Polèmica per la falta de reconeixement dels traductors en algunes obres del Teatre Lliure

La setmana passada, el Teatre Lliure de Barcelona va presentar la programació de la temporada que ve, la primera amb Julio Manrique al capdavant de la institució. La rebuda tant de la crítica com de l’opinió pública va ser molt bona i tothom n’elogiava el potencial de les obres: La gavina, d’Anton Txékhov; Hamlet, de Shakespeare; El público, de Federico García Lorca; El misantrop, de Molière; L’herència, de Matthew López; Fantàstic Ramon, de Clàudia Cedó; la reprogramació de l’aplaudidíssim L’imperi categòric, de Victoria Szpunberg, o La brama del cérvol, de la Calòrica, entre molts més. La llista és llarga.

Així i tot, hi va haver un detall important que no va passar per alt: en la programació, hi ha obres en què s’explica de qui és la traducció i n’hi ha unes altres en què no. És el cas de La gavina, El misantrop, Hamlet i Electra, tal com un usuari de X va advertir en un piulet, en què demanava al teatre que ho precisés. La polèmica va tenir tant de ressò, que fins i tot l‘Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha acabat pronunciant-se de manera crítica amb la institució.

Hola @teatrelliure. Veig que a la programació 24-25 no consta de qui és la traducció de La gavina, El misantrop, Hamlet i Electra, però sí a The employees, L'herència i Una mena d'Alaska. En els primers només consta qui en fa l'adaptació. Ho podeu precisar, si us plau? Gràcies

— Lluís Hansen Fors 🎗🏳️‍🌈 (@ForsLluis) June 16, 2024

L’usuari Lluís Hansen va ser el primer de notificar-ho. El Lliure va respondre-li ben aviat que la traducció de La gavina l’havien fet els mateixos adaptadors de l’obra –Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique– a partir de traduccions ja existents; la d’El misantrop, el director –David Selvas–, el dramaturg –Sergi Pompermayer– i el versificador –Pablo Macho–, que, segons el Lliure, “n’han fet una versió lliure a partir de l’original”, igual que s’ha fet amb Hamlet, amb dramatúrgia i direcció de Chela de Ferrari. Finalment, Electra l’adaptarà Albert Arribas, “probablement a partir de les traduccions ja existents en català”, tal com es podia llegir als piulets publicats i esborrats posteriorment pel Lliure. Sergi Pompermayer també va respondre-hi:

Hola Lluís. El Misantrop que fem al @grecfestivalbcn i al @teatrelliure és una versió lliure on hem escrit tot el text de cap i de nou. El Pablo Macho ha escrit els versos alexandrins a partir de la dramatúrgia feta pel Selvas i jo mateix i del text original en francès. Abraçada

— Sergi Pompermayer (@SergiPomper) June 18, 2024

Un cop la institució cultural va aclarir a càrrec de qui anirien les traduccions, va esclatar la polèmica, sobretot, perquè els usuaris denunciaven que el Lliure treballés a partir de traduccions ja fetes sense reconèixer-ne els drets d’autor i econòmics, i perquè, segons diuen, no és la primera vegada que passa:

@teatrelliure totes les traduccions ja existents d'obres literàries tenen drets d'autoria (morals segur i moltes vegades també econòmics), ens podeu dir quines traduccions són?

— Anna Valor Blanquer (@valoranna) June 17, 2024

Plagia millor, que diria en @mnlolle.
I és que tot això ja va passar fa un parell d'anys amb els mateixos implicats i a propòsit d'una altra "traducció", en aquest cas de Les tres germanes. Molt mala praxi, @teatrelliure, més encara quan hi insistiu. https://t.co/tfpRz7HtPs

— Miquel Cabal Guarro (@miqcab) June 17, 2024

Quan vaig treballar a la CNTC, vaig adonar-me de la de diners que es fan signant adaptacions i traduccions dels clàssics. Perquè un % de la taquilla va directament a les seves butxaques.

El pastís pels de sempre. https://t.co/ut8iDl88jx

— Júlia Barceló (@Barcelo_neta) June 17, 2024

Quan van fer #Macbeth al @teatrelliure, vaig preguntar en roda de premsa sobre quina traducció s'havien basat per fer l'adaptacio de @paucarrio. El mateix Carrió va dir que era seva, però després, al web, van enllaçar la versió de Miquel Desclot publicada per @Ed_proa el 2017. 🤷🏻‍♂️ https://t.co/9reinprbA2

— Jaume Forés Juliana (@ForesJuliana) June 17, 2024

Després de la polèmica, el Teatre Lliure ha emès un comunicat anunciant que tot plegat havia estat fruit d’un error de contingut en els texts dels piulets, que ells mateixos consideren “desafortunats”. Així i tot, el comunicat només respon a la traducció de l’obra de Txékhov. Alhora, aclareix que la versió de La gavina no és una traducció sinó una reescriptura lliure de l’obra original. “El text que presentem és un text completament nou i escrit de manera específica per a l’espectacle.” El comunicat també assenyala les traduccions consultades a partir de les quals s’ha fet la reescriptura. Són aquestes: les dues versions franceses traduïdes del rus per André Markowicz i Françoise Morvan (1896); la traducció al castellà d’Augusto Vidal (1990); la traducció al català de Cristina Genebat de la versió anglesa de Martin Crimp (2010) i, finalment, la traducció al català de Raquel Ribó (1997). D’aquesta manera, asseguren que el Lliure “manté i mantindrà sempre un respecte i un compromís absolut amb la feina i els drets dels autors i dels traductors”. A més, també informen que, una vegada estrenada l’obra, posaran el text a disposició de qui ho demani “per a poder valorar-ne l’originalitat”.

pic.twitter.com/rQQWLGCsoe

— Teatre Lliure (@teatrelliure) June 18, 2024

Així i tot, sembla que el comunicat no ha estat suficient per a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que poques hores després hi ha respost. En el seu comunicat, l’AELC acusa el teatre d’un possible cas de mala praxi en l’àmbit de la traducció i denuncia que “no acreditar l’autoria de les traduccions, així com modificar o adaptar obres traduïdes sense el consentiment explícit del traductor, suposa una vulneració flagrant dels drets d’autor, tant dels drets morals —que són irrenunciables, inalienables i imprescriptibles— com dels drets patrimonials.” Alhora, alerten que l’AELC està recollint els casos en què es vulneren aquests drets i que, per tant, valoraran “la millor manera de procedir”.

Una de les primeres mesures que proposen és que el Lliure corregeixi la informació de la seva web i que hi afegeixi qui n’ha fet la traducció o a partir de quines traduccions se n’ha fet l’adaptació. “Això cal que s’emprengui de manera immediata i amb independència de les accions que pugui requerir cada cas particular”, diuen.

❗️ Comunicat de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) davant d’un possible cas de mala praxi en l’àmbit de la traducció per part del @teatrelliure

També a https://t.co/doj9XlQxtU pic.twitter.com/xCXB4mDyFo

— AELC (@EscriptorsAELC) June 18, 2024