Podrem tornar una altra vegada al Museu de Ceret

“Divago per Ceret. Fa molts anys que vinc a aquesta població: potser més de quaranta. I cada vegada em passa el mateix: m’agafa de seguida el seu encant”, escriu Josep Pla sobre aquesta vila del Vallespir. L’escriptor atribuïa aquest efecte a l’aigua, però és ben possible que, en les darreres dècades, bona part de l’atracció que suscita Ceret provingui del magnífic Museu d’Art Modern, fundat l’any 1950 pels artistes Pierre Brune i Frank Burty Haviland, que, atrets per la seva vida artística, s’hi van quedar a viure. De fet, el museu mateix és una herència meravellosa de la imantació que va causar Ceret en una bona colla d’artistes del segle XX. Des de Manolo Hugué a Pablo Picasso, passant per George Braque, Max Jacob, Juan Gris, Marc Chagall, Tristan Tzara i Jean Dubuffet, tots aquests grans noms van convertir-la en la capital catalana de l’art d’avantguarda, juntament amb Gósol, Horta de Sant Joan i Cadaqués.

El Museu d’Art Modern de Ceret és pràcticament indissociable de qui en va ser durant dècades ànima i motor, la historiadora de l’art Josefina Matamoros. Directora del 1986 al 2012, quan es va jubilar, Matamoros va ser la responsable de convertir aquella petita col·lecció aplegada per Brune i Burty en un museu d’autèntica projecció internacional, que l’any 1993 va obrir un nou espai, en un antic convent que havia estat fins i tot presó, rehabilitat i inaugurat amb tota solemnitat pel president François Mitterrand. Potser per la mateixa biografia de qui en va ser directora, nascuda a Godall (Montsià) i emigrada amb la família quan era menuda i molt involucrada en la recuperació de la identitat catalana, el Museu de Ceret sempre ha mirat del nord cap al sud i ha esborrat amb l’art la frontera imposada a les Alberes.

Jaume Plensa, protagonista de la nova etapa del Museu

Tancat i barrat d’ençà del novembre de 2019, el Museu d’Art Modern de Ceret reobre. La covid-19 va paralitzar-hi les obres d’ampliació, que finalment s’han pogut enllestir amb mil tres-cents metres quadrats de més, ocupats per una nova sala a la part del darrere de l’edifici, dissenyada per l’arquitecte Pierre-Louis Faloci. I, seguint aquesta tradició d’acollir artistes catalans d’arreu del país i, especialment, del sud –hi han exposat des de Miró fins a Tàpies, passant per Perejaume–, la nova etapa s’inaugura amb una gran exposició dedicada a Jaume Plensa, un dels noms més internacionals de l’art català. Hi exposarà grans escultures de malla d’acer, marbre o bronze, en una mostra titulada “Cada cara és un lloc”.

El controvertit creador –podeu llegir l’opinió de l’historiador de l’art i col·laborador de VilaWeb Joan Minguet sobre Plensa i la seva celebritat internacional– exposarà a Ceret fins el mes de juny tretze escultures de gran format i vint dibuixos fets aquests darrers anys, entre el 2019 i el 2021 –els anys que el Museu de Ceret ha estat tancat, justament– entorn del rostre humà. A més, el museu presentarà una nova exposició permanent de la seva valuosa col·lecció.

Pla, que tenia gusts artístics ben poc avantguardistes i que va immortalitzar l’escultor Hugué a la seva Vida de Manolo, assegurava que visitar Ceret li treia anys de sobre. No sé pas si aquest miracle s’esdevé encara avui, però ben segur que aprofitar la reobertura del museu del bulevard Mariscal Joffre, ara dirigit per Nathalie Gallissot, per acostar-nos a la capital del Vallespir i, després de recórrer els carrerons, les places i les fonts de la vila, fer-nos la idea que som en un dels centres artístics més destacats del sud d’Europa, ens farà un gran profit.

L’imprescindible

Amb l’arribada de Carme Portacelli a la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya s’han intensificat els lligams amb el País Valencià, les Illes i Andorra. Fruit d’aquesta tasca de col·laboració, l’obra La casa del dolor, escrita i dirigida pel valencià Víctor Sánchez Rodríguez, que es va estrenar a la sala petita del TNC el 26 de gener, es trasllada al País Valencià. En concret, el dia 5 de març pujarà a l’escenari del Teatre Principal de Castelló i, de l’11 al 13 de març, al Teatre Principal de València.

El nom propi

Sens dubte, Antònia Vicens, flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, és el nom propi de la setmana. El jurat del premi que atorga Òmnium Cultural d’ençà del 1969, ha volgut destacar l’obra d’una escriptora que fins el 2010 va ser coneguda especialment com a novel·lista –va guanyar el premi Sant Jordi l’any 1967 per 39º a l’ombra– i que, a partir de llavors, va fer el pas cap a una brillant i fecunda carrera com a poetessa, amb obres com Tots els cavalls o Pare, què fem amb la mare morta, que l’han relligat amb el públic, especialment els joves.

L’efemèride

El 4 de març farà deu anys que es va morir a París la poetessa, pintora i traductora Felícia Fuster, de qui acabem de celebrar el centenari del naixement. Nascuda al barri de la Barceloneta, és autora de poemaris com Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, que va ser finalista del premi Carles Riba, l’any 1984, Aquelles cordes al vent i I encara.

Caldrà estar-ne al cas

Diumenge, la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc es vestirà de gala per a la cerimònia de lliurament dels premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català. Dirigida per Enric Cambray, David Lillo, Joan Grau i Oriol Bosch, els organitzadors diuen que la festa de lliurament dels guardons vol ser “una celebració, una declaració d’amor al nostre cinema convertida en una festa que trenca la barrera entre l’espectacle i el públic, entre el cinema i la resta de la societat”. Amaia Romero, Ramon Gener, Samantha Hudson i Carla Simón seran alguns dels encarregats de lliurar els premis, en les vint-i-dues categories en què competeixen films com  ara Las leyes de la frontera, El ventre del mar, Libertad, Mediterráneo i Sis dies corrents.