Poemes de Nadal infantils per a recitar enfilats a la cadira

“Enfilat a la cadira/ i al voltant d’aquesta taula/ ara que tothom em mira/ trio prendre la paraula”, diu un poema de Roc Casagran. Aquest recull de trenta poemes infantils de Nadal que us oferim és justament per a donar la paraula als infants, aquests dies de Nadal, tan assenyalats, en què ells són una mica els reis.

Quins són els poemes de Nadal més adients perquè recitin els infants? Voleu ensenyar un poema als nens de casa, més enllà dels típics que aprenen a l’escola? Dimonis i pastors, Jesús i la Mare de Déu, el bou i la mula, el bruc i el galzeran… Tot això que “fa Nadal” ho tenim enclòs en els poemes per a la mainada, els versets per a recitar enfilats a la cadira.

Us oferim una quinzena de peces simples i fàcils, uns poemes curts a l’abast dels més petits; però, també, una altra quinzena de més llargs i profunds, adequats per als qui ja són més grans i tenen més memòria. És a dir, en el nostre recull trobareu poemes per a totes les edats, dels que comencen a recitar als que ja són uns experts. Us oferim també uns quants vídeos, perquè tots, xics i grans, puguin aprendre els poemes més fàcilment.

Poemes per als més petits

“Com alegre campaneta” (popular)

Heus ací, segurament, els versets més fàcils de tot el repertori. Fàcils i alegres. I si voleu veure’ls recitar, més avall en teniu el model de la blocaire Mel i Sucre.

Com alegre campaneta 
que no para de tocar, 
avui el meu cor batega 
perquè us vull felicitar. 
Bon Nadal! 

“Cançó de Nadal” (Joan Maria Guasch i Miró)

Cinc versos simples que ens parlen de les plantes per a guarnir el pesebre: el bruc i el galzeran. El bruc és un arbust de fulles verdes tot l’any i de flors petites; i el galzeran té flors menudes i aquelles baies vermelles que de seguida ens fan pensar en Nadal.

Bruc i galzeran
per guarnir el pessebre
i un trosset de gebre
al raig de la font que tomba ventant,
bruc i galzeran.

“Dimoni pelut” (popular)

Una cantarella popular per a riure’ns del dimoni, expulsat de l’infern per massa pelut i que, per acabar-ho d’adobar, perd el banyam en un forat estret. Uns versets simples i divertits.

Dimoni pelut,
que a l’infern no t’han volgut,
has passat per un forat
i les banyes t’hi han quedat.

“Poema de Nadal” (popular)

Dues estrofes nues i fàcils per als més xicarrons. Un poema popular que ens duu llum i ens convida a viure la festa amb joia i xerinola: “Tot és alegria el dia de Nadal.”

El sol brilla,
el cel és blau,
tot és alegria
el dia de Nadal.

Doneu-me pollastre,
doneu-me torrons;
fem xerinola
i cantem cançons.

“Cançó de Nadal” (Francesc Bofill, Antoni Puig, Francesc Serrat)

Un text a l’abast dels més xics, tot i que requereix un cert esforç de memòria. Ideal per a practicar a l’escola o a casa. Va sortir publicat en el llibre Juguem cantant, 1 el 1991 i en aquests trenta anys s’ha divulgat moltíssim.

L’escola és tancada,
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda el carter.

—Que tingui bon dia,
avui és Nadal!
¿No té una carteta,
no té una postal?

—Li dono una carta
del seu fill Pasqual,
que des de Suïssa
li diu: Bon Nadal!

Estigui contenta,
Jesús ha nascut;
per dur-nos la joia
al món ha vingut.

“Palla joiosa” (Ramon Muntanyola)

Un poema simple que ens duu pau, caliu i confort. La mainada –sobretot els qui vulguin practicar el so de la ela palatal– us el faran viure. Els grans, escolteu-lo amb els ulls aclucats…

Joiosa, la palla
fa avui de bressol.
Joiosa, la palla
l’Infant embolcalla…
i es daura de Sol.

“Pessebre màgic” (Ricard Bonmatí)

En aquest poema, la senzillesa –i fins la col·loquialitat– s’apodera dels mots per fer-nos entrar de ple en el pessebre, amb rius de plata i una estufa que és un bou. Més avall el trobareu cantat per Neus Castañer.

