Del polígon de Llevant al “Nou Portitxol”: un barri fragmentat entre la vulnerabilitat i el luxe

A primera línia de mar, el Palau de Congressos –llavors polèmic– dóna la benvinguda a Palma. Amb un hotel de quatre estrelles al costat amb vistes privilegiades i una autopista que fa de mur, darrere s’hi amaga una barriada que va néixer per a la classe obrera i que ara es va convertint en el nou nínxol d’estrangers amb alt poder adquisitiu: el Nou Llevant.

Aquesta situació s’explica pel fort boom immobiliari que ha viscut la zona. Solars buits que les promotores han reactivat ara per fer-hi pisos de luxe, els més cars dels quals s’arriben a vendre per més de dos milions d’euros, i amb anuncis gairebé exclusivament en alemany i anglès. Segons que destacava el Diario de Mallorca, amb una nova promoció que hi ha projectada s’arribaran al miler de pisos nous. Entre els nous residents rics, prop d’un 70% són alemanys.

Avui el barri està completament dividit en dos. En una banda, una desena de complexos residencials nous amb seguretat privada, silenci, i qualque cotxe descapotable amb matrícula del nord d’Europa. A l’altra, illes d’edificis alts amb patis interiors, façanes degradades que cauen a trossos, tanques oxidades, barreres perquè no la gent accedeixi als llocs comuns i residents de classe obrera.

N’hi ha que ho veuen molt clar: el barri es va gentrificant. Hi entra gent rica, la zona es revalora i els residents viuen amb el perill de ser expulsats. En canvi, el catedràtic en geografia i director de la càtedra d’estudis urbans de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Jesús González, si bé no descarta que “la taca de la gentrificació” es pugui estendre fins al Nou Llevant, associa el procés que viu el barri a una fragmentació. Ara com ara, diu, la població que viu a l’antic polígon és la mateixa, i hi ha una entrada de població nova en habitatges de nova construcció. Per tant, no l’expulsa. De moment.

Sí que és clar que la situació és negativa per a la barriada, malgrat que alguns veïns vegin amb bons ulls l’arribada d’una classe social més alta. “No és un barri que creixi de manera integrada. Hi ha una fragmentació simbòlica, una fragmentació social i, fins i tot, una fragmentació física i urbanística, perquè hi ha una diferència molt gran entre els edificis dels anys setanta i els que es fan ara”, comenta González. Passejar per la barriada i donar-hi un cop d’ull n’és la comprovació més ràpida. I, parlant de simbolismes, n’hi ha prou d’estar una mica atent per veure que un supermercat alemany obert el 2022 marca una de les barreres entre la barriada antiga i la nova.

Pel catedràtic, és molt difícil destruir aquestes barreres, sobretot les simbòliques. Defensa de crear espais comuns, com ara parcs, zones verdes que integrin les dues àrees i, sobretot, posar l’accent en la part més degradada, dotant-la d’equipaments i un paisatge urbà més bo que obliguin a la mobilitat.

La història del barri

El barri va néixer a la dècada dels anys seixanta per donar resposta a les necessitats d’allotjament de la immigració, sobretot la peninsular, moguda pel turisme de masses. Per tant, segons que detalla González, la població era majoritàriament obrera, de classe mitjana-baixa i amb molta gent de fora, sobretot andalusos. Avui, al barri, hi viuen unes 6.500 persones de moltes parts del món.

Amb el pas dels anys, la zona ha agafat un altre caire. “Les seves dimensions, la centralitat i la localització especial, entre la ciutat compacta i la primera línia de mar, ho converteixen en un espai cobdiciat pels interessos especulatius immobiliaris”, relata González. De fet, ell ja va vaticinar el 2000 això que finalment ha acabat passant: aquesta entrada d’alt poder adquisitiu. Si no hagués estat per la crisi del 2008, diu que el més lògic és que el procés que viu avui la barriada hauria tingut lloc el 2010. “La taca gentrificadora del Portitxol i el Molinar xoca amb la del Nou Llevant i ocupa tots els espais intermedis. És un taca que va creixent”, afegeix.

Una anècdota que González no veu aleatòria són els canvis de toponímia que es donen a la barriada: va començar amb el nom de “polígon de Llevant”, un concepte que es va veure pejoratiu, i va passar a ser el Nou Llevant. Ara el sector immobiliari, per distanciar-se de la realitat de la barriada, ho arriba a publicitar com el “Nou Portitxol”. Comenta: “El canvi és important, perquè intenten dir que ells pertanyen al Portitxol, no al polígon de Llevant”.

