27.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 27.06.2023 - 21:43
Demano la vostra atenció, si us plau. Us he d’explicar una cosa que, aparentment, afecta molt poques persones, les que vivim al municipi de Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà, tot i que ens volem i ens reivindiquem de la baixa Segarra; i també les que viuen a pobles limítrofs, no els oblido: Vallbona de les Monges, Forès i Ciutadilla, entre més.
Demano la vostra atenció perquè és possible que molts de vosaltres no conegueu aquestes contrades; si de cas, Vallbona, perquè conté aquest monestir tan esplendorós, amb un cimbori del segle XIV, fet aixecar per l’abadessa Elisenda de Copons, que presideix tota la vall. Quina característica comuna tenim tots aquests municipis?: que som terres de secà. I ara, a més, que ens volen instal·lar un parc de plaques fotovoltaiques que esdevindrà, si no l’aturem, el tercer o el quart de tota la península. Poca broma!
No marxeu de l’article, si us plau. Si dic que demano la vostra atenció és perquè us podeu pensar que això és problema nostre i que ja ens ho farem. Malauradament, aquesta falta de solidaritat presideix moltes de les nostres actuacions, en assumptes de país. Però en aquest cas el que ens cau a nosaltres directament, cau o caurà sobre tots i totes ben aviat. No és cap profecia, és un fet.
I de què ens queixem, us podeu preguntar, si tothom està a favor de posar fi a l’energia produïda per combustibles fòssils? De l’abús, de la falta de transparència, d’aquesta concepció tan poc igualitària entre tot Catalunya, com si hi hagués unes zones més maques que unes altres, com si els 170 habitants de les sis pedanies que conformen el municipi de Passanant i Belltall no tinguéssim drets. Ja fa vint anys que el nostre paisatge va ser envaït per molins de vent; no, no eren els del Quixot. Són prop de vuitanta aerogeneradors que veiem i sentim tothora. És el preu a pagar per tenir energies alternatives, ens van dir. En algun lloc s’han d’emplaçar els molins i vosaltres teniu aquesta brisa que feu tan vostra: la marinada. I vam acotar el cap: tot sigui per l’alternativa energètica.
Però ara n’han fet un gra massa. Alguns no ho sabeu, però tant el govern espanyol com el català promouen a cuita-corrents projectes de parcs d’energia alternativa. Per oferir electricitat més barata als ciutadans catalans? No, nosaltres no en tindrem cap benefici: es vol produir electricitat per vendre-la a l’estat francès mitjançant una línia de molt alta tensió que travessarà Catalunya. O per dur-la a Barcelona i rodalia, tot i saber que, en el transport d’energia en llargs recorreguts, se’n perd entre un 25% i un 30%. I on es farà aquesta energia en termes absoluts? Ben a prop de Barcelona o de la frontera? No, a les comarques del sud i de ponent.
Us he de demanar una altra cosa, encara: podeu anar, si us plau, a aquesta pàgina i veure les comarques afectades per la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics? Si ja ho heu fet, veureu la vergonyosa falta d’igualtat entre territoris: a la província de Girona no teniu cap (ho repeteixo, cap) parc eòlic, només un de tramitat que inclouria nou molins. Quant a parcs fotovoltaics, se’n projecten molts per tot Catalunya, segur que us en toca algun més o menys a prop, però la gran concentració recau en les comarques de ponent i del sud del Principat, un cop més. És a dir, fora de les grans concentracions urbanes. Per què? Perquè això no es fa per abastar d’electricitat neta les nostres llars, sinó per fer negoci. Per això darrere de tots els projectes hi ha, explícitament o emmascarades amb empreses unipersonals fantasma (com en el nostre cas), les mateixes companyies que actualment juguen amb la nostra facturació.
Les energies, per ser alternatives de debò, també han de ser alternatives i democràtiques en les maneres, en els mètodes i els processos per a posar-los en marxa. No podem admetre –em refereixo a tots vosaltres, també– aquesta apressada invasió dels nostres paisatges de materials de ferro i elements químics, que ningú no sap com es reciclaran quan ja siguin obsolets. No ho hauríem d’admetre i hauríem d’exigir que, abans d’aquesta precipitada sacsejada, abans que els projectes siguin anunciats al BOE o al DOGC, hi hagi estudis que prioritzin la salvació de les terres de conreus (perquè sense agricultura de proximitat no hi ha sostenibilitat alimentària); que prioritzin també els nostres paisatges, tots els nostres paisatges, sense excloure’n cap, perquè tots junts conformen el calidoscopi ambiental de Catalunya.
I, sens dubte, per acabar amb la cosa cultural, i agraint-vos que m’hàgiu acompanyat fins aquí, que prioritzin la preservació del patrimoni rural. A què em refereixo? Cada vegada que algú fa un grafit o una guixada sobre un edifici històric, surten els meus col·legues i criden, indignats: “un atemptat contra el patrimoni”, “això és vandalisme”. Doncs, ara, jo els demano que cridin amb mi, perquè aquest és un atemptat de dimensions estratosfèriques sobre l’arquitectura de pedra seca: marjades, pous, pallisses, cabanes de volta… Aquest patrimoni que mai ningú no pensa a preservar, perquè no té un origen nobiliari i no és fet per cap artista conegut, és anònim, amb una esplendor rutilant, allà enmig dels camps. Cada un dels projectes de parcs fotovoltaics que vagi endavant implicarà la destrucció de molts elements d’aquest patrimoni, serà executat per uns vàndals, les companyies elèctriques i els governs que permeten que facin el que vulguin. I és que el pitjor vandalisme és el legal, el que perpetren els estats.
El món rural català no pot convertir-se en una successió de parcs industrials. La riquesa paisatgística i patrimonial de Catalunya és de conjunt, cada indret aporta la seva postal, i no podem admetre que la cobdícia de les companyies elèctriques ho esbaldregui tot plegat.
PS: Malauradament, la nova alcaldessa (del PDECat) ha manifestat que vol mantenir-se neutral sobre l’afer. Però ja sabem que això de la neutralitat no existeix. Ja em direu si poden ser neutrals si un dels quatre regidors del nou equip municipal ha fet d’enllaç amb la promotora del parc fotovoltaic i fa mesos que mira de convèncer propietaris perquè signin la cessió de les seves terres.
