15.08.2015 - 06:00
Si aquest estiu no heu tingut temps de fer samfaina o cap amic us ha convidat a tastar-la, encara teniu un mes llarg per fer-la amb tots els ingredients frescos, collits de les hortes properes. Clar que es pot fer a l’hivern, però mai us sortirà com ara, quan albergínies, carabassons, pebrots i tomàquets estan al seu punt de maduresa, sense venir de lluny. Si teniu sort de viure a un lloc on encara hi ha pagesos no us ho penseu. No és un dinar ràpid, és entretingut però no complicat de fer.
Ingredients:
-Tomàquets per a fer la salsa
-Dos o tres carabassons
-Dues cebes
-Pebrot verd mitjà
-Pebrot vermell mitjà
-Dues o tres albergínies (Millor sí en trobeu d’aquelles allargades que cada cop desapareixen més dels nostres mercats)
-Conill
-Pollastre
-Sal
-Farina
Diuen que un dels secrets és fregir-ho tot per separat. És un principi sagrat per acostar-nos a la perfecció, encara que internet estigui farcit de receptes que ho fregeixen tot junt. Deuen tenir pressa, però per fer aquest plat millor no tenir-ne i deixar-se dur pels diferents colors i textures. I, anar fregint.
Amb els tomàquets fem la salsa. Feu-la com esteu acostumats. Si agafeu uns bons tomàquets madurats a la planta, us sortirà boníssima. Un cop feta, la deixeu a banda esperant el moment que tota la resta estigui fregida.
Talleu a daus les albergínies i podeu treure una mica de pell o no, com preferiu. Un cop les veieu toves les traieu del foc i les poseu a escórrer o bé en un colador o sobre paper de cuina. Millor treure el màxim d’oli que hauran absorbit en fregir-les. Les albergínies, no cal salar-les.
Amb el mateix oli fregiu els pebrots, podeu barrejar el vermell i el verd, tallats també a trossets els saleu i fregiu. Un cop fregits els poseu sobre paper de cuina perquè s’escorrin.
La ceba la tallareu a llesques i fareu el mateix procediment i amb el carabassó igual. Tallar, fregir i escórrer o eixugar l’oli. L’únic que heu de vigilar és que amb l’oli del carabassó no fregir-hi res més perquè s’enganxaria. Aquest consell el podeu fer servir per quan feu truita de carabassó. L’oli no l’aprofiteu.
Quan ho tinguem tot fregit és el moment de barrejar-ho tot amb la salsa de tomàquet i posar-ho a la cassola de terra o de ferro.
A part, haurem enfarinat el conill i el pollastre per fregir-lo, prèviament l’haurem tallat a trossets. Millor talls petits, amb les espatlles separades. La farina ajudarà a espessir la samfaina. Un cop fregit el posarem a la cassola i deixarem que faci el xup-xup necessari. Tot està cuit, tampoc cal molt de temps, el necessari perquè els sabors es barregin i la carn s’impregni de la salsa. Com tots els menjars de cassola, reposar no li anirà malament. A aquesta ingredients si us agrada hi podeu afegir all.
Cal que ho tasteu abans de servir-ho i rectifiqueu de sal si cal.
La samfaina també té altres noms segons els diferents indrets: pebrot i tomàquet, pebreres o el manllevat del castellà ‘pisto’. Es pot menjar amb ous. És encara més fàcil, feu la samfaina, la poseu a la cassola i deixeu caure els ous. Després ho poseu al forn i teniu un plat ben diferent.
La samfaina també és habitual que acompanyi el bacallà.
Una bona salsa que si us ve molt de gust també podeu menjar sola. Diuen que és la més genuïna de les salses catalanes. Però, per això no ens barallem.
