Ponsatí creu que val més repetir eleccions abans que tenir ‘una autonomia tutelada’

La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, prefereix unes noves eleccions abans que unes institucions catalanes sotmeses al tribunal constitucional espanyol. Ho ha dit en una entrevista al ‘Via lliure’ de RAC1, on ha demanat de complir el mandat del referèndum de l’1 d’octubre i de les eleccions del 21-D. ‘Demanar perdó, no saltar cap decisió arbitrària del Tribunal Constitucional seria molt mala opció. Més valdria tornar a fer eleccions.’, ha dit.

Per a Ponsatí, l’alternativa a la presidència de Puigdemont és ‘la presidència d’una autonomia tutelada per l’estat espanyol’. És per això que la consellera no tanca cap porta: ‘No es poden descartar unes noves eleccions, en absolut.’ Creu, també, que els partits independentistes han d’actuar ‘d’una forma responsable, coordinada i sincera’. ‘Que expliquin els seus límits, les seves propostes. Veurem què es pot fer un cop hi hagi uns nivells de comunicació i de confiança que són millorables’, ha dit.

La consellera ha recordat que va renunciar al seu escó per a fer president Carles Puigdemont, tot i que ha dit que de saber que el ple no es faria, segurament també hi hagués renunciat. Ponsatí ha reconegut que va quedar sorpresa per la decisió d’ajornar el ple del president del parlament, Roger Torrent, però ha aclarit que no creu que ‘ningú hagi traït a ningú’.

A més, Ponsatí ha dit que no entén la proposta d’alguns dirigents d’ERC, com Oriol Junqueras, de diferenciar entre una presidència legítima i una altra d’efectiva. ‘Legítima, simbòlica, efectiva… No ho acabo d’entendre. Hi ha un mandat indefugible de l’1 d’octubre, ratificat a les eleccions del 21-D, que s’ha de fer efectiu’, ha dit. Així i tot, la consellera reconeix que costarà complir el mandat de l’1-O: ‘És un projecte més llarg dels que molts voldríem i que requereix iniciatives en diverses dimensions’.

Sobre la seva vida personal, Ponsatí ha dit que no fa plans a llarg termini, sinó que es planteja ‘només el dia a dia’. ‘No em preocupa gaire el futur, més enllà de les angoixes d’una persona que ha estat expulsada del seu país. I reconec que són angoixes importants’, ha dit. La consellera, que admet la possibilitat de tornar a Escòcia per a fer de professora, s’ha mostrat ferma en la seva condició d’exiliada: ‘Seré a l’exili fins que la democràcia plena es pugui restablir a Catalunya. Esperem que [l’exili] sigui curt. Però si ha de ser llarg, tenim l’obligació de resistir-ho amb fermesa i dignitat.’