“Les parets tenen orelles”: Politico posa llum en l’espionatge al cor de la Unió Europea

“La Unió Europea té un problema amb l’espionatge“, assegura el digital Politico, una de les publicacions més influents de Brussel·les. De totes maneres, aquesta volta el problema no fa referència als escàndols dels programaris Pegasus i Predator, sinó a les escletxes de seguretat que hi ha a Bèlgica, el cor de l’engranatge europeu.

“Que les parets tenen orelles és un fet reconegut des de fa temps a Brussel·les”, continua el digital, que reconeix que l’amenaça de l’espionatge exterior és més gran que mai, sobretot per l’hostilitat de Rússia i per l’alçament de la Xina com un dels actors principals del panorama geopolític.

En aquest sentit, Politico assenyala que Bèlgica no disposa de mitjans suficients per a saber quants agents estrangers hi ha a la capital europea, on tampoc no cal identificar-se com a persona que treballa per a interessos estrangers, tal com passa als Estats Units i Austràlia.

Cal recordar que Brussel·les és un escenari molt suculent per l’espionatge. Més enllà de les institucions europees, la ciutat acull la seu de l’OTAN, cent organitzacions internacionals i unes tres-centes delegacions diplomàtiques. A la ciutat, segons el Ministeri d’Afers Estrangers, hi ha 26.000 diplomàtics, tots ells protegits de qualsevol persecució penal per la Convenció de Viena.

De fet, l’agència de seguretat belga calcula que en algunes ambaixades, aprofitant aquesta protecció, entre el 10% i el 20% del personal són agents d’intel·ligència. I tot això, sense tenir en compte altres organismes que poden servir per encobrir espies com ara think tanks, l’acadèmia o la premsa.

Sobre aquests dos darrers àmbits, Politico assenyala que la Universitat Lliure de Brussel·les va tancar l’Institut Confuci —un programa de difusió de la llengua i cultura xinesa— perquè el seu director va ser acusat d’espia per ordres de Pequín. Pel que fa a la premsa, segons fonts de l’agència de seguretat, un de cada cinc periodistes xinesos té vincles amb els serveis secrets del seu país.

Una agència europea d’intel·ligència

La competència per a perseguir l’espionatge a Brussel·les és del govern belga que, tot i que ha ampliat la plantilla i els fons de la seva agència de seguretat, no pot competir amb la força i mitjans d’algunes potències estrangeres. En aquest escenari de vulnerabilitat, Politico posa sobre la taula la creació d’una agència europea d’intel·ligència.

Un tema certament incòmode, però que alguns càrrecs electes belgues ja han plantejat al parlament. “Sé que és un tema sensible per alguns estats membres, però té sentit crear una agència d’intel·ligència d’àmbit europeu per tal de defensar els interessos estratègics d’Europa”, ha declarat Samuel Cogolati, membre del partit Verd, que fa temps que mostra preocupació per la influència xinesa a Bèlgica.

Cal assenyalar que totes les institucions internacionals, com ara la Comissió Europea, el Parlament Europeu o l’OTAN, tenen els seus propis equips de seguretat que treballen per impedir les intrusions en les seves instal·lacions i servidors. Tanmateix, l’espionatge es pot produir en molts més àmbits. En aquest sentit, Politico assenyala que la majoria de bars i restaurants de la rodalia de les institucions europees són un bon lloc per assabentar-se dels afers polítics.

Ara per ara, la UE no disposa d’una agència d’intel·ligència pròpia i tampoc no té un organisme que coordini les actuacions dels vint-i-set serveis secrets, tal com passa amb les forces policíaques amb l’Europol.