08.05.2024 - 12:03
|
Actualització: 08.05.2024 - 12:47
El setmanari Politico, molt influent a les institucions europees, ha dedicat l’obertura de la portada a un reportatge sobre el retorn de Carles Puigdemont: “El fugitiu: l’últim intent de Carles Puigdemont per a la independència catalana.” L’article repassa el periple del dirigent de Junts a l’exili en plena campanya de les eleccions a Catalunya de diumenge.
“El seu objectiu: guanyar les eleccions autonòmiques catalanes de diumenge i tornar a ser president, potencialment reactivar el moviment independentista i desestabilitzar encara més el fràgil panorama polític d’Espanya”, diu el periodista Aitor Hernández-Morales, que conversa amb Puigdemont a la seu de Perpinyà.
L’article explica que les enquestes situen el dirigent de Junts en segona posició el 12-M, darrere tan sols del PSC, en un parlament molt fragmentat, on fins i tot pot perillar la majoria independentista. “Puigdemont té una oportunitat real de fer-ho possible [un nou embat independentista], tot i que no és clar quan podrà tornar a Barcelona”, afegeix, en referència a l’aprovació i l’aplicació de la llei d’amnistia.
En declaracions a Politico, Puigdemont insisteix que si és president no abandonarà la independència de Catalunya. “Potser no som capaços de declarar la independència ara mateix, però, malgrat tot el que ha passat, malgrat les nostres divisions i errors, les condicions per fer-ho possible encara existeixen”, assegura.
Deixant de banda les eleccions, l’article ressalta que Junts té una posició de força també a Madrid, on els seus set diputats han estat decisius per a investir Pedro Sánchez, però també per a aprovar la llei d’amnistia.
L’exili
El dirigent de Junts explica que no se’n va pas anar a l’exili en cerca de protecció personal. “Hi vaig anar per protegir una institució sobre la qual tenia la custòdia personal i tenia la responsabilitat de preservar”, diu, en relació amb la presidència de la Generalitat després de l’aplicació de l’article 155.
Puigdemont destaca que la seva entrada al Parlament Europeu li ha servit per a internacionalitzar el conflicte polític, però reconeix que els set anys d’exili li han passat factura personal. Recorda, per exemple, la mort del seu pare i de la seva mare, a més de la distància amb les seves filles.
“La meva filla gran tenia deu anys quan em vaig exiliar, i ara en té gairebé disset. […] És dur veure com creix a distància i no ser una presència constant en aquest moment crucial de la seva vida”, diu. I afegeix que cada dia fan una videotrucada, més enllà de les visites a Bèlgica en caps de setmana.
Retorn a la normalitat
Puigdemont reitera que si no és investit president deixarà la política. “Tinc el dret de descansar després d’aquests anys difícils”, diu. I explica que allò que troba més a faltar és l’olor del barri jueu de Girona després de la pluja. “Vull tornar a casa, a Girona, i gaudir de la meva terra amb la meva dona i les meves filles. […] Vull portar una vida normal que permeti de tornar a ser anònim.”
