El nou procés independentista que pot esclatar i empènyer contra les cordes l’estat francès

Les reivindicacions territorials a l’estat francès mostren una intensitat excepcional. A la negociació sobre l’autonomia de Còrsega i l’estatus de Nova Caledònia, les demandes d’un referèndum a Bretanya i la judicialització de l’ús del català en els plens, aviat s’hi pot afegir un nou procés independentista.

En les eleccions legislatives a l’Assemblea francesa de l’any passat va passar una cosa mai vista: el partit independentista d’esquerres Tavini Huiraatira va aconseguir tots tres diputats de la Polinèsia Francesa, després d’haver-hi obtingut un membre per primera vegada l’any 2017. En aquell moment, el cap la formació, Oscar Temaru, va avisar que solament la independència resoldria els problemes del territori, i totes les mirades es van fixar aleshores en les eleccions a l’Assemblea de la Polinèsia d’avui.

Temaru ha apujat el to aquests darrers mesos i ha dit que les eleccions havien de ser tractades com si fossin un referèndum d’independència. En cas de victòria, diu que visitarà els estats veïns del Pacífic i les Nacions Unides, per assegurar-se’n el suport, i remarca que ja hi ha precedents d’estats, com ara Kossove i Vanuatu, que es van independitzar sense haver de fer un referèndum.

Sobre això, l’any 2013, l’Assemblea General de l’ONU va incloure la Polinèsia Francesa en la llista de territoris a descolonitzar, però, a diferència de Nova Caledònia, el govern francès s’ha negat a cooperar.

Un resultat electoral incert

En les eleccions a l’Assemblea de la Polinèsia de l’any 2018, Tavini Huiraatira solament va aconseguir 8 escons de 57 i va ser tercera força. Però el precedent immediat de les eleccions legislatives franceses canvia totalment les perspectives del partit.

Cal afegir-hi una divisió en augment de les formacions contràries a la independència. Això beneficia Tavini Huiraatira en un sistema electoral de dues rondes, que els permet de tenir possibilitats de desallotjar del govern els autonomistes de centre del Tapura Huiraatira.

Històricament, la divisió del sistema polític ha estat entre independentistes i contraris a la independència, però durant la darrera legislatura hi ha hagut un conflicte social fort arran de la política del partit de govern durant la pandèmia de la covid. L’executiu autonomista d’Édouard Fritch ha estat acusat d’haver privilegiat els dirigents del partit en les restriccions i l’obligatorietat de vaccinar-se, i d’haver-hi estat permissiu, malgrat que hi havia hagut molta mortalitat i que havia aplicat les restriccions amb duresa a la resta de la població.

La resposta a la covid ha estat el detonant d’un descontentament social com més va més gran, que ha anat acompanyat d’un augment d’imposts arran d’un greu dèficit del sistema social. Això ha causat dues escissions d’aquesta gran formació, A here ia Porinetia i Ia Ora te Nuna’a, que enguany també es presenten a les eleccions.

Per la seva banda, els independentistes han centrat el programa en la qüestió social, malgrat remarcar que l’única sortida possible per a la Polinèsia Francesa és la independència. El partit té unes expectatives sense precedents, amb moltes cares noves i un sector de la formació molt jove.

La segona ronda de les eleccions serà el 30 d’abril. Malgrat haver-hi sis llistes, tots els analistes diuen que la governabilitat és cosa de dos, o els actuals governants del Tapura Huiraatira, que van obtenir 43,04% l’any 2018, però que arriben debilitats i amb la previsió que perdin suport, o Tavini Huiraatira, que solament van treure un 20,71% dels vots, però que van guanyar les darreres eleccions a l’Assemblea francesa i tenen unes expectatives mai vistes fins ara. I, de fons, la possibilitat d’engegar un procés d’independència de l’estat francès.