12.12.2023 - 21:40
The Washington Post · Emily Rauhala i Kate Brady
En un moment catàrtic per a molts polonesos, el veterà polític centrista Donald Tusk va obtenir dilluns el vist-i-plau per a esdevenir el pròxim primer ministre de Polònia. Això posa fi a vuit anys de govern de la dreta nacionalista i posa la primera pedra en el camí d’un canvi dràstic en el panorama polític europeu.
L’aliança de Tusk va obtenir la majoria en les eleccions de l’octubre amb la promesa de restaurar la democràcia a Polònia i enfortir-ne la relació amb els aliats europeus. Però amb l’interès i les expectatives pels núvols, Tusk s’enfronta ara a la tasca àrdua de reparar les relacions amb la Unió Europea, despolititzar el poder judicial, restaurar la independència dels mitjans de comunicació i reforçar els drets de les dones i les minories sense deixar de banda les bosses de votants que continuen simpatitzant amb la vella guàrdia.
Un dels principals obstacles és el president Andrzej Duda, que té dos anys més de mandat i continua essent lleial a Llei i Justícia, el partit de govern sortint. Duda va provar d’endarrerir la transició presidencial tot proposant el cap de Llei i Justícia, Mateusz Morawiecki, com a candidat a la investidura. Encara que Llei i Justícia continua essent el partit més gran al parlament polonès, resta molt lluny d’aconseguir la majoria, i el gabinet proposat per Morawiecki va acabar perdent la moció de confiança de dilluns.
La moció de confiança va aplanar el camí perquè els legisladors designessin Tusk com a pròxim primer ministre polonès. S’espera que el seu govern sigui confirmat en una votació parlamentària, per la qual cosa podrà seure entre els dirigents europeus en les reunions d’aquesta setmana.
Malgorzata Bonikowska, presidenta del Centre de Relacions Internacionals de Varsòvia, explica que ara a Polònia hi ha la sensació creixent que es torna a la normalitat, “que podem confiar que es respectaran les institucions públiques i el funcionament de l’estat”. Però desfer el retrocés democràtic derivat d’aquests darrers vuit anys de mandat de Llei i Justícia no serà ràpid, ni tampoc fàcil.
Restablir la independència judicial, la prioritat
Tusk ja va ser primer ministre de Polònia entre el 2007 i el 2014. També és conegut a tot Europa per haver estat president del Consell Europeu, càrrec des del qual va ajudar a mantenir units els vint-i-set estats membres de la Unió Europea durant el difícil període del Brexit.
Un dels seus objectius prioritaris com a nou primer ministre serà desblocar els milers de milions d’euros en subvencions i préstecs que han estat retinguts per Brussel·les a causa dels desafiaments de Polònia a l’estat de dret.
Però bastir ponts amb la UE no és pas l’única gran tasca que Tusk té pendent. El nou primer ministre també haurà de treballar per restaurar la independència judicial a Polònia.
En aquest sentit, Duda ja ha amenaçat de vetar la legislació destinada a desfer les reformes judicials que van permetre a Llei i Justícia d’omplir els tribunals de jutges afins. I dilluns, quan Llei i Justícia es va veure obligada a cedir el control de govern a Tusk, el Tribunal Constitucional de Polònia va dictaminar que les multes imposades al país pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea eren inconstitucionals.
Tusk podria arribar a un acord amb Brussel·les per a desblocar una part dels fons mentre fa un esforç per restaurar la independència judicial. Però concedir els fons com a gest de bona voluntat podria ser contraproduent, segons que explica Aleks Szczerbiak, professor de Política de la Universitat de Sussex. “Llei i Justícia podria dir: ‘Tot això de les reformes no tenia cap sentit. Retenien els diners només perquè no els agradàvem. I ara que ens n’hem anat, ens el donen els diners’.”
Restablir la llibertat de premsa, una altra tasca pendent
En l’àmbit dels mitjans de comunicació, l’envit de Tusk és semblant.
Durant vuit anys, Llei i Justícia ha consolidat de manera progressiva però inexorable el control sobre la premsa. La televisió pública, TVP, ha esdevingut un mitjà de partit, conegut a tot el país per la seva cobertura propagandística. Durant el mandat de Llei i Justícia, Polònia va caure de la posició divuitena a la cinquanta-setena en l’Índex Mundial de Llibertat de Premsa.
Tusk ha dit que tan sols li calen vint-i-quatre hores per a transformar la televisió pública. Però, en realitat, per a canviar de manera integral l’entorn dels mitjans de comunicació caldrà molt més temps.
Jordan Higgins, del Centre Europeu per a la Llibertat de Premsa, explica que l’objectiu no és tan sols transformar les emissores de ràdio i els diaris, sinó també els organismes reguladors que Llei i Justícia ha establert aquests darrers vuit anys.
Per exemple, els membres del Consell Polonès de Mitjans de Comunicació –un òrgan creat per Llei i Justícia– compleixen mandats obligatoris de sis anys i, per tant, no deixaran el càrrec fins el 2028. El consell és l’òrgan responsable de nomenar o destituir els consells de supervisió de TVP, Polska Radio i l’Agència Polonesa de Premsa.
Per si no n’hi hagués prou, restaurar la independència dels mitjans públics podria comportar canvis legals que serien susceptibles de ser blocats per Duda.
Una opció amb què s’ha especulat és “liquidar” els mitjans de comunicació públics i posar-los sota tutela judicial. Però Higgins adverteix que aquesta proposta podria establir un precedent perillós.
Sembla que Tusk entén la necessitat de demostrar als partidaris de Llei i Justícia –i també als seus aliats externs– que les seves reformes no són pas purgues partidistes. Però convèncer un electorat tan polaritzat d’una qüestió tan sensible pot ser difícil, segons que afirma Jakub Jaraczewski, investigador del think-tank Democracy Reporting International.
“Molts electors creuen fermament que tan sols hi ha un partit polític que pugui governar Polònia com cal”, diu.
Una revolució social?
El govern de Tusk ha promès una revolució social a Polònia que posi fi a una era d’homofòbia alimentada per l’estat i restauri els drets de les dones, especialment els relacionats amb l’avortament.
L’any 2020, un alt tribunal polonès va prohibir l’avortament en gairebé qualsevol circumstància, una decisió que va indignar molts ciutadans i va enfrontar el país amb les institucions europees.
L’avortament va ser un dels temes més crucials de les darreres eleccions poloneses, segons el principal sondatge a peu d’urna. Ara, la sortida de Llei i Justícia representa un gran alleugeriment per a activistes i grups de defensa dels drets de les dones. “Després de vuit anys, costa creure que s’hagi acabat”, diu Natalia Broniarczyk, del grup de suport Avortament sense Fronteres.
Durant la campanya, Tusk va prometre que si el seu partit, Plataforma Cívica, arribava al poder, introduiria una llei que permetés l’avortament fins a les dotze setmanes. Però la prohibició de l’avortament continua vigent, i Broniarczyk es pregunta si pot confiar que Tusk la reverteixi. I afegeix que li agradaria que també es posés fi a l’assetjament d’aquells qui ajuden a avortar.
Sense grans canvis legals, això pot ser difícil, encara que activistes i analistes diuen que hi ha maneres de suavitzar les restriccions, fins i tot, abans no es canviï la llei.
“Espero que hi facin alguna cosa. Perquè amb les paraules no n’hi ha prou”, diu Broniarczyk.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
