Vicent Andrés Estellés deu ser dels poetes més musicats del nostre país. Els versos d’Estellés han inspirat nombrosos músics, que han convertit les seues paraules en grans himnes. De fet, segurament aquesta és una de les coses que han fet que Vicent Andrés Estellés persistesca de generació en generació, com si fos una rosa que va de mà en mà.

Avui que celebrem el centenari del seu naixement, VilaWeb ha volgut recuperar algunes de les cançons més conegudes, que han engrandit encara més el poeta de Burjassot i han fet que els seus versos continuen més vius que mai. Vicent Andrés Estellés va ser musicat per Ovidi Montllor; de fet, eren grans amics. Però no ha estat l’únic, ni de bon tros. Cantants de generacions molt diverses i d’arreu dels Països Catalans han posat música als seus versos. A continuació us n’oferim una tria ben variada:

“Els amants”, d’Ovidi Montllor

”

“Cançó de bressol”, de Celdoni Fonoll

“Les Illes”, de Maria del Mar Bonet

“Rosa de paper”, de Miquel Gil

“La sobrassada”, de Vicent Torrent

“Plens de sol de bon matí”, de Remigi Palmero

“M’aclame a tu”, d’Ovidi Montllor, amb versió de Pep Gimeno

“Assumiràs la veu d’un poble”, de Borja Penalba i Francesc Anyó

“M’estime molt el meu país”, de VerdCel

“Ací em pariren”, d’Andreu Valor

“Sonata d’Isabel”, de Pau Alabajos

“Soledat”, de Feliu Ventura

“Enyore un temps que no és vingut encara”, de Meritxell Gené