Muntanyes de suro,
figures de fang,
casetes de duro,
campanes ning-nang.

Un riu fet de plata,
i els ànecs, nedant;
darrere una mata
hi ha un home cagant.

A dins d’una cova
hi ha gent que no es mou;
un nen sense roba,
l’estufa és un bou.

La neu és farina,
cotó el núvol blanc,
la mare una nina
i Déu un infant.

“Nadal ja ha arribat” (popular)

Uns versets d’autor desconegut, que són un cant a l’amor universal: “Que bonic que és estimar!” Al primer vers hi podeu posar l’edat que tingui el rapsode.

Tinc X anys i sóc bufó
i de coses en sé un piló.
Sé cantar, jugar i saltar,
però… que bonic és estimar.

Estimo els peixos
estimo les flors
i els nens de tots colors.

Nadal ja arribat!
Quina il·lusió!
I per a tots vosaltres
aquest petó.

“Visca els tres Reis de l’Orient”

Una cantarella molt i molt coneguda, d’autor anònim, que ens parla amb innocència dels regals dels Reis, uns regals que avui no s’estilen però que foren durant segles els únics que es podien esperar.

Visca els tres Reis
de l’Orient;
que porten coses
a tota la gent:

Una botifarra
per la meva mare,
un got de vi
pel meu padrí,
un tall de coca
per la meva boca,
un tros de pa
pel meu germà.

“Festes de Nadal” (popular)

Més que un poema és una rastellera de rodolins, que ens duu de Nadal a Reis d’una revolada. Un poema que, bo i recitat, fa patxoca i que és a l’abast de tota la mainada.

El dia de Nadal
tots a casa tal com cal.

Picarem fort el tió
perquè cagui molt torró.

Sant Esteve és l’endemà
el capó ens hem d’acabar.

Tots contents com bordegassos
a veure l’home dels nassos.

Sense poder-ho evitar
aquest any ja se’ns en va.

L’any nou ha arribat
i tots junts l’hem celebrat.

Per fi la festa esperada
que alegra tota la mainada.

“Nadala per als nouvinguts” (Joana Raspall)

Un poema simple que és, alhora, una reivindicació del català com a llengua d’acolliment.

Us vull dir “Feliç Nadal”
i us ho dic en català.
Totes les llengües són bones
per beneir i estimar.

Quan l’amor es fa paraula
de tothom és ben rebut;
amb amor, doncs, us desitjo
benestar, pau i salut!

“Pessebre” (Ramon Muntanyola)

Un poema d’un ritme i una musicalitat molt acurats. “Jo tinc un pessebre bonic com cap més”: deliciós. Al capdavall, el trobareu recitat per Assumpció Ortet.

Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa,
tot blanc de tants bens.

Figures i cases
d’argila i paper,
corrals amb gallines,
dos bous i un pagès.

Tres dones que renten
amb l’aigua d’un rec,
i una altra que fila
i un vell que té fred.
Pastors que s’admiren
i ignoren per què.

Jo tinc un pesebre
bonic com cap més.

“Desembre” (Miquel Martí i Pol)

Miquel Martí i Pol ens ofereix uns versos de les figures del pesebre. La grandesa del poeta és saber-se posar a la pell del nen.

Quan ve Nadal fem el pessebre
Amb rius, muntanyes de colors,
El caganer, l’estrella, l’àngel,
El nen, la mare i els pastors.
Cantem cançons i mengem neules,
També torrons i altres llamins,
I per arrodonir les festes
Que omplen de joia grans i nins,
Ens aboquem a les finestres,
A esperar els reis que van venint.

“Passen ales d’àngels” (Rossend Llates)

Un poema fràgil i bonic com una ploma. Ens duu a l’albada del dia de Nadal, quan neix Jesús.

Passen ales d’àngels
sobre dels teulats
per anunciar-nos
que Jesús és nat.

Passen a volades
tots cap a Betlem.
Darrera, nosaltres
també hi anirem.

La nit és tot clara
que l’Infant ho vol;
la nit fuig per sempre
davant d’aquest Sol!

