Podrien ser visibles les primeres estrelles de la història de l’univers

Les estrelles són més joves del que es creia. L’Agència Espacial Europea ha descobert, gràcies a les dades proporcionades pel satèl·lit Plank, que les primeres estrelles de l’univers van començar a formar-se més tard del que s’havia conclòs amb les anteriors observacions del Fons Còsmic de Microones.

Així doncs, tot apunta que la primera generació d’estrelles serà visible per a la pròxima generació de telescopis i que fins i tot ho podrien ser per alguns dels telescopis que dels quals ja es disposa avui dia.

La nova anàlisi també demostra que les estrelles van ser les úniques fonts necessàries per explicar la reionització dels àtoms en el cosmos i que la meitat d’aquest procés de reionització va completar-se quan l’univers tenia ja 700 milions d’anys.

Una llarga història
Certament, costa d’imaginar com ha arribat a canviar l’univers des que va néixer, probablement fa uns 13.700 milions d’anys. A l’inici era una sopa densa de partícules: electrons, protons, neutrins i fotons. A mesura que s’expandia, l’univers va anar perdent opacitat fins a esdevenir transparent al cap de 380.000 anys, quan les particules ja gairebé mai no col·lidien entre elles.

Quan els protons —elèctricament positius— i els electrons —negatius— es van unir per formar àtoms d’hidrogen i, per tant, la primera matèria neutra, es va produir l’alliberament del Fons Còsmic de Microones. Aquests primers àtoms són els que, al cap de pocs centenars de milions d’anys van donar lloc a les primeres estrelles de l’univers.

És per això que, com explica l’investigador de l’ESA Jan Tauber, l’observació del Fons Còsmic de Microones ‘ens pot dir quan s’inicia l’època de reionització i, alhora, quan es formen les primeres estrelles de l’univers’.

Paradoxalment, aquesta primera generació d’estrelles nascuda dels àtoms resultats de la unió de protons i electrons va ser la causant que es tornessin a dividir els àtoms neutres. És el que es coneix com a època de la reionització. Un procés que va acabar afectant tot l’univers excepte alguns punts aïllats.