Quin és el poder suau de Catalunya?

De vegades et cauen a les mans documents preciosos i, com que compartir és viure, avui parlaré del ‘Wales soft power barometer 2018. Measuring soft power beyond the nation-state’. No és pas cap exclusiva ni cap paper secret, que el treball és penjat a internet, obert i sense barreres. És un breu estudi que mesura el poder suau o transversal (el famós soft power de Joseph Nye) de deu regions substatals del món. Sí, ho heu endevinat, Catalunya n’és una. Per als qui treballen o tenen interès en la projecció internacional de Catalunya és, com deia, un document preciós, únic.

La primera sorpresa és que l’estudi l’ha impulsat la branca gal·lesa del British Council i, per tant, les xifres corresponents a Gal·les s’hi analitzen amb més profunditat. Us imagineu l’Instituto Cervantes o l’Elcano fent una cosa semblant amb Catalunya o el País Basc? O demanant excuses en la primera i única nota a peu de pàgina pel fet de no anomenar Gal·les com a nació sinó com a regió per una qüestió terminològica de relacions internacionals? Jo tampoc.

Per als qui no arribaran al final de l’article, heus aquí el rànquing que mesura el poder basat en l’atracció i la persuasió en lloc de la força militar i les sancions: 1. Quebec (65,75%); 2. Escòcia (62,23%); 3. Flandes (56,44%); 4. Catalunya (54,86%); 5. Hokkaido – Japó (52,52%); 6. Gal·les (48,62%); 7. Còrsega (42,70%); 8. Nord d’Irlanda (35,32%); 9. Cheju – Corea del Sud (31,61%); 10. Puerto Rico (27,81%). Així doncs, Catalunya gairebé empata amb Flandes i resta per darrere de dues nacions d’identitat forta, Quebec i Escòcia.

Per àmbits avaluats, Catalunya és primera en relacions internacionals i cultura, quarta en percepció exterior, sisena en govern i xarxes digitals (petita sorpresa?), vuitena en educació i novena en finances. L’estudi destaca: ‘Catalunya té una llarga tradició de mostrar-se diferent de la resta d’Espanya’, sobretot del punt de vista cultural i lingüístic, però també polític. Així mateix, esmenta els resultats pobres en educació i economia, tot i reconèixer que, ‘com molts defensors de la independència argumentarien’, hi ha polítiques econòmiques estatals que una regió ha d’assumir i que en aquest cas poden haver ‘arrossegat Catalunya cap avall’.

La percepció exterior, que aporta un 30% del còmput total del rànquing, es mesura a partir d’una enquesta a cinc mil persones sobre temes com ara la gastronomia, l’esport, la cultura, la qualitat de vida, els valors polítics i la simpatia dels habitants. Catalunya excel·leix per l’art i la cultura, l’arquitectura, la gastronomia i, en lloc molt destacat, la força internacional del FC Barcelona.

En l’àmbit més teòric, el treball diu coses molt interessants, com per exemple que la globalització i la pèrdua creixent de poder dels estats en favor de més actors fan que les regions i les ciutats siguin com més va més actives internacionalment. I en posa un exemple interessant: malgrat que l’administració de Trump va decidir de retirar els Estats Units de l’acord de París del 2016 sobre el canvi climàtic, s’ha format una àmplia aliança de batlles i governadors que ha decidit de mantenir els seus territoris dins de l’acord.

L’estudi també parla del canvi de paradigma que implica la revolució digital i explica que la major part de recursos i fortaleses propis del poder suau, com ara la diplomàcia pública, defugen el control dels governs. Encara més: quan els governs miren d’exercir el poder suau sense aliances o col·laboracions externes, sovint aconsegueixen efectes contraris als pretesos. El lector català no podrà estar-se de somriure quan llegeixi que ‘en la major part de casos, les actuacions internacionals dels governs regionals reben el suport dels governs estatals’ pel benefici mutu que se’n deriva.

El gran valor d’aquest estudi, elaborat per la consultora Portland, és que va més enllà d’alguns estudis de percepció o de valoració d’una determinada marca de país que s’han pogut fer en el passat. Segueix la línia fixada per un estudi relativament conegut que també elabora Portland sobre estats nació anomenat ‘Soft Power 30‘, en què Espanya apareixia en catorzena posició l’any passat. El British Council gal·lès ha trencat el glaç i ha mostrat un camí a seguir. Aquesta primera diagnosi, a més, no ens ha costat ni un euro. Ara, mentre esperem que el Cervantes o l’Elcano ens sorprenguin i en facin un d’específic dedicat a Catalunya, hem d’extreure’n les lliçons que calgui i aplicar-les. Segurament els catalans hauríem de tenir molt present la màxima de Joseph Nye segons la qual ‘el poder amb els altres pot ser més important que el poder sobre els altres’.