El búnquer judicial es revolta contra Sánchez

TEMA DEL DIA
Comunicat. Unes simples declaracions del nou vice-president del govern espanyol, Pablo Iglesias, constatant que la justícia europea ha humiliat l’espanyola amb decisions com la del Tribunal de Luxemburg, han estat l’espurna que ha fet aflorar la guerra del poder judicial contra el nou govern de Pedro Sánchez. L’endemà del primer consell de ministres, el Consell General del Poder Judicial ha fet un comunicat duríssim en què demana respecte per la justícia espanyola. L’òrgan que presideix el conservador Carlos Lesmes nega tota subordinació a la justícia europea, refermant la línia autàrquica d’aquests darrers anys, i demana moderació i prudència als membres del nou executiu per evitar la politització de la justícia o que se’n qüestioni la independència. És un exercici de cinisme que els qui han posat la justícia al servei d’una causa política, la lluita contra l’independentisme, demanin ara que no es polititzi; i que els qui han obeït amb els ulls clucs la política del PP parlin d’independència.

Les paraules d’Iglesias s’afegeixen al malestar que ha suscitat el nomenament de la ministra Dolores Delgado com a fiscal general de l’estat espanyol, perquè el poder judicial ho veu com un intent de controlar la fiscalia. I ho és, efectivament. La decisió de Sánchez de nomenar Delgado no és per a reforçar la separació de poders, sinó a l’inrevés: per intentar que el poder judicial no torpedini la seva aliança amb ERC. Mirat amb les ulleres de Montesquieu, el nomenament de Delgado grinyola, però obeeix a la voluntat de Sánchez de lligar curt la fiscalia per provar de pacificar el conflicte català. El president espanyol sap que la durada de la seva legislatura depèn en bona part que no hi hagi més excessos judicials contra l’independentisme que puguin obligar ERC a reconsiderar el suport al govern espanyol. L’antecessora de Delgado, María José Sagarra, també nomenada per Sánchez, va fracassar estrepitosament, com es va veure durant el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol.

Les apel·lacions a la separació de poders que ha fet el PP protestant pel nomenament de Delgado voregen també el cinisme, tenint en compte el paper que ha tingut la justícia aquests darrers anys, no únicament contra el procés independentista, sinó també en els casos de corrupció que afectaven el partit de Casado. El govern de Rajoy va nomenar fiscals generals a mida, com ara José Manuel Maza, que va posar al capdavant de la fiscalia anticorrupció Manuel Moix, benvist pel PP de Madrid. Maza és el pare intel·lectual del delicte de rebel·lió aplicat als dirigents independentistes catalans. I el ministre Jorge Fernández Díaz és l’autor de la frase ‘la fiscalia t’ho afina’, que passarà als annals de la democràcia espanyola.

El PSOE també ha polititzat la fiscalia sempre que ha governat. Va ser Felipe González el primer de nomenar un ministre, Javier Moscoso, com a fiscal general de l’estat. Per això, quan Sánchez parla de despolititzar la justícia, en realitat vol dir llevar-ne el control que ara hi té el PP. Sánchez no vol despolititzar la justícia, vol controlar-la perquè no perjudiqui l’estabilitat del seu govern. El problema és que per a renovar el Consell General del Poder Judicial haurà de menester el suport de Pablo Casado, que no sembla pas que tingui ganes de pactar res. Per tant, el nou president del govern espanyol haurà de seure a la taula de negociació amb el govern català amb un poder judicial activament hostil, no tan sols al diàleg, sinó a concedir qualsevol benefici penitenciari als presos polítics o renunciar a la persecució judicial per tot Europa dels líders independentistes exiliats. L’entrada al Parlament Europeu de Carles Puigdemont i Toni Comín, amb el vist-i-plau de la justícia europea, ha encès totes les alarmes del poder judicial espanyol, perquè se n’ha fet visible la impotència i l’aïllament.

MÉS QÜESTIONS
El Bloc constitueix les ponències del seu congrés. El Bloc ha començat a preparar el camí cap al vuitè congrés, que es farà a començament d’estiu, amb l’elaboració de les ponències polítiques i d’estatuts, de manera coordinada i amb un eix fonamental: l’obertura a la societat. Avui s’han constituït a la seu de Compromís la ponència política, coordinada per Vicent Marzà, i la d’estatuts, amb Maria Josep Amigó de responsable. Tots dos equips comencen, doncs, la feina de redacció dels texts, que hauran de lliurar a la militància per a obrir un procés de debat i esmenes en un termini aproximat de dos mesos. El partit ha explicat que ambdues tenen l’objectiu compartit de dissenyar la millor eina política al servei de la població valenciana. Es treballarà de manera que l’estructura organitzativa del partit respongui a l’orientació política i estratègica que es decideixi al congrés i la línia política tingui encaix en l’organització. La reunió següent de les ponències es farà conjuntament d’ací a dues setmanes. En coherència amb l’objectiu d’obertura a la societat, hi haurà reunions amb agents socials i entitats civils per a recollir informació i propostes, i amb aquesta mateixa intenció s’obrirà una via directa perquè els ciutadans puguin aportar-hi idees. Marzà ha explicat que si el partit vol oferir solucions, la primera cosa que ha de fer és escoltar la gent, que només així faran una ponència útil.

