atorguin les beques menjador, es faci bé el procés d’inscripció o s’assignin els professors.
Interpel·lada per si la Conselleria ha rebut peticions d’informació de directors d’escola sobre el referèndum, ha afirmat que no, i ha assegurat que pregunten per qüestions relacionades amb l’ensenyament.
“GESTICULACIÓ POLÍTICA”
Ponsatí ha titllat de gesticulació política l’anunci del Govern central de controlar setmanalment els comptes de la Generalitat de cara a l’organització de l’1-O: “No notarem cap canvi perquè aquesta fiscalització ja l’estem patint”, ha dit.
Així mateix, ha lamentat les situacions de pressió que estan patint l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau i d’altres pel 9N per part de la Justícia i el Tribunal de Comptes.
Si bé ha admès que se li van passar pel cap les investigacions per part d’alts tribunals a la seva predecessora Rigau abans d’acceptar el càrrec, ha defensat la necessitat de no acceptar les amenaces: “Més risc hi ha de no acceptar les amenaces i perdre la dignitat”.
TRIBUNAL DE DRETS HUMANS
Ha considerat inaudit el posicionament del Tribunal de Comptes, amb conseqüència en els patrimonis personals, i ha sostingut que es tracta d’un comportament autoritari que no pot ser avalat per un tribunal dels Drets Humans”.
La consellera ha afirmat que és una “deriva autoritària” que vol atemorir les persones que poden estar organitzant el referèndum, i ha afirmat que no ho aconseguirà perquè aquest tipus d’amenaces atempten contra la dignitat.
