Polònia confirma que Espanya no ha demanat pas de tractar aviat l’oficialitat del català

L’oficialitat del català a la Unió Europea continua sense gaires moviments. La presidència d’Hongria del Consell de la UE és a punt d’acabar sense que la reforma del reglament lingüístic s’hagi arribat a portar a cap reunió del Consell d’Afers Generals, que és on s’hauria d’aprovar. El pròxim govern que ocuparà la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea és el de Polònia, i avui la seva ambaixadora a la Unió Europea, Agnieszka Bartol, ha detallat quines en seran les prioritats, centrades a reforçar la seguretat dels vint-i-set estats europeus davant la invasió de Rússia d’Ucraïna. Els periodistes catalans han aprofitat la conferència de premsa per preguntar-li sobre l’oficialitat del català, i Bartol ha dit que no tenia cap petició del govern espanyol per a tornar a discutir-ho.

“No he rebut la petició encara. Entenc que, després de les discussions en la presidència anterior, estem esperant els informes. Però, si hi ha voluntat, farem el que els estats membres ens demanin, està clar”, ha dit. L’últim moviment conegut del govern espanyol és de fa mesos, quan va demanar a l’advocacia de l’estat espanyol informes sobre l’encaix legal que podrien tenir el català, l’èuscar i el gallec a la Unió Europea, i que neguen que calgui cap canvi en els tractats europeus, que suposaria un obstacle difícil de superar.

Aquests informes cerquen de superar els arguments jurídics dels governs més manifestament contraris, que demanen l’opinió dels serveis jurídics del Consell de la UE. Ara bé, fonts diplomàtiques consultades recentment per l’ACN diuen que, fins al moment, no han rebut cap petició en aquest sentit. De fet, si el govern espanyol ha prioritzat els informes de l’advocacia de l’estat espanyol als dels serveis jurídics del Consell de la UE és pel temor que repeteixin els arguments ja expressats el 2005, quan el Consell de la Unió Europea ja es va negar a fer oficial el català amb l’argument que no era una llengua original dels tractats de la Unió Europea.

Paral·lelament, sí que es va encarregar un informe financer sobre el cost que tindria l’oficialitat. La Comissió Europea va xifrar en un informe provisional 44 milions d’euros cada any el cost que tindria cada llengua nova que es fes oficial, 132 milions en total, sumant el cost del català, l’èuscar i el gallec. Fonts de la Comissió Europea van dir llavors a VilaWeb que proporcionarien una anàlisi financera exhaustiva quan el Consell de la Unió Europea hagués pres una decisió formal sobre l’oficialitat. De totes maneres, el govern espanyol ja va posar per escrit el compromís d’assumir íntegrament el cost extra per a la Unió Europea que tindria l’oficialitat d’aquests tres idiomes.