Els partits del Botànic esmenen separadament la llei del joc. Avui s’ha acabat el termini per a presentar esmenes a la llei del joc que es tramita a les Corts, i els tres partits del Botànic hi ha presentat esmenes separadament, amb què han demostrat les seves discrepàncies. El Consell vol que sigui la primera que s’aprovi aquesta legislatura, per l’alarma que s’ha creat arran de l’augment dels casos de ludopatia, sobretot entre els menors. Però això no ha impedit que cada partit del govern hi hagi presentat matisos, per mitjà d’esmenes. Unides Podem proposa d’eliminar totes les màquines d’apostes i les escurabutxaques dels bars i prohibir la publicitat, a més d’insistir en la prevenció i la deshabituació d’aquesta pràctica. Compromís hi ha presentat esmenes semblants i demana d’establir una moratòria de cinc anys per a autoritzar nous locals. Els socialistes proposen com a novetat una nova fiscalitat sobre el joc i incentius a les empreses per a no posar publicitat del joc. La principal diferència és la distància mínima que ha d’haver-hi entre els col·legis o centres sanitaris i socials i les sales de joc. Els socialistes creuen que amb 700 metres n’hi ha prou, mentre que Compromís i Unides Podem demanen que sigui un quilòmetre. Un altre punt de discrepància és el vet de posar publicitat institucional en mitjans que anuncien apostes. El PSPV i Compromís van acordar que afectaria mitjans accessibles a menors. Però ara Compromís vol incloure-hi mitjans escrits, com els diaris. Unides Podem proposa de suprimir la publicitat del joc, de manera que no pugui haver-hi tanques publicitàries en què se’n faci propaganda, ni cartells a l’exterior de locals, ni d’estadis ni a l’espai públic, ni tampoc anuncis en mitjans de comunicació locals o valencians ni promocions per a atraure clients.

El govern balear potenciarà el català entre els cossos i forces de seguretat de l’estat. El delegat del govern espanyol en funcions, Ramon Morey; el cap superior de la policia espanyola a les Balears, Gonzalo Espino; i el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Orantos, s’han reunit amb la secretària d’Universitat, Recerca i Política Lingüística del govern, Agustina Vilaret, i la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior. La trobada ha servit per a posar en comú la situació del coneixement i ús del català per part de les forces i cossos de seguretat de l’estat. El delegat del govern espanyol en funcions i els caps policíacs han manifestat la voluntat de potenciar la llengua catalana en els cossos de seguretat respectius. Consideren que el coneixement i l’ús del català és un valor afegit. Les representants de l’administració balear han ofert col·laboració per a fer possible aquest objectiu. Ambdues parts s’han compromès a establir un full de ruta per abordar aquesta qüestió. La intenció és oferir un bon servei als ciutadans i garantir els drets lingüístics.

L’aeroport d’Andorra-la Seu podrà rebre vols comercials el 23 d’abril. L’aeroport d’Andorra-la Seu podrà operar amb el sistema GPS a partir del 23 d’abril, cosa que vol dir que tindrà la capacitat de rebre vols comercials, fins a cinquanta passatgers, o de mercaderies. L’aproximació amb GPS fa possible d’aterrar encara que la visibilitat sigui escassa i que els avions comercials puguin operar en aquestes condicions. El govern espanyol ha validat els estudis favorables sobre la viabilitat d’usar el sistema GPS. L’ambaixador espanyol, Àngel Ros, ha recordat que ara cal cercar operadors que vulguin usar aquesta infrastructura, una feina que no correspon al ministeri espanyol. Ros ha afegit que se segueix el calendari traçat, amb la data prevista del 23 d’abril, i que les proves que es van fer van funcionar bé. També ha dit que ja ha començat la fase dels tràmits administratius i ha recordat que una de les tasques més importants ara és formar el personal que ha d’atendre aquest instrumental.

LA XIFRA
800 quilograms pesava la placa de l’empresa química de Tarragona que després de l’explosió va recórrer 3 quilòmetres,  es va encastar en un edifici del barri de Torreforta i va matar una persona. De resultes de l’explosió hi ha hagut tres morts.

TAL DIA COM AVUI
El 15 de gener de 1728 el general valencià Joan Baptista Basset, comandant de la companyia d’infanteria de marina catalana que va conquerir Gibraltar, va morir postrat al llit en una casa de Segòvia, a causa de les seqüeles del captiveri a l’alcàsser segovià.