“Les joguines” (Francesc Bofill, Antoni Puig, Francesc Serrat)

Un poema innocent, amb un vocabulari molt ben triat i amb una estructura molt intel·ligent. Escaient per al dinar de Nadal o bé el de Cap d’Any, abans de la diada dels Reis.

Les joguines, molt cansades,
estan tipes de voltar;
dins el sac totes plegades
s’han posat a rondinar.

Al rei negre li demanen
que les deixi en un balcó.
“Ho faré”, diu el rei negre,
“i com més a prop millor.

Si el rei ros no ens ho complica,
si el rei blanc dóna permís,
ara us pujo de seguida
al balcó d’un cinquè pis.”

Quan el sol ja despuntava
vaig alçar-me del meu llit.
Quina sort, quantes joguines
m’han deixat aquesta nit!

“El pessebre” (Joana Raspall)

Si teniu dos infants o més que vulguin recitar, heus ací un poema ideal. El pesebre s’ha desvetllat amb les campanes i, com en un film, Joana Raspall repassa tot el quadre escènic amb una descripció amena i irònica. Si voleu, podeu sentir com el recita Àngel Llàcer.

Ning, nang, ning, nang!
Les campanes de Nadal
han despertat el pessebre.

Fan trip, trap, patrip, patrap,
tres camells. Ningú no sap
de quines dreceres vénen.

Xup, xup, xup…
Al tupí fumat i brut,
la sopa bull tant, que vessa.

Tric, catroc, catric, catroc,
els pastors van amb esclops
i samarres ben calentes.

Be, be, be!,
l’ovella no sap per què
tot és suro i no pas herba.

Una dona està rentant
i no fa pim, pam, pim, pam.
Té el picador sempre enlaire
perquè el riu és un mirall
i no vol trencar el cristall!

Poemes per als més grandets

“Poema de Nadal” (Roc Casagran)

Un poema exquisit de Roc Casagran per a donar la veu als pobres. Un text amb esperit transformador: “I brindo per l’esperança d’anar fent un món com cal.” Sota el darrer vers, en podeu veure una versió de Musicant, l’escola de música de Cardona (Bages), musicada per Xavier Ventosa, amb lletra adaptada al confinament.

Enfilat a la cadira
i al voltant d’aquesta taula
ara que tothom em mira
trio prendre la paraula.

Parlo per donar la veu
als que no deixen parlar
i perquè mai no oblideu
a qui no es pot pagar el pa.

I també per un record
que escalfi com flama i brasa
a qui li falli la sort
o hagi de ser lluny de casa.

I brindo per l’esperança
d’anar fent un món com cal.
Que el demà just ja s’atansa
i us desitjo un bon Nadal.

“Aplega el Nadal” (Joan Josep Roca Labèrnia)

Un poema fràgil, que ens pinta amb pinzellades simples les sensacions de la nit de Nadal: el fred i el caliu, la foscor i la llum, l’olor de pa torrat…

Aplega, el Nadal,
al si de la llar,
amb el pa torrat,
el fred i el portal.
Quatre sentinelles,
tot mirant el foc,
van posant estrelles
en un cel ben fosc.
Aplega, el Nadal,
dintre l’establia,
en Josep somia,
Maria no tant.

“El caganer” (Francesca Aubanell)

Ja era hora! Un poema dedicat a la història de la figura més eixerida i escatològica del nostre pesebre: el caganer.

Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.

Un majoral l’apressa:
“Vinga, vinga, caganer!”
Que tot això et passa
per ser massa llaminer.

L’estel que tot ho vigila
se n’adona, d’aquest fet.
“Poso la llum més fluixeta”,
li diu a l’angelet.
No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.

“Les figures del pessebre” (Joan Llongueras)

Heus ací un poema llarg, però no pas difícil, ni de recitar ni d’entendre. Després d’introduir-nos amb alegria i coratge en l’època hivernal, ens presenta plàsticament les figures del betlem. En acabat, en podreu veure una interpretació del cor infantil de l’Orfeó Català de fa vint-i-set anys.

Nadal! Nadal!
Un pas de pardal,
s’allarga el nou dia!
Nadal! Nadal!
A l’home mortal
revé l’alegria!
Cantem i ballem.
Saltem i brinquem.
Deixem la tristesa!
Fem ara, germans,
donant-nos les mans,
florir la infantesa.

