30.06.2019 - 21:50
València acull el segon Polirítmia, el festival de músiques i danses de la Mediterrània que fa valer la tradició, els vincles i els diàlegs entre pobles germans i que converteix la ciutat en àgora durant una setmana, del primer de juliol al set.
De fet, és una de les poques iniciatives del país que, en un aparador d’envergadura, condensen formació i expressions artístiques d’arrel tradicional de les ribes del Mare Nostrum.
Al darrere hi ha la direcció artística del polifacètic Rafel Arnal, doctor de dansa, cantant i creador sorprenent avesat a innovar a partir de la tradició. I l’organització de l’Institut Valencià de Cultura, la Universitat de València, la Diputació de València, l’Ajuntament de València i la branca artística del CEFIRE.
La programació inclou conferències, tallers i dotze propostes artístiques repartides en espais, carrers i places emblemàtiques de la ciutat: el Palau de la Música, el Claustre de la Universitat, la plaça de l’Ajuntament, la de la Mare de Déu i la del Patriarca. La meitat d’aquestes propostes s’insereixen en la Gran Fira de València, que se celebra d’ençà del 1871 i es coneix popularment per la Fira de Juliol.
Concerts d’arrel
Hi ha concerts de tota mena que mostren com la tradició esdevé element creatiu de primer nivell:
Nes
Nes presenta Ahlam, que significa ‘somni’ en àrab. El grup explora i barreja les arrels dels seus membres i les embolcalla amb aires de jazz, soul, cançó francesa, ritmes i melodies mediterrànies. La cantant i violoncel·lista franco-alegriana Nesrine Belmokh, per exemple, fa servir tant ornaments tradicionals com la tècnica vocal jazzística scat, que consisteix a vocalitzar síl·labes sense sentit, com si es tractés d’una improvisació de trompeta o de qualsevol altre instrument. I el percussionista valencià David Gadea crea ritmes mediterranis variats que intercala amb d’occidentals i més comercials, però amb una sonoritat molt arrelada.
Andrés Belmonte
Aquest músic valencià lliga les cultures àrab i valenciana i explota les possibilitats interpretatives de les flautes convencionals amb Tariq, que significa ‘camí’. Un treball complex que naix de resultes dels coneixements adquirits a Grècia, Egipte i Turquia. Entre més, redueix una peça orquestral àrab a quartet, fa ritmes de complexitat alta i alguns altres de més encomanadissos com el gnawa, mostra la bellesa tímbrica de l’ud i interpreta un cant de batre amb un ney turc i la veu.
Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Ahmed Touzani
El cantador xativí Pep Gimeno ‘Botifarrafa’ i el violinista i cantant marroquí Ahmed Touzani faran un concert que comparteix el mateix esperit de les propostes de Nes i Belmonte. De banda a banda del Mediterrani és un treball excepcional i necessari que mostra amb elegància i esperit didàctic el lligam que uneix la cultura valenciana i la nord-africana.
Eliseo Parra i Las Piojas
D’una altra banda, Eliseo Parra presenta una proposta amb Las Piojas, un grup d’alumnes seues i músics professionals que, sota el mestratge d’aquest músic imprescindible, reinterpreten jotes, seguidilles, fandangos, rondes, romanços, boleros, havaneres i més.
Sis veus
Aquest grup, encapçalat per la cantant i compositora Eva Dénia, interpreta Els dies i les dones, que segueix la línia del seu primer treball Sis Veus per al poeta. Utilitza elements musicals tradicionals per crear composicions i lletres noves. Aquest segon disc, però, inclou versos recitats de Lola Andrés, que entrellacen les cançons, i segueix un fil conductor, la dona en els diferents moments del cicle vital.
Mentre estigues viu, brilla
Mentre estigues viu, brilla és un concert de dotze hores en què vuit músics espectaculars, encapçalats pel prestigiós Efren López, fan variacions d’una mateixa melodia sota les imatges que ha enregistrat l’associació Mapasonor a l’Afganistan. Amb tot això, denuncien el sofriment d’aquest país i fan un homenatge a la seua cultura musical. Es retransmetrà en directe i en faran un documentari.
