Ponsatí defensa Alhora com a vot útil per a la independència malgrat les previsions electorals

Jordi Graupera va reivindicar el seu primer projecte polític, Primàries Catalunya, en un acte d’Alhora per a les eleccions de Catalunya ahir a Granollers, on Primàries té dos regidors. Són Mònica Ribell, número quatre d’Alhora a la circumscripció de Barcelona, i Joan Ricart, número dotze. “La gent de Primàries Granollers sou el principi de l’alliberament nacional del país”, va dir Graupera. Graupera, número dos d’Alhora, els va destacar com a exemple que és possible aixecar des de baix un projecte polític i fer que tingui continuïtat, com ara voldria fer amb Alhora: “Heu demostrat que es pot muntar, des de zero, una organització política de base, entrar a l’ajuntament i quatre anys després créixer i continuar-hi Primàries Granollers envia el missatge que sí que hi ha esperança.” I va afegir: “Alhora reconstruirem l’espai polític de l’independentisme, de la mateixa manera que la gent de Primàries Granollers ha reconstruït l’espai polític municipal posant-lo al servei del bon govern i de la independència alhora.”

Durant l’acte, Clara Ponsatí, cap de llista, va demanar el vot per Alhora més enllà de les crides de concentrar el vot en partits més grans: “Com que encara no sortim a les enquestes, com que som petits, hi ha qui us dirà que més val que doneu el vostre vot a aquells partits que segur que tindran representació. Jo us demano que voteu amb consciència, i que escolliu aquells qui sentiu que us representin millor. Però sí que puc afirmar que votar alhora és fer un vot útil per avançar cap a la independència, per defensar la llengua, i perquè el sistema econòmic del país deixi de mirar cap al Hard Rock i cap als Jocs Olímpics d’hivern.”

Abans, Ricart havia defensat la proposta d’Alhora de fer una llei electoral que tregui pes als partits polítics amb un sistema de llistes obertes, que va dir que tornaria a la gent un poder que ara mantenen els partits polítics: “Plantejar-ne una de pròpia ens faria entrar en conflicte amb l’estat espanyol, i per Alhora és important no amagar l’existència d’aquest conflicte.” Ribell va explicar com va conèixer Ponsatí quan era a l’exili: “La vaig anar a veure a Brussel·les perquè volia saber què havia passat realment amb la suspensió de la declaració d’independència”, va dir, i va explicar que també havien parlat de la política municipal de Granollers, de regeneració política, i de la por, “la que paralitza les institucions i la que paralitza qui té responsabilitat política”.

“És molt difícil fer política en un moment com el d’ara”, va afegir Júlia Ojeda, número 8 de la llista per Barcelona, “però és impossible no fer-la si creus que Catalunya i la seva llengua, com a catalans i catalanes, formen part de nosaltres”. “Vaig tenir clar que havia de posar el meu cap i les meves idees en un projecte com Alhora quan vaig conèixer una dada que em va esfereir: en menys de tres anys es jubilaran més de mil professors de llengua i literatura catalana, i no tenim relleu”, va dir, i va justificar per qüestions com aquestes el pla de xoc per a la llengua i la doble xarxa educativa que proposa Alhora. “Catalunya necessita que l’escola torni a ser un lloc on poder reproduir-nos socialment com a catalans”, va dir.

Graupera va carregar en contra dels partits polítics protagonistes del procés sobiranista, que va dir que són els que han mentit a la societat i han estat un obstacle per a la independència: “Són part del problema i no part de la solució. Han tingut la independència a les mans, i no només no l’han fet efectiva, sinó que ni tan sols van ser conscients que la tenien a l’abast. No se’n van adonar, perquè estaven tan preocupats competint entre ells que els va passar la història per davant i ni la van veure.” En un mateix sentit, va capgirar l’argument que cal ampliar la base social d’independentistes: “Ens diuen que hem d’ampliar la base, com si el problema fos la base i no la punta; com si el problema no fossin ells.”