Oh que dolça s’ha escampat
la llum d’or del jorn que avança!
Porta als ulls nova esperança;
porta al cor nova bondat!

El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.

La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.

La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.

El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.

El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.

La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d’ous
i el sac de farina.

Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.

Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.

També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.

Figures eternes
de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.

Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh fràgils figures
de Nostre Senyor.

 “Nit de Nadal” (Guerau de Liost)

Un poema d’estructura simple, amb un vocabulari prou a l’abast de tothom, i amb imatges magnífiques, com la dels àngels brodant el cel d’estels. Quan us el recitin –si pot ésser, la nit de Nadal–, us encomanarà pau i serenor.

La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D’un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és Nat.

El bou recula
poquet a poc.
“Decanta’t, mula,
per fer-li lloc.”
Oh meravella!
Penja una estrella
de l’embigat.
Les profecies
són aquests dies,
Jesús és nat.

La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

“Non-non” (Joana Raspall)

Un altre poema extraordinari de Joana Raspall, que té la virtut que és coral, amb totes les figures típiques de Nadal dialogant com una mostra de generositat i amor. I tot això estrafent una cançó popular conegudíssima sense malmetre-la. Quin prodigi!

Què li darem al Noiet de la Mare?
Què li darem que li pugui agradar?
L’ovella diu:
—Esquileu-me la llana,
que un matalàs ben tovet se’n farà.
Diu el vell pi:
—Recolliu-me les branques
i enceneu foc per donar-li escalfor.
—Muuuuuunyiu-me bé
—diu la vaca calmosa—
i de llet deu-li un bon petricó.
—Jo faré mel
—diu l’abella feinera—
que el llavi tendre li pugui endolcir.
—Jo —diu el vent—
arracono les boires
perquè l’Estel il·lumini el camí.
—Si tingués veu
—diu la flor—, jo voldria
fer-li cantades bressant-lo en el llit.
El seu desig
ple d’amor fa el prodigi.
Sense cantar-li, l’Infant s’ha adormit.

 “Estels de muntanya” (Rosa Leveroni)

La poetessa Rosa Leveroni ens va deixar poemes simples i alhora colpidors com aquest, que transmet magistralment la força del silenci encalmat i la joia inefable de la nit de Nadal. Un poema per a recitadors iniciats.

Estels de muntanya,
lluna dels estanys,
neu fina dels arbres,
renovats paranys!

Dolça fumerola
del poble arrupit,
que en la pau espera
la Pau de la nit.

Tendra melodia
del fred hivernal,
que ens portes la Joia.
Oh, Nit de Nadal!

“Cançó de l’estrella” (Jacint Verdaguer)

El gran Verdaguer va escriure aquest poema per al llibre Jesús Infant, publicat el 1893, quan tenia quaranta-vuit anys. La delicadesa dels versos es combina amb l’elegància i la solidesa de l’estil. Hi parla l’estel de Nadal, guia inequívoc cap a l’establia. Després del poema el podreu sentir recitat.

Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l’estel del matí.

Amb roba daurada
jo enfilo en l’atzur
el camí més pur
que hi ha a l’estelada.

Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d’astre
i aroma de flor.

Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l’Infant
un cel que m’espera.

Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?

“Bressol de pobre” (Miquel Costa i Llobera)

En el poema següent sembla que Miquel Costa i Llobera ens expliqui un petit conte. Però de fet ens parla d’amor o, més ben dit, de l’art d’estimar: “fer d’espines un niu blan, vetaquí l’art d’un cor de mare!”, diu.

Dins una casa de pagès,
per l’infantó que hi fa l’entrada,
han adobat el rústic bres
d’antiga fusta mig corcada.

La pobra mare, que es desviu
perquè el fillet més bé hi estiga,
com una aucella al fer son niu
busques cercà per la garriga.

Mes, de quina herba les trià?
D’aritja, arreu tan espinosa
i allò de molles servirà
baix d’una pell forta i llanosa.

La pell en doble de moltó,
matalasset de llana fina,
serà més blana a l’infantó
damunt l’aplec de tanta espina.

Ai! Aqueix bres, amable niu
fet per l’amor i l’indigència,
un símbol és ben expressiu
de nostra sort en l’existència.

