Pollastre rostit amb prunes, orellanes, panses i pinyons

El pollastre

La carn (com el peix i els ous) és un aliment que ens aporta proteïnes. En aquest cas, ens aporta proteïnes d’alt valor biològic perquè conté tots els aminoàcids, inclosos els essencials, en la quantitat necessària. Aquests aminoàcids faran que el nostre organisme pugui formar les seves pròpies proteïnes. És així com es compleix la dita: la carn fa carn.

La carn es classifica en dos grups: el de la carn blanca i el de la vermella. El pollastre és dins el grup de les carns blanques, on també trobem el gall dindi, el conill i algunes parts del porc com el llom i el pernil cuit. També hi ha la carn del xai jove, el lletó i el del porc jove, el garrinet.

La carn blanca té un color més aviat clar, sobretot comparada amb les carns vermelles, com per exemple la de la vedella. Això és perquè que no conté una proteïna anomenada mioglobina, que té ferro a la seva estructura i, per això, les carns blanques no són tan riques en ferro.

Aporta vitamines del grup B, sobretot la vitamina B3 i B12. La vitamina B12 està implicada en la formació de cèl·lules sanguínies i en el manteniment del sistema nerviós i el cervell.

També és rica en minerals indispensables com el ferro, el fòsfor, el potassi, el sofre i el zinc. Precisament, perquè conté fòsfor i, en canvi, no conté calci, un excés de carn a la dieta pot tenir un efecte descalcificador dels ossos, però només si parlem d’una ingesta exagerada.

El contingut de greixos totals, de greixos saturats i de colesterol és més baix. A més, aquestes carns no són riques en purines i, per tant, no produeixen àcid úric.

El colesterol

És un greix que té una estructura química diferent de la dels àcids grassos. El colesterol només es pot trobar en greixos d’origen animal com els que hi ha a les carns (com la de vedella, les parts greixoses del porc, el xai), als embotits, a la mantega, a la llet sencera i al llard.

Per tant, els olis vegetals, com el d’oliva i el de gira-sol, no contenen colesterol i els fruits secs, tampoc.

La seva funció no és pas la de reserva, sinó que forma part de diverses estructures de l’organisme, com el cervell i les hormones sexuals.

Consum recomanat per a persones sanes (que no han de seguir un règim associat a una malaltia)

Es recomana d’ingerir dues racions de proteïna cada dia, una per dinar i una per sopar. Si són d’origen animal, les racions han de ser de 100g de qualsevol classe de carn o de 150g de qualsevol classe de peix o bé dos ous.

El consum recomanat de carn és de 3-4 vegades la setmana en el cas de la carn blanca i 1-2 vegades la setmana en el cas de carn vermella.

La fruita dessecada

El fet que la fruita dessecada no tingui l’aigua pròpia de la fruita fresca fa que tots els nutrients estiguin més concentrats i, per això, els nivells de sucres i de minerals són més elevats.

Als diabètics no els convé la fruita dessecada. És millor que mengin fruita fresca, on tots els nutrients estan més diluïts.

La fruita dessecada ens aporta molt de potassi, un mineral que ajuda a mantenir òptims els nivells de la tensió arterial.

Pollastre rostit amb prunes, orellanes, panses i pinyons

És un plat molt típic de Nadal, però us convido a fer-lo en altres dates, com ara quan arriba la tardor i mentre dura l’hivern. La barreja de la carn amb les fruites dessecades és molt interessant: ens ajuda a metabolitzar millor els greixos dels plats (per això és tan adequada en un àpat de Nadal) i hi afegeix la fibra necessària per a assegurar un bon trànsit intestinal.

Ingredients per a 1 persona

-1 quart de pollastre

-2 prunes dessecades (les prefereixo sense pinyol)

-2 orellanes d’albercoc

-10g de panses

-10g de pinyons

-oli d’oliva verge

-1 raig de vi blanc

-1 gotet de brou (vegetal o de pollastre)

-sal

Preparació

Poseu l’oli d’oliva en una cassola, saleu el pollastre i, quan l’oli s’hagi començat a escalfar, hi poseu el pollastre a foc ni fort ni fluix.

Deixeu que el pollastre es torri bé d’una banda i després li doneu la volta perquè es torri bé de l’altra.

Si esquitxa molt, el podeu maltapar amb una tapa, però que no cobreixi del tot la cassola, perquè hi faria massa baf i l’estovaria.

Quan ja estigui torrat i us sembli que la pell i l’altra banda són cruixents, rebaixeu la intensitat del foc i, sense tapar-lo, deixeu que s’acabi de fer.

En una paella a part, hi poseu un raig d’oli d’oliva i hi torreu amb molt de compte i el foc baix, els pinyons.

Quan els pinyons comencin a canviar de color, hi afegiu un raig de vi, un gotet de brou (vegetal o de pollastre) i la fruita dessecada.

Deixeu que tot faci xup-xup i que el líquid es vagi condensant.

Quan el líquid s’hagi reduït i tingui un aspecte més espès, apagueu el foc.

Quan el pollastre estigui ben daurat, amb la pell tibant i un color torradet, hi poseu la fruita dessecada i tot el suc pel damunt, bellugueu la cassola perquè tot es barregi i apagueu el foc.

Observacions

Aquest plat es pot cuinar i servir de seguida o es pot preparar el dia abans i l’endemà, reposat, també serà bo. Si el prepareu el dia abans, l’heu de desar a la nevera perquè no es faci malbé.

Interpretació de la taula

Si us fixeu amb les quilocalories que aporta aquest plat, podeu comprovar que es pot considerar un bon segon plat.

Fixeu-vos que 100g de pollastre aporten només 124 quilocalories, que no és gaire.

La resta de quilocalories provenen de la fruita dessecada i de l’oli per a rostir.

Gairebé totes les proteïnes provenen del pollastre.

Els greixos són d’origen animal (del pollastre que no és saturat ni té colesterol) i d’origen vegetal (de l’oli i els pinyons).

El pollastre no té hidrats de carboni i els de la recepta provenen de la fruita dessecada.

La quantitat de fibra d’aquest plat és elevada perquè la fruita en té molta.

Observacions

Si necessiteu reduir quilocalories, poseu-hi menys quantitat de fruita dessecada i de pinyons.

Si voleu reduir la quantitat d’hidrats de carboni, podeu reduir la quantitat de fruita dessecada a la meitat: només una pruna, només una orellana i 5g de panses.