06.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 08.04.2023 - 16:46
Els anomenats contaminants eterns, les substàncies perfluoroalquíliques (PFAS), ultratòxiques, són utilitzats per fabricar molts productes, però es descomponen molt lentament i són molt difícils d’eliminar del cos humà. Ara una investigació internacional, The Forever Pollution Project, n’ha recopilat milers de dades i ha revelat que la contaminació que han causat a tot Europa és molt més alta que no es creia fins ara. I aquesta podria ser solament la punta de l’iceberg.
Les PFAS s’empren en detergents, dissolvents, en la indústria del tefló per a estris de cuina, com a retardants de flama en mobles i catifes, en cosmètics “resistents a l’aigua”, entre molts altres productes, atès que la principal propietat d’aquests components químics és que són resistents tant a l’aigua com a l’oli.
Tot allò que heu de saber dels PFAS, anomenats “contaminants eterns”
Hi ha estudis que indiquen que poden tenir efectes perjudicials greus per a la salut i que s’associen al risc de càncer, infertilitat, alteracions del sistema immunitari i de les tiroides. Com que no es degraden ni en centenars ni en milers d’anys, es poden detectar a l’aigua, a l’aire, a la pluja i en alguns aliments.
Un mapa amb 17.000 llocs contaminats
Entre els mitjans que han participat en la investigació hi ha Le Monde, The Guardian i Politiken, els quals han creat un mapa interactiu que permet de visualitzar els llocs contaminants, les plantes de producció de PFAS i també els emplaçaments sospitosos d’emetre’n. A Europa hi ha 17.000 llocs contaminats, recopilats d’ençà de l’any 2003 en mostres d’aigua, sòl i organismes vius, però encara hi podria haver molts més punts.
Al país, hi ha desenes de punts contaminats, fortament vinculats amb indústries i rius. En el mapa es mostren els llocs on s’ha detectat una concentració igual o superior a deu nanograms de PFAS per litre (ng/l). A partir de 100ng/l es considera perillós per a la salut humana. El lloc amb una xifra més elevada i, per tant, on hi ha més perillositat, és Castellbell i el Vilar (Bages), per on passa el riu Llobregat, on es va detectar una concentració de 2.877ng/l. Hi ha altres punts del curs del riu en què també s’han detectat concentracions importants de PFAS, és el cas de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), amb 331ng/l, i Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), amb 114 ng/l.
També hi ha llocs contaminats a Elna (Rosselló) i Lliçà de Vall (Vallès Oriental), amb 355ng/l, i a punts de ciutats amb indústries com ara Tarragona, Barcelona i València. Un altre riu amb uns quants emplaçaments contaminats és el Xúquer: a Dosaigües (Foia de Bunyol) s’han detectat 378ng/l, i també s’han trobat contaminants a Cullera (Ribera Baixa).
Malgrat aquestes xifres alarmants en molts punts del país, a Europa hi ha llocs que superen els 10.000ng/l, sobretot a la Banana Blava, que conforma una de les àrees mundials amb una concentració més alta de gent i indústria, i amb una incidència especial als Països Baixos i Flandes. També és on es troba una part molt important dels fabricants de plàstic i cautxú, que utilitzen PFAS.
El projecte és tan sols una mostra de quin pot ser l’abast real d’uns compostos persistents en el medi i que s’anomenen “contaminants eterns” perquè es preveu que acompanyaran la humanitat durant centenars d’anys i, fins i tot, milers.
Sobre les indústries que sintetitzen PFAS, n’hi ha cinc al país que l’utilitzen per a productes tan diversos com ara plàstics, pintures i vernissos, pesticides i tèxtils. Concretament, són: 3P – Productos Plásticos Performantes, a Riba-roja de Túria (Camp de Túria), que dissenya, desenvolupa i fabrica solucions en plàstics i composts d’alt rendiment; Safi Fabrica de Valvulas, del Vendrell (Baix Penedès); Sabo Española, a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), de maquinària d’extinció d’incendis i productes químics per a la indústria del cuir i pelleteria; Trumpler Española, a Barberà del Vallès, empresa química per a la indústria del cuir; i Freudenberg, a Parets de Vallès, d’articles per a la llar i productes de neteja, peces d’automòbils, tèxtils, materials de construcció i telecomunicacions.
Les escumes d’extintors també contenen aquests composts i afecten una gran quantitat d’espais, com ara fàbriques, parcs de bombers, aeroports i àrees militars.
La investigació també revela els punts més sospitosos d’emetre aquests contaminants. Hi ha un gran nombre de sectors industrials que utilitzen substàncies que contenen PFAS i que, per tant, podria ser que causessin emissions locals de contaminants.
Una part important de productes amb PFAS acaba a les escombraries, de manera que els abocadors i les plantes de tractament d’aigües són fonts potencialment preocupants de contaminants. Es parla de gairebé 21.500 llocs a Europa. Però aquesta contaminació tot just es pressuposa i prou, perquè no s’han fet anàlisis ambientals per a investigar la contaminació real en aquests llocs.
A Mallorca, Menorca i Eivissa, per exemple, la majoria d’aquestes possibles fonts contaminants són zones de tractament de residus, però també destaquen els aeroports, la base aèria de Son Santjoan, a Palma, i l’aeròdrom militar de Pollença.
Hi ha un clúster a la Pobla de Claramunt (l’Anoia), amb depuradores, zones industrials i fabricació de paper. I en el cas del riu Llobregat, trobem que una mica més amunt de Castellbell i el Vilar hi ha algunes indústries sospitoses a Manresa i un centre de tractament i reciclatge de frigorífics al Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). La petroquímica de Tarragona i el complex industrial de Sagunt són punts amb moltes fàbriques de revestiment de metalls, de tractament de residus i depuradores d’aigua també sospitosos d’emetre’n.
Les propietats químiques dels PFAS els fan especialment difícils d’eliminar quan acaben a l’aigua potable i a les aigües residuals. Fins ara s’havia comprovat que eren presents a l’aigua de riu i de pluja, però un estudi de fa uns anys de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (lCRA) va confirmar que també se n’havia detectat en l’aigua de l’aixeta en ciutats com Lleida, Tortosa i Barcelona. Les concentracions més elevades eren a Barcelona, esperable per ser l’àrea més industrialitzada, però en tot cas es va remarcar que en aquells nivells no eren un perill per a la salut humana.
Per què no s’eliminen?
Els PFAS s’han començat a regular, i els dos originals, el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctà (PFOA), van ser prohibits pel Conveni d’Estocolm. Tanmateix, tal com explica la investigació, la indústria és enginyosa i ha canviat una part de l’estructura química dels PFAS amb la finalitat de generar un compost amb propietats industrials i comercials molt semblants que esquiva la regulació.
A començament del mes de febrer del 2023, l’Agència Europea de Substàncies Químiques (ECHA) va publicar una proposta per a prohibir tots els PFAS, però el procés de legislació és lent. De fet, The Forever Pollution Project va descobrir un mecanisme de pressió perquè la proposta de prohibició de PFAS de la UE no prosperés. Durant mesos, més de cent associacions del sector, grups de reflexió, despatxos d’advocats i grans empreses han estat treballant per influir en la Comissió Europea i els estats membres i debilitar aquesta possible prohibició.
