01.04.2018 - 12:51
|
Actualització: 01.04.2018 - 18:19
Polítics portuguesos de diverses sensibilitats i representants de la societat civil han signat un manifest a favor de l’alliberament dels presos polítics catalans, contra la ‘repressió acarnissada disfressada de legalitat’ i a favor d’una negociació política entre Espanya i Catalunya. Els partits que representen els signants són el Bloc d’Esquerres, el Partit Socialista, el Partit Popular Democràtic-Socialdemòcrata, la Coalició Democràtica Unitària, i Persones-Animals-Natura.
El manifest ha estat escrit a sis mans. L’han redactat els historiadors Manuel Loff i Fernando Rosas i el politòleg André Freire. El signen, entre més, Alfredo Barroso, fundador del Partit socialista i ex-cap de la Casa civil, un òrgan d’assessorament polític, durant la presidència de Mário Soares; André Silva, diputat de Persones-Animals-Natura; Ascenso Simões, Isabel Moreira, Maria da Luz Rosinha i Tiago Barbosa Ribeiro, diputats socialistes; Joana Mortágua, José Soeiro, Luís Monteiro i Mariana Mortágua, diputats del Bloc d’esquerres; Ulisses Pereira, diputat socialdemòcrata i Rui Sá, membre de l’Assemblea Municipal de Porto de la Coalició Democràtica Unitària.
Podeu llegir-lo ací:
«Llibertat per als presos polítics catalans!
El president de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Bèlgica fa cinc mesos, va ser arrestat diumenge passat a Alemanya quan tornava de Finlàndia, on va ser convidat pel parlament, en una operació controvertida que va implicar els serveis secrets espanyols i alemanys.
Carles Puigdemont va ser reelegit fa tres mesos al Parlament de Catalunya, en unes eleccions en les quals es va veure reforçada, contra totes les expectatives del govern de Madrid, una majoria favorable a la independència de Catalunya, al dret de la regió de decidir el seu propi futur i a la restauració del president de la Generalitat.
A més de Puigdemont, nou líders independentistes catalans han estat empresonats de forma preventiva i sense fiança, vuit dels quals van ser reelegits el desembre, entre ells l’ex-presidenta del Parlament de Catalunya i el vice-president de la Generalitat. Quatre d’aquests presos fa cinc mesos que són a la presó.
Bona mostra de la desorientació punitiva del Tribunal Suprem espanyol és la negativa a alliberar un d’aquests presos, Joaquim Forn, membre del govern català suspès, la defensa del qual va demanar que pogués esperar el judici en llibertat per tal de tractar la tuberculosi que va contreure a la presó. El jutge Pablo Llarena, autor de totes les ordres d’arrest, va rebutjar-la amb el pretext que podria ser tractada a la presó.
El mateix jutge, que ara com ara té processos oberts contra un total de vint-i-dos dirigents i activistes polítics catalans, que se sumen als més de mil alcaldes i directors escolars que esperen decisions judicials sobre la col·laboració en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre, ha impedit recentment a un altre dels presos, el dirigent activista Jordi Sánchez, de poder defensar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat al Parlament de Catalunya, sense que cap sentència n’hagués retirat els drets polítics ‒cosa contrària de la que va fer la justícia espanyola el 1989 amb un presoner d’ETA al qual va permetre de sortir de la presó per defensar la seva candidatura a la presidència del govern basc.
Divendres [23 de març], el mateix dia que el Comitè de Drets Humans de l’ONU va instar ‘amb urgència’ l’estat espanyol a ‘assegurar tots els drets polítics de Jordi Sánchez’, el nou candidat independentista a la presidència, Jordi Turull, va ser empresonat a Madrid el dia abans de presentar-se a una segona votació parlamentària.
A més de Puigdemont, quatre membres més del seu govern i dues dirigents independents s’han exiliat a Bèlgica i Suïssa; contra tots ells, el govern espanyol ha emès una ordre de detenció europea. L’última, divendres passat, va ser la de la dirigent republicana Marta Rovira, que va sortir del país acompanyada de la filla per no veure’s impedida de ‘donar-li tot allò que li pugui donar’, tot deixant Catalunya amb una ‘profunda tristesa’ per allunyar-se ‘de tantes persones que estimo’ amb qui ‘he compartit tantes lluites durant tants anys amb un únic objectiu: canviar la societat, fer-la més justa’.
Només dictadures, ‘democradures’ o ‘dictatoves’ tenen presos polítics. Només elles mantenen tancats dirigents polítics i càrrecs elegits com a representants del poble de manera legítima i que mai no han utilitzat la violència política per a defensar els seus ideals, acusant-los de delictes de ‘rebel·lió’ i ‘sedició’ i interpretant com a ‘violència’ l’exercici del dret fonamental de manifestació o expressió.
Els governants espanyols poden repetir fins a la sacietat el mantra que Espanya és una ‘democràcia consolidada’, però les seves accions en la qüestió de Catalunya apunten en sentit contrari. Molts governants europeus poden girar la cara i fingir que no s’adonen que, independentment de què pensin sobre el dret de l’autodeterminació del poble català, són la democràcia i els drets humans allò que ens hi va, a Catalunya i al conjunt de l’estat espanyol!
Nosaltres, d’altra banda, no callem la nostra indignació d’una repressió acarnissada disfressada de legalitat i unim la nostra veu a la de tots aquells que, a Europa i al món, demanen l’alliberament immediat de Carles Puigdemont i de tots els presos polítics catalans. Que acabin d’una vegada per totes les pràctiques polítiques i judicials incompatibles amb el respecte dels drets cívics i polítics dels ciutadans catalans i que, com s’ha apel·lat arreu, es produeixi la negociació política d’un problema polític.
27 de març de 2018»