Rams de dolor que ocults estan
a l’innocent fan goig encara…
Oh! I fer d’espines un niu blan,
vetaquí l’art d’un cor de mare!

“El fred” (Maria Beneyto)

Un poema més llarg per a donar una oportunitat als rapsodes més atrevits. La poetessa Maria Beneyto ens presenta el fred com un home trist, una ànima pura refusada per tothom. O no ben bé per tothom…

El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.

Tothom li tanca la porta:
“¡Vés-te’n fred!”.
I el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida:
“!Vés-te’n fred!”
I el fred se’n va.

Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la boirina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.

“L’infant” (Carles Torner)

Uns versos de reflexió: en aquestes festes no podem deixar de banda els qui pateixen. I, encara més: tenim una avinentesa ideal per a entendre que, en la immensitat del temps i de l’espai, som ben poca cosa. Si voleu veure i sentir l’autor, Carles Torner, recitant el poema, el trobareu al capdavall d’aquests versos.

Abans de tenir pressa, abans d’inventar l’hora,
abans dels dinosaures, de Tarzan, dels darwinistes,
abans dels metros, dels llaguts i dels trineus,
abans del mar, conqueridor sense cronistes,
i dels estels parant la taula dels desficis,
abans dels savis, les presons i els coliseus
i tota terra d’artificis,
quan tot era un mantell de buit molt fi
i el negre un sol color sense cap vora,
aquest dolor d’infant que plora
ja era aquí.

“Nova lletra al Cant dels Ocells” (Clementina Arderiu)

I per acabar una peça bellíssima, d’una gran delicadesa, que calca el “Cant dels ocells”, aquesta cançó popular i nadalenca que va popularitzar Pau Casals. Clementina Arderiu fa actuar –interactuar– tots els ocells de la nostra natura per homenatjar, sobretot, la Mare de Déu.

Tothom es desvetllà
en veure clarejar
la nit com una aurora.
El sol girà camí,
la lluna resplendí;
fa un aire que enamora.

Els ocellets també
ja saben qui naixé
al fons de l’establia,
i canten dolçament
seguint el bressament
de la Verge Maria.

Omplint la quietud,
l’alosa i el cucut
alternen les passades;
el tord d’alegre vol
s’acosta al rossinyol
per acordar tonades.

La merla, la perdiu,
el passerell joliu
i el gaig també s’hi posen;
fora d’un cant tan bell
no resta cap ocell:
fins els més xics hi gosen.

“Jesús, Nostre Senyor,
sou joia i sou claror
en la nit fastuosa”,
els ocells van dient,
seguint en pensament
la Mare gloriosa.

“El camell despistat” (Núria Freixa)

Una peça delicada, amb la veu d’un nen il·lusionat que parla amb un camell despistat. Amb un to si és no és irònic, transmet tendresa: “El seu somriure i el meu s’han volgut fer companyia.”

Un camell m’ha preguntat
cap on era l’establia.
Portava mel i mató,
panses i figues, nous i olives.

Jo l’estrella li he indicat,
ella li farà de guia.
També duia molts regals
i anava ple de joguines.

He pogut llegir el meu nom
en una que sobreeixia.
El seu somriure i el meu
s’han volgut fer companyia.

‘Poema de Nadal’ (fragment final del cant IV) (Josep M. de Sagarra)

Acabem amb una tria difícil, perquè el Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra és una peça d’art i agafant-ne un bocí ens arrisquem a esguerrar-la. Els versos ens parlen de saber-nos nus, de saber-nos no res, i alhora de sentir-nos units i joiosos de tenir-nos a prop.

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben acostats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l’alè de la mula i el bou!

En voleu més?

Aquests poemes han sortit d’un parell de llibres i de pàgines web que n’apleguen. Els llibres són aquests:

—Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, de Joana Raspall, amb il·lustracions d’Ignasi Blanch i pròleg de Carles Duarte. Edició a cura de Mercè Ubach (Editorial Mediterrània).

—50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira, amb pròleg de Salvador Cardús. Edició a cura de Jaume Subirana (Ara Llibres).

I les webs recomanades són:

—La de Nati Bergadà.

—La de Quart Creixent a l’Aula d’Infantil.

—I la dels Goigs i devocions populars.