28.11.2019 - 21:50
|
Actualització: 29.11.2019 - 10:04
Alfonso Guerra, García Margallo, Nicolás Redondo i algunes altres figures del passat polític espanyol van fer públic ahir un manifest en què reclamen a Pedro Sánchez que no pacte amb Esquerra Republicana de Catalunya. El manifest, profundament nacionalista, diu que assistim a una ‘inquietant polarització de la vida pública’ i que la unitat de la nació (espanyola) és un bé a preservar per damunt de cap altre.
Alhora, també ahir, una piulada del president de la Generalitat, Quim Torra, en què es recomanava aquesta entrevista d’Andreu Barnils a Paul Engler va desencadenar una insòlita cacera de bruixes amb els principals mitjans espanyols i unionistes esquinçant-se les vestidures dramàticament.
Ciutadans –precisament ells havien de ser!– han demanat que el president comparega al parlament ‘per donar explicacions’ –per donar explicacions de recomanar una entrevista o un llibre? I alguns dirigents dels comuns, cada volta més polaritzats del costat espanyol, han aprofitat la piulada per tornar a demanar eleccions i dir-li de tot, a Torra –i això que Engler, curiosament, és un dels autors de moda de l’esquerra rupturista europea.
Tot és tan estrambòtic i fora de lloc que cal preguntar-se quina és la raó de fons de tot plegat? Aparentment, és la frase de l’autor nord-americà que fa de títol de l’entrevista de VilaWeb: ‘Si els catalans voleu guanyar, heu de polaritzar molt més, pressionar molt més i acceptar alts nivells de sacrificis.’ En el fons és una altra cosa…
Perquè la frase, com tothom que tinga una mínima capacitat lectora pot entendre, la diu Paul Engler, que és un expert mundial en no-violència i lluita pels drets civils. I per tant no té gens de trellat acusar el president pel contingut d’aquests mots. La frase no la diu el president Torra. Torra es limita a dir que l’entrevista i el llibre són interessants. I què? Què ja hem arribat al punt que no es pot ni dir que un llibre et sembla bo o que t’agrada una entrevista?
He dit abans, però, que darrere de tot això hi ha una altra cosa i aquesta cosa és la por. La por del creixement constant i de la consolidació de l’independentisme. La por dels ‘majoritaristes’ de deixar de ser aviat, si no ho han deixat de ser ja, majoria. La por d’haver d’acceptar ells que no són majoria. Aquesta por, cada dia més descontrolada, és la que fa que l’espanyolisme estiga exacerbat i reactiu i vulga crear una polèmica de qualsevol cosa.
Així observeu que tots els titulars i totes les declaracions incideixen en l’ús que fa Engler de l’expressió ‘polarització’ i volen criminalitzar que qui siga, Engler, Torra, jo, vós o el sursumcorda, presenten el debat polític en aquests termes.I per què això? És molt simple. Perquè precisament la història de la desobediència civil ensenya que la polarització de la societat és una eina no solament correcta sinó imprescindible per a somoure una societat adormida i, doncs, fàcil de dominar.
Només així, polaritzant les posicions i despullant l’altre, es pot demostrar i fer entendre als ciutadans que aquesta dominació és injusta. I només així es pot aconseguir que els ciutadans vegen la diferència entre ser al costat correcte de la història o a l’incorrecte. Distinció que, com més clara és l’opressió o més s’aprima la democràcia, és la que més pot fer créixer la consciència civil dels ciutadans i enfortir-la fins al punt de tombar el monumental poder polític, mediàtic i coercitiu que voldria que tot continuàs igual eternament. És a dir, no polaritzat. És a dir, somort. És a dir, manant ells.