Tenores di Neoneli
Per últim, aquest grup sard presenta Gramsci, un’Omine, una Vida (‘Gramsci, un home, una vida’). Les lletres versen sobre la vida i l’obra d’Antonio Gramsci, gran pensador i polític que es va morir a les presons feixistes l’any 1937.
Aquest concert, però, és una oportunitat d’excepció per a comprendre la importància de la pràctica polifònica a la Mediterrània, que resta ben viva i funcional en àrees geogràfiques diverses, com ara a les illes de Sardenya i Còrcega i en alguns pobles del País Valencià.
Si bé es tracta d’una proposta vocal en format concert, acompanyada amb acordió, el launeddas tradicional i instruments de percussió, els oients escoltaran una manera de cantar que lliga directament amb els cants religiosos de la Vall d’Uixó i el Pallars, que són dos dels exemples més representatius i estudiats del país. Així doncs, Tenores di Neoneli faran una mostra del reconegut cantu a tenore i, per extensió, d’allò que els estudiosos anomenen ‘cants multipart’, un terme científic que es refereix a la manera en què la tradició superposa veus per crear conjunts harmònics d’una riquesa extraordinària, allunyada de les pautes que ha marcat l’acadèmia musical occidental.
Saraus, cercaviles i lluïment, a peu de carrer
Les propostes més festives són divendres i dissabte, sis i set de juliol, al centre històric:
La Jove Muixeranga de València i la Muixeranga de la Safor actuaran davant la Llotja, a la plaça del Mercat. I la XI Trobada de Colles de Dolçaina i Tabal de la Ciutat de València recorrerà el centre històric amb onze colles.
La nit de Cant al ras serà a la plaça de la Mare de Déu. Cantadors i versadors lluiran la seua capacitat per a improvisar lletres i interpretar cant d’estil i albaes. Al bell mig d’aquesta plaça emblemàtica, la rondalla del Grup de Danses El Poblet de Godella farà ballar tothom amb jotes, malaguenyes, seguidilles i fandangos. Abans, però, el mestre Ernest Machí oferirà un taller.
I, com a cloenda del festival, la pirotècnica Peñarroja de la Vall d’Uixó dispararà un castell de pals que recupera efectes i artefactes tradicionals.
L’oferta formativa
A més de tot això, Polirítmia ofereix una oferta formativa extensa, adreçada a docents i curiosos de tota mena:
Les catedràtiques Maria Cristina Aguilera i Pascuala Morote faran la conferència inaugural ‘Tradició musico-literària aplicada a l’educació: Maria Teresa Oller, paradigma del clàssic i el popular’, que tindrà ben present el treball d’aquesta gran folklorista, desapareguda recentment.
El crític musical i director de la revista Caramella Josep Vicent Frechina explicarà la poesia oral mediterrània. Al seu torn, el cantador Pep Gimeno ‘Botifarra’ protagonitzarà una conversa en què floriran tots els coneixements que ha adquirit com a músic i activista de la cultura popular.
També hi haurà tallers de danses tradicionals gregues i de maneres de fer música mediterrània, amb professors de tot arreu. Entre més, el multiinstrumentista Efren López en farà un d’experimentació per repassar els secrets d’algunes peces de la Mediterrània Oriental i, fins i tot, del Llevant. Tenores di Neoneli en faran un de polifonia de Sardenya. I la doctora Isabel Ferrer donarà algunes claus i estratègies per treballar les músiques tradicionals a l’aula, d’una perspectiva de gènere.
Un festival necessari
El Polirítmia s’afegeix a més iniciatives que reivindiquen i comparteixen músiques i danses de la Mediterrània: recorda les inspiradores Trobades de Música del Mediterrani que es van fer als anys vuitanta a València, i lliga amb la proposta de les Trobades de Música Mediterrània de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), amb l’apartat musical de la Mostra Viva del Mediterrani, amb el festival Cançons de la Mediterrània de Palma i amb el gran aparador del país, la Fira Mediterrània de Manresa (Bages).
