Una manera diferent de menjar pollastre

El pollastre

Com explicàvem a la recepta Pollastre amb prunes, orellanes, panses i pinyons el pollastre ens aporta proteïnes d’alt valor biològic perquè conté tots els aminoàcids, inclosos els essencials, en la quantitat necessària. La carn de pollastre és de les més consumides a casa nostra. A la primera meitat del segle passat, era un aliment car que només es cuinava els dies de festa, per exemple, per festa major o per Nadal. A partir dels anys seixanta, el consum de pollastre es va generalitzar perquè el preu de venda era més econòmic. Més tard va arribar l’auge del pollastre a l’ast, que ha acompanyat unes quantes generacions.

Es comercialitzen diversos tipus de pollastre: el d’engreix o convencional; el de pagès; el de pastura; els ecològics i la raça catalana de pollastre de pota blava del Prat, que és d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

El pollastre convencional és el que podem trobar a la majoria de comerços i es cria en granges seguint uns estrictes controls de sanitat en les instal·lacions, la salut de l’animal i la seva alimentació.

El pollastre de pagès es cria durant més temps perquè es faci més gran i més gros i pot viure a l’aire lliure. Té un creixement més lent, un pes superior i la carn és més gustosa, atès que l’alimentació es fa únicament amb cereals.

El de pastura es cria en tancats mòbils que es belluguen pel camp perquè pasturi en terra nova i mengi allò que trobi.

El pollastre amb el distintiu de criança ecològica és de creixement lent, i s’alimenta amb pinso de cereals ecològics que provenen de cultius ecològics, han de descansar vuit hores i no tenen llum artificial. El Consell Català de la Producció Agrícola Ecològica (CCPAE) en fa la revisió per mirar si es compleix la normativa.

El pollastre de pota blava d’Indicació Geogràfica Protegida del Prat és un pollastre que només es produeix a nou municipis del Delta del Llobregat. Té un cicle de vida més llarg i l’alimentació també és a base de cereals sense additius. Duen una etiqueta numerada pel consell de l’IGP.

La carn del pollastre pot ser blanca o groga. Això no té res a veure amb la qualitat, sinó amb l’alimentació de l’animal. Sembla que aquesta au és originària de l’Àsia, on l’alimentaven amb cereals, però quan va arribar a Europa també li van donar blat de moro i la composició d’aquest cereal, que conté carotenoides, va fer canviar el color de la carn.

La llimona

És el fruit del llimoner, un arbre de fruita perenne que es conrea als cinc continents. És una fruita àcida que no acostumem a menjar sola ni per postres, sinó que n’aprofitem el suc o en raspem la pell.

És molt rica en antioxidants com la vitamina C. Quan es va descobrir que l’escorbut, una malaltia que patien els mariners que feien llargues travesses en vaixell, apareixia per un dèficit de vitamina C, es va obligar a dur sempre llimones als vaixells per a dissoldre’n el suc amb aigua i per a amanir el peix que cuinaven amb les gotes del suc d’una llimona. La vitamina C és hidrosoluble i el nostre organisme ni la pot fabricar ni la pot emmagatzemar. Per això cal menjar cada dia algun cítric o fruita que en contingui, perquè la vitamina C que no aprofitem, l’eliminem a través de l’orina.

Tot i que és una fruita àcida, quan la ingerim té un efecte àlcali dins el nostre cos i ajuda a compensar l’acidificació que altres aliments ens puguin causar.

Té efectes astringents i per això es recomana de prendre’n quan es tenen diarrees. Cal tenir present que pot malmetre l’esmalt dental quan es mossega directament; en aquests casos, cal esbandir-se la boca amb aigua.

Pollastre amb llimona

És una manera diferent de cuinar el pollastre, refrescant i amb un toc una mica oriental.

Ingredients per a 1 persona

• 1 pit de pollastre desossat
• 1 llimona
• oli d’oliva o de gira-sol per a fregir
• una mica de maizena per a enfarinar la carn
• 1 cullerada rasa de cafè amb maizena
• 1 cullerada de postres de sucre
• 1 tassa de brou de pollastre
• sal
• un petit bol amb salsa de soja (opcional)

Preparació

Renteu la llimona, partiu-la per la meitat i talleu-ne una rodanxa.

Espremeu el suc de les dues meitats de la llimona.

Talleu quatre bastonets de la pell i retireu-ne la part blanca de l’interior.

Poseu el pit de pollastre en un plat i marineu-lo amb el suc espremut durant tres minuts.

Escorreu el pollastre i reserveu el suc de llimona.

En un cassó poseu el suc on heu marinat el pollastre; la rodanxa i els bastonets de pell que heu tallat; la cullerada de postres de sucre; la culleradeta de mida petita rasa de maizena i la tassa de brou i ho remeneu bé fent que la farina es desfaci del tot.

Poseu el cassó a foc baix i deixeu que es cogui remenant-ho de tant en tant.

Quan el suc es torni espès, apagueu el foc.

Poseu una mica de sal a cada banda del pit i enfarineu-lo.

En una paella petita poseu-hi força oli (ben bé dos dits) i, quan sigui calent, poseu-hi el pit de pollastre.

Quan el pollastre es vegi cuit d’una banda, doneu-li la volta i deixeu que es faci bé de l’altra.

Com que el pit és gruixut, utilitzeu un foc que no sigui fort per a fregir-lo i assegureu-vos que queda ben cuit per fora, ben daurat, i no tingueu pressa.

Poseu el pollastre arrebossat en un plat i afegiu-hi la salsa per sobre.

Observacions

La rodanxa de llimona i els bastonets de pell, a part de ser decoratius, serveixen per a donar sabor i acidesa a la salsa, però costen de menjar perquè són molt àcids.

La vitamina C no resistirà la temperatura de cocció, però dins el brou hi quedaran els olis essencials de la pell.

Si voleu accentuar-ne el gust oriental, podeu sucar els talls de pollastre amb salsa de soja.

El pollastre quedarà cruixent per fora i molt amorós per dins.

Aquest plat, si utilitzeu oli net i farina de blat de moro (maizena) no té gluten i el poden menjar les persones amb celiaquia.

És important que fregiu el pollastre amb oli abundant, que gairebé cobreixi la peça. A més, la farina de blat de moro no embruta gens l’oli i si feu la fritura amb oli abundant i el foc no gaire alt, el podreu aprofitar perquè quedarà net i no s’haurà cremat.

Per espessir una salsa amb farina de blat de moro, tingueu present que sempre s’ha de posar la farina en fred, si no, s’agrumolla, no es desfà i no es pot cuinar la salsa.

Aquesta recepta també pot quedar molt bé amb llom de porc, però aquella que també es diu filet, que és una peça fina que es pot fer sencera i quedarà de la mida del pit de pollastre desossat.

Interpretació de la taula

És un plat ric en proteïnes.

No hi ha hidrats de carboni, només els de la farina d’arrebossar.

Els greixos provenen de l’oli, per tant, són greixos no saturats.

Com que no és un producte vegetal, no hi ha fibra.

Pel fet d’haver fregit el pollastre, l’oli n’augmenta les quilocalories i es pot fer que sigui un plat únic acompanyat amb verdura o amanida.