Un districte d’innovació fallit

Conscients de les problemàtiques i la vulnerabilitat del Nou Llevant, l’anterior equip de govern a l’Ajuntament de Palma, del PSIB, Més per Palma i Podem, hi va projectar el que havia de ser un districte d’innovació. Neus Truyol, avui portaveu de Més per Palma i, durant el mandat de l’esquerra, regidora de Model de Ciutat, explica que un dels motius pel qual es volia remodelar el Nou Llevant i la Soledat, barriada annexa, és que hi ha bastants centres educatius amb un alt índex d’abandonament escolar. És a dir, al·lots que tindran més dificultats per a trobar una feina i que sigui qualificada.

A més, aquests perills de gentrificació i de fragmentació sempre hi han estat. Un dels projectes per a fer del Nou Llevant un districte real d’innovació, semblant al 22@ de Barcelona, era la creació del Palma Tech, un nou campus de la UIB. De fet, Truyol recorda que havien aconseguit un acord amb la promotora Metrovacesa perquè els cedís de franc el solar a canvi de permetre uns altres usos al sòl. “Quan va entrar el PP a l’ajuntament s’havia de fer l’aprovació definitiva, però es va desestimar unilateralment”, lamenta Truyol. Considera que per a tenir una ciutat més dinàmica, diversa i en què es creïn sinergies, és necessari que la innovació també es faci dins el barri, atès que impulsaria la transferència de coneixement i talent a les empreses i viceversa.

“Veim molt perillosa la deriva del PP que dóna ales a aquesta especulació del sòl. Nosaltres vam aconseguir que un promotor privat cedís un solar per fer-hi la universitat i ells ho han aturat perquè torni a ser privat i fer-hi habitatges de luxe. És un exemple molt clar”, etziba Truyol.

No és l’únic projecte que ha tombat el PP. De fet, alguns veïns amb qui ha parlat VilaWeb, no veuen amb gaire optimisme el futur del districte d’innovació: “Tot s’ha paralitzat.” Com ara, i sempre ho ha estat, l’edifici de Gesa, avui protegit i que, abandonat, també és una finestra cap a la mar. No és estrictament de la barriada del Nou Llevant, però sí a pocs metres.

En concret, l’anterior equip de govern havia arribat a un acord amb Endesa, propietària de l’edifici, perquè en cedís una part en canvi d’un lloguer a preu baix. S’hi pretenia de fer cotreball, espais per a petites empreses joves i locals dels sectors econòmics que es volien potenciar. Ara, el PP té la intenció de comprar tot l’edifici, una operació que pot costar més de vuitanta milions d’euros, tot i que els populars calculen que l’operació serà de vint-i-cinc milions. “Amb la compra, desapareix l’edifici com a eix vertebrador del districte d’innovació. Es romp la lògica, perquè fer-hi un museu –que és el que pretén el PP– no en forma part. A més, fa que l’empresa no participi d’aquest districte i era una oportunitat per forçar que una multinacional es focalitzàs a Palma en les energies renovables i a crear sinergies amb unes altres empreses”, comenta Truyol.

Prohibit de fer més hotels

“La idea del districte d’innovació és compensar la iniciativa privada. Es fan edificis de luxe perquè els promotors saben que els tenen venuts abans de construir-los. En canvi, els de renda normal no els vendran perquè els preus són desorbitats”, analitza Truyol. De fet, comenta que ells ja van prohibir que s’hi poguessin fer hotels, que era allò que abans dels pisos de luxe s’hi volia fer a la zona. També hi havia interès a fer grans superfícies.

Per això, una de les solucions que es proposen per mitigar la fragmentació és la construcció de més habitatge públic. “Ja sabem que al PP li fa molta al·lèrgia i ho han aturat, però era molt important per al districte d’innovació i mitigar el procés de gentrificació que hi ha”, lamenta Truyol, que insisteix en la necessitat de fer aliances amb els veïns per fer projectes d’integració i diversitat cultural. “Desmunten el districte”, denuncia, i assenyala el PP. De fet, l’anterior equip de govern va arribar a projectar gairebé cinc-cents habitatges públics entre el Nou Llevant i la Soledat, que també viu els perills de la gentrificació i la fragmentació.