11.09.2020 - 21:50
El sistema immunitari és fonamental per a impedir que ens ataquin els microorganismes que ens poden fer emmalaltir, com ara els virus. Com més robust sigui el nostre sistema immunitari, menys probable serà que un germen penetri el nostre organisme i ens infecti. Una part elemental de l’eficiència d’aquest mecanisme biològic és marcada per la genètica, però una altra és determinada per més factors, com ara l’exposició a virus i bacteris i alguns hàbits. Darrerament, diversos estudis han explorat tot de qüestions relacionades amb aquesta part més mutable del sistema immunitari. Quin marge tenim per a enfortir-lo? Com podem fer-ho? Fins a quin punt és decisiu?
El consens científic és que encara resta pendent molta recerca per a poder assegurar que som capaços de reforçar el sistema immunitari a còpia de simplement adquirir uns hàbits i de renunciar-ne a alguns altres, per bé que hi hagi alguns estudis que així ho apunten. N’hem parlat amb la immunòloga Gemma Moncunill, professora assistent de recerca del grup d’immunologia de la malària de l’ISGlobal i una de les investigadores que han tractat la immunitat de grup en la pandèmia de covid-19, i amb el doctor Manel Juan, metge especialista en immunologia que treballa a la Unitat d’Immunologia Clínica dels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu.
Disposem realment d’estratègies per a enfortir el nostre sistema immunitari?
Podem dir que, si seguim fil per randa una mena concreta d’hàbits, rebaixarem la probabilitat de contraure malalties, com per exemple la covid-19? Moncunill és taxativa: ‘No, en cap cas, perquè no n’hi ha prou proves.’ I perquè, en aquesta probabilitat, hi intervenen més factors, com ara la predisposició genètica, que poden donar un pronòstic pitjor a una persona amb hàbits saludables que no pas a una altra que no els tingui. El doctor Juan dóna suport a la tesi amb la mateixa rotunditat: ‘No hi ha res que es pugui fer específicament, més enllà d’una vacuna. Tota la resta d’informacions són dades agafades de manera estadística i extraordinàriament febles: ni suplements, ni cap cosa semblant.’
De fet, a parer de l’immunòleg, ‘la gràcia del sistema immunitari, allò que ens fa necessitar-lo de debò, és que funciona fins i tot en situacions d’estrès’, i justament això és un dels components que fan més resistent la seva capacitat general de resposta. ‘El sistema fa la seva funció, i ho demostra perfectament el fet que, amb la covid-19, la majoria de la gent sigui asimptomàtica’, explica.
En canvi, tots dos coincideixen que allò que és a les nostres mans és no debilitar-lo. És a dir: és cert que hi ha una sèrie d’hàbits i de consells que, si els complim, faran que el nostre sistema immunitari estigui més preparat per a respondre als intents d’agressió de microorganismes externs que no pas si no els complim, i per això és recomanable de seguir-los.
Què li convé, al sistema immunitari?
Amb prudència, Moncunill parla de la microbiota, el conjunt de microorganismes que són habitualment en diverses parts de l’organisme. En el cas del sistema digestiu, per exemple, la microbiota contribueix a pair els aliments, a produir vitamines i a protegir-nos contra organismes potencialment agressius per al nostre cos. Com més diversa i sana sigui la microbiota, diu la immunòloga, millor és per al sistema immunitari, perquè la seva capacitat memorística tindrà més opcions de ser en la seva millor forma. Per això, una de les claus per a reforçar-lo és mantenir una dieta variada i de qualitat.
Juan hi està d’acord. Explica, per exemple: ‘Sembla que grups de bacteris globals poden ajudar a donar respostes més dirigides i sense tanta inflamació.’ Però subratlla: ‘No es pot generalitzar. Qui ho fa, és perquè té interessos concrets.’ Critica sobretot que ‘hi ha empreses que ja venen probiòtics i prebiòtics, però no hi ha cap dada concreta que permeti de donar suport a una millora general per a combatre la covid-19’. ‘L’única manera de protegir-te de la covid-19 és passar-la o vacunar-te’, remarca. Això sí: ‘Tot el que fa que l’estat global de l’organisme sigui bo és bo per al sistema immunitari, com ho és per al sistema nerviós i per al sistema digestiu… tot el que estigui ben regulat és bo.’
Justament, Moncunill recorda que el sistema nerviós és connectat al sistema immunitari. Per això, el fet de tenir uns horaris estables i dormir bé també és important i beneficiós. El sistema immunològic té el seu propi ‘rellotge’, un cicle circadiari que marca el ritme dels processos bioquímics i fisiològics, entre més, i alterar-lo afebleix aquest sistema. Moncunill explica que hi ha diversos estudis que diuen que fumar perjudica el sistema, i uns altres que diuen que és convenient de fer exercici i viure sense estrès i a prop d’espais verds. Així doncs, les pautes generals recomanades d’hàbits saludables fan que el sistema immunitari no es trasbalsi i activi les funcions amb la celeritat habitual.
Tres fases vinculades a l’edat
Moncunill explica que el sistema immunitari passa per tres etapes diferents. La primera, que va del naixement fins a dos anys, és molt important perquè el sistema comença a desenvolupar-se a còpia d’agafar memòria i establir paràmetres de reconeixement i reacció arran dels intents d’agressió externa. La segona es perllonga fins a seixanta anys, i és l’etapa en què el nostre cos és més preparat en l’àmbit immunitari. A partir de llavors, el sistema s’exposa a un procés de deteriorament anomenat immunosenescència, en què la memòria immunitària reunida durant els anys es va perdent, cosa que alenteix la resposta de l’organisme quan intenten d’atacar-lo. Aquest procés sol dependre, principalment, de factors genètics.
Així doncs, el sistema immunitari funciona complint els seus propis cicles, amb els seus propis paràmetres, que resten fora del nostre abast. Podem cuidar-lo amb tots aquests consells que hem explicat: serà bo per al nostre organisme. Però a l’hora de contraure malalties, els factors més determinants no depenen de nosaltres.
