21.06.2022 - 15:10
La incapacitat per a parlar català dels socorristes i el personal de bar de la piscina municipal de les Borges Blanques (les Garrigues) ha aixecat molta polèmica a les xarxes socials. I és que, segons que n’ha denunciat a Twitter un usuari, cap dels treballadors de la piscina municipal ha estat capaç d’atendre’l en català, arribant-li a exigir que els adreci directament en castellà.
La normativa estatal ens obliga a realitzar el contracte d’adjudicació del servei de socorristes per concurs, que ha guanyat una empresa de Jaén, per això no parlen català. Vetllarem per a que es compleixi estrictament la prohibició de no fumar.
— Aj. Borges Blanques (@AjBorgesBlanque) June 20, 2022
El consistori ha sortit al pas de la controvèrsia tot defensant que l’empresa de socorristes contractada és de Jaén, i que per tant cap dels seus treballadors entén ni tampoc parla el català. El concurs, expliquen, s’ha dut a terme en acordança amb la normativa espanyola, que impedeix els contractants d’incloure a l’oferta unes exigències d’idioma que la Constitució no contempla.
En aquests casos, afegeixen, el criteri que preval per sobre de la resta és el preu: l’empresa que presenti la factura més econòmica s’endú la contractació. La batllessa del municipi, Núria Palau (Junts), ha avançat que compareixerà aquesta horabaixa per a desgranar els detalls del concurs.
Sigui com sigui, el cas ha sigut rebut amb indignació per diverses entitats i personalitats que treballen per la defensa de la llengua. És el cas de Gerard Furest, professor de català i cap de la secció de llengua de l’Intersindical, que ha titllat l’incident “d’una gravetat absoluta.” I ha afegit: “D’això és del que el Consell per la República, Jordi Turull, Toni Comín, Laura Borràs i altres en diuen ‘control del territori’, de rebentar la llengua des de les institucions que ‘governem’?” L’escriptor Joan-Lluís Lluís també es mostra contundent: “Que es contractin persones per situacions d’urgència sense exigir que parlin la llengua de la gent que poden haver de socórrer em sembla una inconsciència“, diu en una piulada.
Això de l' @AjBorgesBlanque, amb alcalde de @JuntsXCat, em sembla d'una gravetat absoluta. D'això és del que el @ConsellxRep, @jorditurull, @toni_comin, @LauraBorras i altres en diuen "control del territori", de rebentar la llengua des de les institucions que "governem"? pic.twitter.com/xLMFef1ayL
— Gerard Furest (@gerard_furest) June 21, 2022
Que es contractin persones per situacions d'urgència sense exigir que parlin la llengua de la gent que poden haver de socórrer em sembla una inconsciència.
— Joan-Lluís Lluís (@Joanlluislluis) June 21, 2022
Més conciliadora –però igual de crítica– ha estat Plataforma per la Llengua, que ha recordat a l’Ajuntament de les Borges Blanques que el consistori pot establir clàusules lingüístiques en la contractació, i que”encara que aquestes clàusules no existeixin, en cap cas l’empresa prestadora del servei pot incomplir la llei. Fer-ho és causa de resolució de contracte.” Alhora, l’entitat recorda que “l’estatut estableix que els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística reconegut a les administracions a Catalunya. Això també obliga a les entitats privades que exerceixen funcions públiques” i que “la llei de política lingüística diu que el personal al servei de les administracions ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de català.”
Hola, @AjBorgesBlanque, us volem recordar que:
1) L'Ajuntament pot establir clàusules lingüístiques en la contractació.
2) Encara que aquestes clàusules no existeixin, en cap cas l'empresa prestadora del servei pot incomplir la llei. Fer-ho és causa de resolució de contracte. https://t.co/2g9B6p6jMh— Plataforma per la Llengua Segrià (@PLSegria) June 21, 2022
